Resultats de la cerca
Es mostren 363 resultats
batussa
Acte de batre’s dos o més a cops, a pedrades, a trets, etc.
ris

1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades de trama que…
Josep Vicens i Juli

Josep Vicens i Juli
Música
Músic i compositor de sardanes, conegut popularment per l’Avi Xaxu.
Format al seu entorn local, especialment amb Rossend Mercader, cap de la cobla local Des dels catorze anys pertangué a les cobles De Dalt i De Baix, i més tard fou director de l’orquestra l’Aliança, que esdevingué La Principal de l’Escala Als quinze anys compongué la primera sardana i als vint ja s’hi dedicà de ple Les seves sardanes aviat adquiriren un notori èxit i vers el 1920 s’installà a Malgrat de Mar, on compongué els títols que el feren més popular Carícies , Bona Festa , Les noies de la costa i La plaça del firal Després de residir algun temps a Girona, retornà a Malgrat El seu…
,
sector de tir
Espai que pot batre el foc d’una arma en les dimensions horitzontal i vertical.
reencunyar
Numismàtica i sigil·lografia
Tornar a batre una moneda tot utilitzant, com a cospell, una peça ja encunyada anteriorment.
Pot respondre al canvi de característiques valor, autoritat emissora i a l’estalvi, ja que evita el treball de preparació del cospell si la peça emprada reuneix les característiques necessàries per a la nova encunyació
vergassejar
Oficis manuals
Batre amb una, dues o més vergues el cotó o la llana, per estovar-los.
dobler
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de billó que Pere de Portugal autoritzà a batre a Menorca l’any 1465.
Devia tenir els mateixos tipus i característiques dels doblers mallorquins
art
Pesca
Nom que hom aplica a diversos ormeigs de pesca constituïts per xarxes proveïdes d’un cop, com l’art de platja, el bou català, etc. (arts de ròssec o d’arrossegament), i en general a tots els ormeigs constituïts per xarxes.
Hom pot distingir, d’una banda, els arts de captura passiva , que actuen —com els ormeigs per excellència palangre, volantí, etc— capturant el peix que accidentalment hi topa són els sardinals , els tremalls i altres arts que mallen peix, és a dir els arts comunament anomenats xarxes arts de fons i arts de deriva D’altra banda, hom considera els arts de parany , els quals, de la mateixa manera que les nanses, representen un parany d’entrada fàcil o cobejable i de sortida pràcticament impossible són les almadraves, les morunes , etc I d’una altra banda, encara, hom parla d' arts d’encalç , els…
Francesc Cassú i Jordi
Música
Músic i compositor.
Fill de Josep Cassú i Serra , estudià amb Josep Viader, Jean Luc Vallet i Maria Àngels Alabert Membre fundador del grup Undarius, dedicat a la música barroca, i director musical de l’Orquestra Aquarella, és professor d’harmonia al Conservatori de Música de Girona i, des del 1992, director de La Principal de la Bisbal Ha compost les sardanes Impressió 1983, Recordança 1984, premi Joventut a la Sardana de l’Any, que tornà a guanyar amb Dolça de Nadal 1985, De nit al pont de Sant Agustí 1986, títol també del seu disc publicat el 2003, A la Bisbal, aplec d’argent 1987, premi Novasardana, Cent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina