Resultats de la cerca

La seva trajectòria esportiva transcorregué entre el CP Voltregà, l’Igualada HC, el Barça, el CP Vic, el CH Mataró i el Llista Blava de Lleida, on es retirà al final de la temporada 2000-01 Conquerí dues Copes d’Europa 1993, 1994, una Supercopa d’Europa 1993, tres Lligues 1992, 1993, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1993 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola

S’inicià al CN Reus Ploms, i el 1947 fitxà pel Reus Deportiu, amb el qual debutà a la màxima categoria i formà part de l’equip que el 1952 guanyà el primer Campionat d’Espanya per a l’entitat Jugà al Reus Deportiu dues etapes 1947-57 i 1959-60 i també fou tres vegades subcampió estatal 1950, 1951, 1954 Entremig jugà al Llista Blava de Lleida 1957-59 Fou una vegada internacional amb la selecció espanyola absoluta

Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…

Tradicionalment, hom ha criat els conills tant per llur carn com per llur pell o bell aspecte Segons aquestes finalitats hom diferencia races dites de pèl, de carn, mixtes o esportives Entre les races de pèl, la més característica és la d' Angora , de pell blanca i pèl llarg i suau, la xinxilla , molt semblant als animals d’aquest nom, la castorrex , semblant als castors, l’ argentada de Xampanya , la blava de Bevern , la blava de Viena , etc Entre les races de carn hom troba les més populars, com la grisa , la marró, l’ albina i la gegant de Flandes , amb representants que poden arribar a…

Establert a Mataró, collaborà a la revista “Galanies”, i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, entre d’altres Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a “Tele-estel”

Tractà qüestions polèmiques de l’actualitat —com la defensa de la natura—, sobretot a partir de Dikter under träden ‘Poemes sota els arbres’, 1956, fent servir els mites de la rondalla popular Entre altres obres publicà reculls de poemes — Under tiden ‘Mentrestant’ o ‘Temps de miracles’, 1972, Ordbok ‘Diccionari’, 1976— novella — Förebud ‘Auguri’, 1953— narració — Bäcken ‘El rierol’, 1958— assaig — Montsägelser ‘Contradiccions’, 1961, Blavalen ‘La balena blava’, 1979— i teatre — Jag maste till Berlin ‘Haig d’anar a Berlín’ i Job 1969

Hom la denomina també eosina I , o eosina blava El seu nombre en el Colour Index és 45 000 Hom l’obté per nitració de la 4’,5'-dibromofluoresceïna Es presenta en forma de pólvores de color vermell, totalment solubles en aigua, i amb fluorescència verda en solució alcalina És emprada en la tintura de cotó, llana, paper i en histologia per a tenyir epitelis, nuclis, fibres musculars i d’altres En l' eosina groga els dos grups nitro són substituïts per dos àtoms de brom

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en petits cristalls rombododecaèdrics, però també en masses granulars La seva densitat és de 2,3 Té un esclat de vidre i una fractura concoidal És de color blau, però també pot ésser blanca o rosa Hom la troba a les roques volcàniques, juntament amb la nefelina La sodalita blava és abundant a Bancroft Ontario i a l’Ice River Colúmbia Britànica, on és emprada com a ornamentació També n'hi ha al cap de Gata Almeria i a Portugal

Establert a Mataró, collaborà a la revista Galanies , i fou un dels animadors del grup cultural El Racó Destacà com a novellista, amb un gran sentit de l’humor L’enterrament 1955, La insòlita aventura d’Elisenda Camprubí 1956, Celluloide ranci 1958, Diari d’un soldat 1958, Cara i creu 1960, etc Publicà també el recull de proses Calidoscopi de la ciutat blava 1959 i la monografia comarcal El Maresme 1959, i collaborà a Destino i a Tele-estel Pòstumament, hom publicà Visions mataronines 1995

S’inicià el 1952 a l’Antorcha de Lleida i una vegada l’any següent fitxà pel Llista Blava 1953-60 Un cop retirat es convertí en el seu entrenador, càrrec que ocupà fins el 1987, quan passà a ser secretari tècnic del club, però tornà a la banqueta per a seguir dirigint l’equip fins el 1993 Posteriorment, feu tasques de delegat del primer equip fins a completar prop de seixanta anys a l’entitat lleidatana, per la qual cosa fou nomenat president honorari