Resultats de la cerca

És adductor del braç i inspiratori

Definició La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que es caracteritzen pel dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-humeral Entre aquests trastorns destaquen diverses alteracions de les estructures que intervenen d’alguna manera en l’articulació, però en són excloses els traumatismes importants i les malalties articulars generalitzades, com ara l’artritis reumatoide, la gota o la condrocalcinosi Com que generalment es tracta de processos inflamatoris que afecten les estructures que envolten l’articulació, també són anomenats, en conjunt…

Hom sol utilitzar una làmina de pell extreta del braç

El justícia major d’Aragó, que des de mitjan s XIV tenia atribucions per a interpretar els furs, el usos i els privilegis del regne, es convertí en un jutge de contrafur i tenia el poder d’inhibir les actuacions de les diverses autoritats judicials seguint un procediment anomenat per via de contrafur Al Regne de València fou instituïda una junta de contrafurs composta per electes dels tres estaments eclesiàstic, militar i reial que no vacillava a denunciar als lloctinents llurs mateixes infraccions i els donava deu dies per a contestar, passats els quals enviaven ambaixada al rei Al…

Segons la posició relativa dels punts on hom aplica la potència i la resistència i el punt de suport, les palanques són classificades en tres gèneres diferents en la palanca del primer gènere, el punt de suport és situat entre els d’aplicació de la potència i de la resistència en la del segon, la resistència és aplicada entre el punt de suport i el d’aplicació de la potència i en la del tercer, la potència és aplicada entre la resistència i el punt de suport Del primer gènere deriven l’alçaprem, la balança de braços iguals o la romana, del segon el trencanous, i del tercer els molls La llei…

El conjunt de síndics de cadascun dels regnes constituïa el braç reial de les corts d’aquests

S'origina al NE de Nimega, passa per aquesta ciutat i, en direcció NE-SW, desemboca a la mar del Nord després d’unir-se amb el Mosa Maas, amb el qual forma un delta comú

Institucions de l'administració general i municipal de Catalunya a la baixa edat mitjana La Generalitat o, com era anomenada a l’edat mitjana, la Diputació del General, fou una comissió amb poders delegats per les corts que nasqué a mitjan segle XIV com a organisme temporal, es consolidà com a institució permanent al darrer quart del segle XIV i rebé una organització definitiva el 1413 que la independitzà de les corts pel que fa a l’elecció dels diputats i al funcionament de la institució La Generalitat és una de les institucions històriques catalanes més significatives i originals Bé que es…