Resultats de la cerca
Es mostren 523 resultats
Luci Corneli Cinna
Història
Demagog romà del partit demòcrata de Mari.
Fou cònsol el 87 aC Féu tornar d’Àfrica Mari i, tots dos aliats amb els samnites, s’apoderaren de Roma Després de mort Mari, Cinna abolí les lleis de Sulla i anà a Orient, on aquest havia assolit un gran prestigi, per tal de vèncer-lo definitivament, però fou assassinat pels seus soldats a Ancona 84 aC
Els de davant
Cinematografia
Pel·lícula del 1992-1993; ficció de 100 min., dirigida per Jesús F. Garay.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Massa d’Or Isona Passola, Barcelona, Le Sabre Group França ARGUMENT La novella homònima 1933 de Georges Simenon GUIÓ Louis i Fabrice Gardel FOTOGRAFIA Carles Gusi Gevacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Llorenç Miquel MUNTATGE Albena Katerinska MÚSICA Beatrice Thiriet SO Antonietta Giorgieva INTERPRETACIÓ Juanjo Puigcorbé Adil Zeki, Ben Gazzara John, Estelle Skörnik Sonia, Carme Elias Nejla, Gricha Tchernev Fikret, Ilka Zafirova Madame Pendelli, Boris Loukanov Messieur Pendelli, Vasko Tchouchev Koline ESTRENA Barcelona, 09051997, Madrid, juny del 1998…
Luigi Palma di Cesnola
Arqueologia
Història
Política
Arqueòleg i polític nord-americà d’origen italià.
Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre
Joan Soler i Sans
Història
Literatura catalana
Diplomàtic i erudit.
Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau amb Trípoli 1784 i el 1792 fou cònsol general a l’imperi Otomà Participà en la fundació de la Societat Maonesa 1778, en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira , versificació d’una narració de Richard Steele Fou publicat a la Revista de Menorca 1931
,
Jaume Boy
Economia
Història
Literatura
Escriptor, erudit i comerciant de família catalana.
Fou cònsol de Sardenya a Palma, Mallorca, 1832-35 i a Barcelona 1835-45 Féu nombrosos viatges per l’Europa occidental i els països mediterranis Parlava onze idiomes, cosa que li permeté de fer nombroses traduccions La seva obra més important és el Diccionario teórico práctico, histórico y geográfico del comercio 1839, patrocinat per la Junta de Comerç barcelonina, i Tesoro de juventud 1839
Paul-Émile Botta
Arqueologia
Història
Arqueòleg i diplomàtic italià.
Capdavanter de l’arqueologia mesopotàmica Cònsol del govern francès a Mossul aleshores de Turquia des del 1842, es dedicà a excavar ruïnes, sobretot a Khorsābād , i traslladà els relleus del palau de Sargon a França 1846, on causaren sensació i donaren origen al coneixement directe de les antiguitats mesopotàmiques a Europa Les còpies de les inscripcions que dugué foren transcendentals per a desxifrar l’escriptura cuneïforme
Claudi Neró Drus
Història
General romà, dit Germànic, fill de Tiberi Claudi Neró i germà de Tiberi.
Conquerí Rètia 15 aC i Germània en tres campanyes en la primera 12 aC conquerí el territori dels frisons l’any següent ocupà el territori dels sicambris i cats i arribà fins al Weser l’any 9 aC, nomenat cònsol, arribà fins a l’Elba, però morí a conseqüència d’una caiguda de cavall Fou pare de Juli Cèsar Germànic i de l’emperador Claudi
bergistà | bergistana
Història
Individu d’un poble preromà que habitava l’alt Llobregat, esmentat per Polibi i Tit Livi.
Els bergistans bergistani foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia 218 aC També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsol Cató 195 aC Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge Descriu el castell principal, el castrum Bergium o Vergium , que podria correspondre a l’actual Berga
Manuel Marliani
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític castellà.
Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès
Joan de Llupià i de Pagès
Història
Baró de Llupià i de Castellnou, senyor de Vilarmilà.
Fill gran de Carles de Llupià i de Llupià El 1586 es casà amb Jerònima Joli i Cants, que li aportà la baronia de Pià El 1580 els nyerros l’assetjaren, ensems amb el seu germà Gaspar, a Catllar de Conflent, però fou alliberat per Miquel de Vilanova, baró de Molig, i el cònsol de Perpinyà Bernat Reard tots plegats derrotaren els nyerros prop del pont de Prada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina