Resultats de la cerca

Jugà a la divisió d’honor estatal amb el Club Esportiu Hispano Francès 1975-85, equip que entre el 1977 i el 1981 jugà a Sant Cugat del Vallès i fou anomenat Club Voleibol Sant Cugat Destacat receptor, fou diverses vegades subcampió de Lliga i finalista de la Copa d’Espanya Durant l’últim període exercí de jugador i entrenador i s’encarregà de la direcció de l’equip femení El 1986 jugà al Calvo Sotelo de Las Palmas i posteriorment collaborà com a tècnic amb l’ACD Bombers, amb el qual guanyà una Lliga Catalana i ascendí a divisió d’honor l’any 1987 Fou 46 vegades internacional amb…

Ingressà de nen a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, entitat que gaudia d’una gran consideració, i estigué sota el magisteri de Bernat Calvó Puig Estudià piano amb P Tintorer, i ràpidament assolí molta anomenada com a pianista i, sobretot, com a pedagog Quan el violinista P Sarasate actuà a Barcelona, fou el mateix Martínez i Imbert qui l’acompanyà, com també ho feu en els concerts dels violinistes J Monasterio i Planté Fou membre fundador de l’Associació Musical de Barcelona i de la Societat Catalana de Concerts, i president de la secció catalana de la Sociedad Artística de Socorros…

Estudià belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i anà després a Madrid becat per la Diputació de València El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, integrat també per Antonio Saura, Manuel Calvo, Agustín Ibarrola, Alejandro Mesa, José Duarte i José Ortega, des d’on posà en pràctica el que hom ha anomenat “realisme social”, corrent que es caracteritzà per un realisme expressionista i emocional que pretenia d’aconseguir una incitació sentimental i una implicació politicomoral en l’…

Fou redactor en cap d' El Noticiero Universal , secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona durant la presidència d’Eugeni d’Ors i secretari de la Unión Monárquica Nacional a Catalunya durant la Segona República i de Renovación Española fins al decret d’Unificació 1937 A la postguerra, regidor de l’ajuntament de Barcelona, conseller nacional i procurador en corts per designació de Franco, fou destituït per la seva adhesió oberta al comte de Barcelona Publicà, entre altres obres, La reforma agrària a Catalunya Defensa de la propietat rústica catalana i disposicions de caràcter agrari…

Davanter que es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on entrà el 1961 Jugà una temporada al Calvo Sotelo de Puertollano 1967-68 i debutà amb el primer equip blaugrana la temporada 1969-70, on actuà fins la 1972-73 Jugà 117 partits, 98 dels quals foren de Lliga, i marcà un total de 27 gols Aconseguí una Copa del Rei 1971 i una Copa de Fires 1971 Posteriorment jugà a l’Elx CF 1973-76 i a la UE Llevant 1976-77 Fou internacional sub-23 i olímpic a Mèxic 1968 Des del 2003 presideix l’Agrupació Barça Jugadors El 2004 creà l’Associació d’Exjugadors Europeus, de la…

Iniciada en gimnàstica artística al Club Natació Granollers i entrenada per Juana Calvo, fou campiona de Catalunya júnior 2000, 2001 Amb la selecció estatal, guanyà la medalla d’or en l’exercici de terra dels enfrontaments amb França i Holanda 2001 i aconseguí la quarta plaça en la competició per equips del Campionat del Món 2001 A partir del 2002 s’interessà pel túmbling Guanyà el Campionat d’Espanya 2002 i la Copa d’Espanya 2003 i participà en el Campionat d’Europa 2002 de l’especialitat Anys després practicà la gimnàstica aeròbica al Club Esportiu Bunkay Participà en…

N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís…

Vida i obra Estudià humanitats a la universitat d’Osca i, després, a França, on, fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, fou deportat 1811-14 Fou catedràtic de grec a Saragossa el curs 1822-23 i després d’un llarg exili polític a França 1823-34, on aprofundí els estudis, entre el 1835 i el 1862 tornà a ocupar la càtedra Dirigí “El Eco de Aragón” 1837-42 i publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història, l’atípica novella de caire fantàstic Vida de Pedro Saputo 1844 i el drama El testamento de don Alonso el Batallador 1840 Presidí els Jocs Florals de Barcelona el…

Al teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet se celebra la 69a edició de la Nit de Santa Llúcia Novament es torna a reivindicar la llibertat del president d’Òmnium Cultural, l’entitat organitzadora, i la resta dels presos polítics independentistes El premi Sant Jordi és per a David Nello per la novella Les amistats traïdes El Carles Riba correspon a Lluís Calvo pel poemari L’espai profund , el Mercè Rodoreda a Carlota Gurt per les narracions Cavalcarem tota la nit , el Folch i Torres de narrativa per a nois i noies a Lluís Prats per la novella Estimat monstre i el Joaquim Ruyra…

L’any 2007, les jornades Atlas Literario Español, organitzades a Sevilla per l’editorial Seix Barral i la Fundació José Manuel Lara, foren enteses per les periodistes Nuria Azancot i Elena Hevia com la presentació en societat d’una nova generació literària Aquesta rebé el seu nom de la Trilogia Nocilla , d’ Agustín Fernández Mallo , i hauria trobat les seves bases tant en la poètica de l’escriptor gallec com en els posicionaments teòrics d’Eloy Fernández-Porta el concepte d’Afterpop, especialment i Vicente Luis Mora fragmentació narrativa propera al collage , influència de la cultura pop i de…