Resultats de la cerca

Fundat el 1996, nasqué amb el nom de FS Interdinàmic agrupant exalumnes de l’Escola Ocata Començà jugant en categories inferiors en competicions de la Federació Catalana de Futbol L’any 2000 es fusionà amb el Futbol Sala Masnou i prengué la denominació Associació Esportiva Futbol Sala Masnou Interdinàmic La temporada 2010-11 tenia catorze equips de totes les categories, escola de futbol sala i uns 160 jugadors federats Destaca l’equip sènior femení, que des del 2008 juga a divisió de plata estatal L’any 2012 el sènior masculí jugava a preferent catalana

Essent directiu del Club Natació Sabadell, l’abril del 1950 fou designat tresorer de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació Romangué en aquest càrrec durant vint-i-tres anys, aleshores passà a ser-ne administrador durant catorze anys més i es retirà el 1987 També fou àrbitre de natació collegiat el 1951 i nomenat membre d’honor del collegi català el 1994 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1958 i l’espanyola, la de serveis distingits d’argent 1966 i d’or 1972

Conegut com Pepitu , ingressà al Club Tennis Barcino el 1941 Guanyà, en diferents categories d’edat, vint-i-vuit Campionats de Catalunya i catorze Campionats d’Espanya, tant en individuals com en dobles, i per equips de club, amb el Barcino Fou membre de l’equip espanyol de veterans i de veterans sèniors 1980-84, dels quals també fou capità Del 1971 al 1979 fou vicepresident del CT Barcino i delegat de la secció de tennis El 1965 se’l nomenà soci de mèrit i se li atorgà la insígnia de brillants del club

Davanter que començà a jugar a vuit anys als Maristes de Sant Joan i es retirà amb quaranta-tres a l’Sfèric de Terrassa Com a sènior jugà dues temporades al Magnetos, una al Laietà, cinc a l’Arenys de Munt, tretze al CP Vic en dues etapes, una a l’SHUM Maçanet, una al Ripoll i dues a l’Sfèric de Terrassa També fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampió d’Europa 1971 i guanyà la Copa de les Nacions 1972

Formada al Club Natació Atlètic, establí els rècords estatals absoluts dels 200 i 400 m esquena 1935 El 1936 passà al CN Barcelona, club amb el qual es proclamà catorze vegades campiona de Catalunya quatre vegades en 100 m lliure 1941-44, una en 200 m lliure 1939, tres en 400 m lliure 1942, 1943, 1944 i sis en 100 m esquena 1939-44 En l’àmbit estatal, fou quatre vegades campiona dels 100 m lliure 1940-43 i tres de 400 m lliure 1942, 1943, 1944 i recordista dels 200 m esquena 1940

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

El muntanyenc basc Juan Oiarzabal completa l’ascensió a l’Annapurna 8091 m acompanyat de dos membres del programa de TVE “Al filo de lo imposible”, un dels quals és el càmera català Ferran Latorre Oiarzabal va assolir el seu primer “vuit mil”, el Cho Oyu 8153 m, l’any 1985, i des d’aleshores ha completat les ascensions de tots els cims del món que superen els 8000 m, tots ells a l’Himàlaia És el sisè alpinista del món que ha aconseguit coronar els catorze “vuit mil”

En dret civil, el jutge de primera instància pot dispensar els impediments d’edat fins els catorze anys i de parentiu entre collaterals per consanguinitat del grau tercer, i el ministre de justícia el de mort dolosa del cònjuge anterior En dret canònic, el bisbe pot dispensar els impediments d’impotència, edat, disparitat de culte, rapte i parentiu entre collaterals per consanguinitat dels graus tercer i quart queden reservats a la Santa Seu els impediments d’ordre sagrat, de vot perpetu de castedat en un institut religiós de dret pontifici i el de crim

Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910

Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes