Resultats de la cerca
Es mostren 1621 resultats
Rodolf II de Borgonya
Història
Rei de Borgonya (912-937) i d’Itàlia (924-926).
Fill i successor de Rodolf I, lluità contra Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, el derrotà 923 i el féu assassinar 924 El succeí en el tron italià, però en fou tret per Hug d’Arle, que li cedí en canvi una bona part dels seus territoris de Provença 933 hom formà així el regne de Borgonya-Provença, dit també regne d'Arle
Pere de Maçanet
Cristianisme
Abat perpetu de Poblet (1190-96).
Donà un fort impuls a les obres del monestir El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya-Aragó la fundació del monestir de Piedra Aragó, en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu Morí pocs mesos després d’haver mort el rei
Joan II Casimir de Polònia
Història
Rei de Polònia (1648-68).
Fill de Segimon III, succeí el seu germà Ladislau IV, per a la qual cosa hagué d’abandonar la Companyia de Jesús, on havia ingressat el 1640 Signà les paus d’Oliva 1660 i Andrusovo 1667, per les quals cedí la Prússia oriental a l’elector de Brandenburg, Ucraïna i la Rússia Blanca al tsar i Livònia a Suècia Abdicà el 1668, i es retirà a França
Ante Pavelić
Història
Política
Polític croat.
Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957
Domus de Dosrius (Sant Vicenç de Torelló)
Art romànic
Seu d’un llinatge de cavallers amb notables possessions als termes del castell de Torelló i de Saderra Es documenten entre el 1169 i el 1302, quan Berenguer de Dosrius cedí la seva domus i la castlania del castell de Torelló a Guillem de Malla Consta com destruïda l’any 1405 En queden només vestigis a la part de ponent de la masia del Viver
Tuthmosis IV
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1425-1417 aC).
Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh
marca de Berga
Nom que prengué el sector de la Segarra adquirit pels comtes de Berga i de Cerdanya, dins la primera meitat del segle XI, a la frontera amb els musulmans.
Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges
Agrupació Deportiva Ultra
Futbol
Club de futbol del barri de Sant Antoni de Llefià de Badalona.
Fundat l’any 1957 per l’empresa Ultraesteatita de Badalona, que cedí i condicionà uns terrenys contigus per a la pràctica del futbol, prengué el seu nom El primer equip començà com a amateur La temporada 1964-65 ascendí a primera divisió regional El 1966, per motius de canvi en la direcció de l’empresa, es quedaren sense terreny de joc Vestia de blanc i tenia un equip en categoria juvenil
Ginés Castaño Alarcón
Futbol
Futbolista.
Davanter format al Mercantil, passà al CE Sabadell 1959-60 i fitxà pel RCD Espanyol, que el cedí al Terrassa 1960-61 Jugà a l’Espanyol 1961-63, amb el qual debutà en la màxima categoria, passà pel CE Europa 1963-64 i tornà al Sabadell 1964-66, equip amb el qual també jugà a primera divisió Posteriorment, fou jugador de la UE Lleida 1966-67 i del CF Badalona
tractat de Versalles
Història
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l’anglohispanofrancesa del 20 de gener de 1783 La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l’intent de recuperar Gibraltar En conjunt, l’hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l’abast
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina