Resultats de la cerca

Estudià a Praga i, després de treballar com a administratiu, fou ministre sense cartera 1988-89 i primer ministre a partir del desembre del 1989 En començar el 1990 deixà el Partit Comunista, amb l’anunci d’unes reformes radicals de l’economia i les finances del país Com a candidat del partit eslovac “la Comunitat contra el Domini”, fou ratificat en el càrrec en les primeres eleccions lliures celebrades des del 1946 juny del 1990 Fou primer ministre fins al juliol del 1992 fins al juny del 1990 a la República Socialista Txecoslovaca i posteriorment a la República Federativa…

Estudià amb ITabuyo a Madrid i amb Bettinelli i Franceschi a Milà Debutà professionalment l’any 1919 cantant La Traviata al Gran Teatro de Madrid Féu una curta però prometedora carrera a Itàlia 1920-22 i debutà al Liceu de Barcelona, el 1923, amb Manon Lescaut Establert definitivament a Catalunya, deixà l’òpera per la sarsuela tret d’un breu parèntesi, l’any 1941, gènere en el qual debutà, en el teatre Novetats de Barcelona, l’any 1924, amb El dictador , de Millán, i amb el qual assolí grans èxits i gaudí d’immensa popularitat a tot l’Estat espanyol i a l’Amèrica Llatina Es retirà l’any 1957…

El seu antecedent el trobem en l’Associació Catalana de Pàdel, constituïda l’any 1990, que organitzà els primers Campionats territorials L’any 1998 es van iniciar els tràmits per a constituir la Federació, que s’encarrega de l’organització, la reglamentació i la promoció d’aquest esport Ivan Corretja en fou el primer president Els seus estatuts foren aprovats l’any 2004 i té la seu a Barcelona Vers el 2009 s’arribà a unes 6400 llicències i més de 60 clubs registrats Organitza els Campionats Internacionals de Catalunya, la Lliga Catalana i circuits com el català, l’ amateur o el de menors…

Infant de cor a la catedral de Girona, on cantà sota la direcció de Josep Barba Actuà com a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona Es dedicà al cant i féu una breu tournée com a baríton d’una companyia d’òpera italiana a Maó Anà a París, on aviat adquirí una posició brillant actuant a la cort imperial i en recitals celebrats al conservatori Cantava cants tradicionals hispànics i s’acompanyava amb la guitarra Intervingué en vetllades musicals celebrades per l’organista Degas —pare del pintor Edgar Degas, el qual el retratà— i per Édouard Manet Fou amic de Charles Gounod,…

Yahya Jammeh va deixar el poder, ja que va perdre les eleccions presidencials, celebrades l’1 de desembre, contra el candidat de l’oposició, Adama Barrow La derrota de qui havia presidit amb mà de ferro el país des del 1994, quan va encapçalar un cop d’estat, va sorprendre tothom, ja que Jammeh controlava els mitjans de comunicació i perseguia els opositors amb la policia política En la consulta, Barrow, dirigent del Partit Demòcrata Unificat UDP, va obtenir el 45,5% dels vots, mentre que Jammeh, el 36,6% Un tercer candidat, Mama Kandeh, va aconseguir-ne el 17,8% En un gest també…

En les eleccions a la cambra de representants celebrades el 10 de maig va guanyar el partit opositor, el Moviment Nacional Lliure FNM, que va aconseguir 35 escons, amb els quals gairebé va quadruplicar el resultat anterior Per contra, el Partit Liberal Progressista PLP, el partit del Govern, va patir una gran davallada en passar dels 29 escons anteriors als 4 actuals Amb aquests resultats, el líder de l’FNM, Hubert Minnies, va assumir el càrrec de primer ministre En l’àmbit econòmic, es va notar una lleu recuperació, amb un increment del PIB pròxim a l’1,5%, afavorit pel…

En les primeres eleccions locals des del 2005, celebrades al febrer després de diversos ajornaments per la manca de fons per a organitzar-les, l’Agrupament del Poble de Guinea RPC, del president, Alpha Condé, va obtenir 3284 regidors, mentre que la Unió de Forces Democràtiques de Guinea UFDG, del principal dirigent opositor, Cellou Dalein Diallo, va aconseguir-ne 2156 La també opositora Unió de les Forces Republicanes UFR es va quedar amb només 447 regidors Els resultats van ser contestats per l’oposició, que va mobilitzar els seus partidaris amb protestes i jornades de vaga…

El candidat de l’opositor Moviment per la Democràcia MPD, José Carlos Fonseca, va guanyar les eleccions presidencials en obtenir el 54% dels vots en la segona volta, celebrada el 21 d’agost Manuel Inocêncio Sousa, del Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, va aconseguir-ne el 46% Fonseca va substituir en la presidència Pedro Pires, que no es podia presentar a una segona reelecció perquè la Constitució no ho permet En les legislatives, celebrades sis mesos abans, el PAICV del primer ministre José Maria Neves va revalidar la majoria absoluta en obtenir 37 dels 72…

L’activitat de l’any va estar dominada pel resultat d’unes eleccions que van produir un tomb polític sorprenent En les eleccions parlamentàries, celebrades el 25 de maig, dels 51 escons en litigi 23 els va guanyar una coalició de grups d’oposició encapçalada pel National Democratic Party NDP, liderada per Desiré Bouterse, que havia estat un dictador del país en èpoques anteriors i encara està pendent de judici per tràfic de drogues Com que no va obtenir una majoria qualificada, Bouterse va negociar amb el líder d’un dels grups minoritaris, Ronnie Brunswijk, un antic guerriller…

Arribà a Barcelona el 1898 després d’haver estat a Cuba Recopilà unes importants estadístiques socials per als anys 1903-14, que publicà amb el títol genèric de Las huelgas en Barcelona y sus resultados 1904-10, 1915 S'adherí a l’obrerisme de Gabriel Palau i participà en les Setmanes Socials celebrades a València 1907 i Barcelona 1910 Publicà diverses obretes doctrinals, entre les quals es destaquen Las huelgas Sus causas Sus efectos 1908 i Rasgos fisonómicos del problema social 1920 Assistí, com a conseller tècnic per Espanya, a la Conferència Internacional del Treball del 1919…