Resultats de la cerca

Format al Devon College, escriví diverses peces teatrals i treballà com a guionista, una trajectòria que quedà interrompuda per la Segona Guerra Mundial S'estrenà com a director amb un guió seu, Murder without a Crime 1951 A la dècada del 1960 dirigí els seus dos films més cèlebres, The Guns of Navarone 1961, un film bèllic pel qual fou nominat per a l’Oscar al millor director, i Cape Fear 1962, una pellícula que fou revalorada els anys noranta arran del remake que en féu Martin Scorsese Posteriorment la seva carrera estigué molt vinculada a Charles Bronson, a qui dirigí en nou ocasions en…

El poble de Santa Maria de Montmagastrell és situat al nord-oest del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol La seva església parroquial, que ha donat nom al poble, fou donada l’any 1209 pels germans Gombau, Ramon i Guillem de Ribelles a Sant Pere dels Arquells Segarra, priorat dependent de la canònica de Santa Maria de l’Estany, amb l’obligació de tenir-hi sempre un capellà que hi celebrés els oficis litúrgics En temps del seu govern, l’abat de l’Estany Jaume de Rocabruna 1277-1311 designà Berenguer de Castellnou com a capellà de Santa Maria de…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare i inicià la seva vida professional com a violinista de l’orquestra de la cort de Bonn El 1764 el príncep Enric de Prússia el nomenà director musical de la seva cort a Rheinsberg L’any 1781 s’establí a Londres, on assolí un notable èxit com a violinista i també com a director d’orquestra A partir de llavors orientà les seves activitats cap a l’organització i promoció de sèries de concerts Establí una sòlida amistat amb J Haydn, a qui encarregà la composició de les simfonies núm 93 a la 104, les cèlebres simfonies londinenques, últimes incursions…

Les primeres nocions de música les rebé del seu pare, que era flautista i pianista, quan la família vivia a Nàpols Poc després, ingressà al Conservatori de Música de Hannover i estudià amb Karl Leimer Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, iniciada ja la seva carrera com a solista, hagué de treballar com a violinista, timbaler del seu regiment i pianista de jazz El 1921 començà les seves gires per Europa i el 1926 per Amèrica, on triomfà amb la interpretació del Concert per a piano i orquestra en do menor de S Rakhmaninov Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, actuà sota la batuta…

Estudià al Conservatori de París 1918-23 i a partir del 1926 amplià la seva formació amb Maurice Ravel Després d’haver exercit com a violinista en diverses agrupacions, el 1928 debutà com a director d’orquestra als Concerts Pasdeloup, i inicià una brillant carrera El 1934 fou nomenat director adjunt de l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió francesa Dirigí com a titular les orquestres Nacional de França 1944-47, Simfònica de Seattle 1948-51 i Simfònica de Lieja 1964-67 El 1962 ingressà com a professor de direcció orquestral al Conservatori de París 1962-74, i més tard ensenyà al de Lieja…

Estructurà, enriquí i modificà el vals de la primera meitat del s XIX Compongué uns cent cinquanta valsos, entre els quals sobresurten An der schönen blauen Donau ‘Al bell Danubi blau’, 1867, Wiener Blut ‘Sang vienesa’, 1867 i Künstlerleben ‘Vida d’artista’, 1867 Creà una gran quantitat d’operetes vieneses, en tres actes, en les quals alternen els fragments parlats amb els cantats Les més cèlebres són Die Fledermaus ‘El ratpenat’, 1874 i Der Zigeunerbaron ‘El baró gitano’, 1885 Escriví nombroses polques, quadrilles i altres danses de saló El 1841 fundà la seva pròpia orquestra al cafè…

Estudiant de psicologia i de música, entrà al món de l’espectacle com a vocalista de l’orquestra del seu marit, Stanley Roberts Poc després fou contractada per la Metro Goldwyn Mayer, i fou el director d’aquesta companyia, Louis B Mayer, qui li posà el nom artístic de Janet Leigh i li donà un paper al cinema l’any 1947 a The Romance of Rosy Ridge Leigh actuà en unes 50 pellícules, entre les quals Little Women 1949, Scaramouche 1952, Colorado Jim 1953, The Vikings 1958, Touch of Evil 1958, d’Orson Welles, The Manchurian Candidate 1962 i Harper 1966 La seva interpretació més recordada, però,…

Annexa al Palau Reial Major de Barcelona, hi havia hagut una petita capella dedicada a santa Maria La seva erecció fou, amb tota probabilitat, contemporània a la construcció del Palau, però malauradament ha deixat poc rastre en la documentació La notícia més antiga de què hom disposa sobre aquesta capella palatina data de l’any 1173, quan el rei Alfons I va fer lliurament de l’“ ecclesiam et capellam meam beate Marie que sita est in meo palacio civitatis Barchinone ” a la comunitat i confraria de Santa Eulàlia del Camp És possible que s’hi celebrés el casament del rei Jaume I amb Violant d’…

En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al segle VI, sota Cassiodor els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als segles VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als segles VIII-XI A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà, Sant Cugat…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò Jommelli També…