Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la Mutual Catalana de Santiago de Xile El seu…

Es doctorà a la facultat de Barcelona 1880 El 1899 creà l’Institut Espanyol de Nostra Senyora de la Salut, la primera entitat d’assegurances de malaltia de l’Estat espanyol i una de les més antigues d’Europa, amb delegacions a molts indrets de l’estat

Fou famós al seu temps per l’habilitat en la diagnosi, pels seus estudis anatomicopatològics i per les seves operacions d’ossos És conegut sobretot per dues malalties que estudià i que avui porten el seu nom una osteïtis deformant i un tipus de carcinoma mamari

Ha establert les bases sistemàtiques de la ventriculografia cerebral i d’altres tècniques de diagnosi radiològica Ha aportat mètodes originals i molt valuosos a la neurocirurgia com l’extirpació de neuromes i de meningiomes i ha creat un procediment d’hipofisectomia per al tractament del càncer

Es traslladà a Nova Espanya Formà part de la tripulació del “San Carlos”, paquebot que arribà, el 1769, a San Diego com a suport marítim de l’expedició de Gaspar de Portolà per tal de consolidar la presència espanyola a l’Alta Califòrnia S'integrà a l’expedició del paquebot “San Antonio”, que el 1770 sortí de San Diego, en formar part de l’expedició que cercava el port de Monterey Emmalaltí d’escorbut, i després morí, el 1773

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, s’exilià i el 1947 ja residia a Mèxic Ingressà als serveis de salubritat i assistència a l’estat mexicà de Sonora i, el 1950, dirigí el centre d’higiene i assistència de Bavispe, al mateix Estat També fou director de l’hospital rural de Moctezuma, també a Sonora, durant el període 1960-65 i portà la direcció de tot un districte sanitari El 1967 es diplomà en salut pública i administració mèdica Exercí altres càrrecs en el sistema sanitari públic mexica Fundà la Sociedad Sonorense de Salud Pública i fou membre de diverses…

Creador de la sonda de goma que porta el seu nom, ideà un procediment d’extirpació dels tumors faringis Autor d' Éléments de Pathologie chirurgicale 1844-59, es distingí en l’assistència dels ferits durant les campanyes de Napoleó III

Fill d’ Antoni Caralps i Massó  i germà de Josep Maria Caralps i Riera  Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1957 i en una estada posterior a l’Hospital Necker de París 1960-62 s’especialitzà en nefrologia El mateix 1962 organitzà a l’ Hospital Clínic  de Barcelona el primer dispensari específic de nefrologia de l’Estat espanyol sota la direcció d’Agustí Pedro i Pons Amb Josep M Gil-Vernet , creà a l’Hospital Clínic la primera unitat de trasplantament renal l’any 1964 El 1968 passà a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on fou cap del servei de nefrologia de 1974 a 1983,…

Estudià cirurgia a Cadis i fou cirurgià militar El 1789 fou catedràtic del collegi de cirurgia de Cadis Pensionat, amplià estudis a París Fou catedràtic i director d’anatomia del collegi de cirurgia de Madrid Juntament amb Jaume Bonells publicà un Curso completo de anatomía del cuerpo humano , en cinc volums 1796-1800, que recollia els darrers avenços europeus en anatomia i que serví de text bàsic durant mig segle Nomenat cirurgià de cambra dels reis Carles IV i Maria Lluïsa 1795, els acompanyà a Roma en llur exili 1809