Resultats de la cerca

Essent professor a Glasgow després ho fou a Edimburg i a Londres, introduí a la seva clínica quirúrgica els primers mètodes d’antisèpsia a base de pomades fenicades i polvoritzacions d’àcid fènic, i obtingué una espectacular reducció de la mortalitat postoperatòria, abans causada, en gran part, per les infeccions És autor de l’obra On the Antiseptic Principle in the Practice of Surgery 1867

Féu importants treballs sobre ossos, vasos sanguinis i sistema nerviós vegetatiu, que li permeteren de donar noves interpretacions fisiopatològiques i d’adoptar mètodes quirúrgics originals És autor, entre moltes altres obres, de La chirurgie de la douleur 1937

Ha establert les bases sistemàtiques de la ventriculografia cerebral i d’altres tècniques de diagnosi radiològica Ha aportat mètodes originals i molt valuosos a la neurocirurgia com l’extirpació de neuromes i de meningiomes i ha creat un procediment d’hipofisectomia per al tractament del càncer

Fou famós al seu temps per l’habilitat en la diagnosi, pels seus estudis anatomicopatològics i per les seves operacions d’ossos És conegut sobretot per dues malalties que estudià i que avui porten el seu nom una osteïtis deformant i un tipus de carcinoma mamari

Fill d’ Antoni Caralps i Massó  i germà de Josep Maria Caralps i Riera  Es llicencià en medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1957 i en una estada posterior a l’Hospital Necker de París 1960-62 s’especialitzà en nefrologia El mateix 1962 organitzà a l’ Hospital Clínic  de Barcelona el primer dispensari específic de nefrologia de l’Estat espanyol sota la direcció d’Agustí Pedro i Pons Amb Josep M Gil-Vernet , creà a l’Hospital Clínic la primera unitat de trasplantament renal l’any 1964 El 1968 passà a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on fou cap del servei de nefrologia de 1974 a 1983,…

Es doctorà a la facultat de Barcelona 1880 El 1899 creà l’Institut Espanyol de Nostra Senyora de la Salut, la primera entitat d’assegurances de malaltia de l’Estat espanyol i una de les més antigues d’Europa, amb delegacions a molts indrets de l’estat

Es llicencià en medicina a Barcelona 1883 i fou deixeble de Giné i Partagàs i d’Azcarreta Fou professor auxiliar d’anatomia a Barcelona 1902-05 A partir del 1908 dirigí la clínica urològica de l’Hospital Clínic de Barcelona que s’acabava de crear El 1921 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà Atlas radiográfico de los arcos arteriales de la mano 1902 i nombrosos treballs d’urologia

Professor i expert practicant de totes les especialitats quirúrgiques, àdhuc les ginecològiques, hom li deu la publicació de nombrosos tractats, tals com Manuel d’anatomie chirurgicale topographique 1862 Enemic de les innovacions, combaté la introducció de l’anestèsia

Era amic del metge i filòsof Andreu Piquer Les seves Opera medica foren publicades entre el 1772 i el 1779

Estudià cirurgia a Cadis i fou cirurgià militar El 1789 fou catedràtic del collegi de cirurgia de Cadis Pensionat, amplià estudis a París Fou catedràtic i director d’anatomia del collegi de cirurgia de Madrid Juntament amb Jaume Bonells publicà un Curso completo de anatomía del cuerpo humano , en cinc volums 1796-1800, que recollia els darrers avenços europeus en anatomia i que serví de text bàsic durant mig segle Nomenat cirurgià de cambra dels reis Carles IV i Maria Lluïsa 1795, els acompanyà a Roma en llur exili 1809