Resultats de la cerca

El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples

Fou un dels introductors del retorn al classicisme en l’arquitectura de la segona meitat del s XVIII, especialment després del seu viatge a Itàlia acompanyat del marquès de Marigny La seva obra d’una gran simplicitat de línies, fou, però, massa freda Installat a Lió, hi féu l’Hôtel-Dieu 1741-48, la Loge des Changes 1747-50 i el Grand-Théâtre 1756 Aquest any anà a París per construir l’església de Sainte-Geneviève actual Panteó, obra de planta de creu grega seguint l’estil de Bramante, de la qual dirigí les obres fins el 1780

Durant la seva estada a Roma participà en obres d’enginyeria juntament amb Ada Sangallo el Jove i projectà la catedral de Montefiascone i la capella Petrucci a l’església de San Domenico, Orvieto 1518-21, que denoten la seva formació dins el classicisme sever de Bramante Després del 1527 treballà a Verona, on aixecà el Palazzo Bevilacqua ~1531 i dugué a terme les defenses militars de la ciutat Porta Nuova, 1533-40 Porta Palio, 1542-47 A Venècia, condicionat per les característiques ambientals, alternà l’austeritat bramantesca amb elements decoratius i colorístics Palazzo Grimani…

Titulat el 1872 Autor a Barcelona de la casa Elcano —dita també del Pirata — al passeig de Gràcia 1880-85, de l’edifici del Casino Mercantil o Borsí 1881-83 i del palau Marcet —després teatre cinema Comèdia— 1887 A l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 guanyà medalla d’or per diversos projectes de cases de renda La seva obra, una de les més interessants de l’arquitectura vuitcentista catalana anterior al Modernisme, és una derivació del classicisme amb ornamentació eclèctica inspirada en el renaixement llombard Palau Marcet 1887, obra de Tiberi Sabater i Carné © Fototecacat

Deixeble del seu pare, Laurent Vouet Després de viatjar per Orient, residí 15 anys a Itàlia Venècia, Roma i Gènova Cridat per Lluís XIII, arribà a França l’any 1627 Treballà per al rei i Richelieu, entre altres Conjugà el seu art amb l’ensenyament D’entre els més coneguts dels seus deixebles, cal citar Le Sueur, Le Brun i Mignard, que foren fonamentals en la creació del classicisme del s XVII francès Pintor d’una gran facilitat, d’una notable creativitat i d’una gran rapidesa d’execució, rebé tots els favors de la cort francesa

La seva Ciutat Industrial 1901-04, projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial Aplicà els seus conceptes a Lió 1904-14, on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari escorxadors de La Mouche 1909-13, estadi olímpic 1913, hospital E Herriot 1915 i el barri anomenat dels EUA començat el 1928 Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i subtil referència…

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou…

Format a Llotja i a París És autor de l’única pintura mural del Palau de la Música Catalana, la titulada La ciència musical vers la inspiració 1910, que palesa una personalitat decorativista independent però influïda per classicisme noucentista Era soci del Cercle Artístic de Sant Lluc Presentà natures mortes, figures, flors i paisatges a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona dels anys 1911, 1919, 1922, 1923 i a les de Primavera del 1935 i el 1936 Fou el millor collaborador de Josep Maria Sert, a la mort del qual acabà la decoració mural de la seu de Vic i continuà el seu…

Entrà en l’orquestra del bisbe d’Augsburg 1746, activitat que interrompé del 1749 al 1751 per ampliar estudis a Nàpols Al seu retorn, el 1758 esdevingué director de l’esmentada orquestra El 1768, any en què el bisbat passà a l’elector de Trèveris, s’establí definitivament a la cort d’aquest, on, a més de director de l’orquestra, hom li encomanà tasques d’assessorament musical Compositor plenament inserit en el Classicisme, la seva abundant producció instrumental inclou simfonies algunes atribuïdes erròniament a Johann Christoph Bach, concerts, música de cambra, per a piano sol o…

Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española…