Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Carl Spaatz
Història
Militar
Militar nord-americà.
Comandant en cap de les forces aèries estratègiques nord-americanes a Europa 1942-45, dirigí, amb Harris, de la RAF, l’ofensiva aèria contra Alemanya Havia estat pilot de caça en el front francès durant la Primera Guerra Mundial i l’any 1929 baté el rècord mundial de durada en vol Fou cap de l’estat major general dels EUA en 1946-48
Anastasio Somoza Portocarrero
Història
Polític nicaragüenc, anomenat Tacho Somoza
.
Participà en la revolució liberal del 1925 Comandant en cap de la guàrdia nacional 1932, dirigí la repressió contra la guerrilla sandinista 1934 President de la república, arran del cop d’estat del 1937, implantà una severa dictadura reaccionària i familiar, que continua en mans dels seus descendents Morí en un atemptat El succeí el seu fill Luis Somoza Debayle
John Talbot
Història
Militar
Militar anglès.
Intervingué activament en la guerra dels Cent Anys al servei d’Enric VI d’Anglaterra, que el nomenà comandant en cap de les tropes angleses, primer comte de Shrewsbury i mariscal de França Lluità després a Irlanda 1445-47, on ja havia estat anteriorment Tornà a França per defensar la Guiena la seva derrota i mort facilitaren la reconquesta francesa d’Aquitània
Tadeu Miquel Ferrer i Ferrer
Marí.
Lluità a la guerra Gran assaltà Toló, el 1793 i a la guerra del Francès es destacà en l’assalt al fort de caputxins de Mataró Acabada la guerra, reorganitzà el material naval abandonat pels francesos El 1819 fou nomenat cavaller i noble, i el 1824, comandant militar de marina de Palamós Deixà una memòria sobre les fortificacions costaneres de Catalunya
Ascensi Nebot
Història
Guerriller conegut com el Frare.
Franciscà, s’exclaustrà durant la guerra del Francès i formà 1812 una guerrilla important 1300 homes, la qual, entre altres activitats bèlliques, prengué Morella 1813 Liberal, prengué part en diverses conspiracions durant el regnat de Ferran VII, a La Isla 1820, Madrid 1822 i València, i assolí el grau de comandant Entre el 1823 i, almenys, el 1830, estigué exiliat a Anglaterra
Jarosław Dąbrowski
Història
Revolucionari polonès.
Cadet de l’exèrcit rus, participà en la insurrecció polonesa del 1863, per la qual cosa fou bandejat a Sibèria Aconseguí d’evadir-se'n i fugí a París, on participà, al costat de les tropes franceses, en el setge del 1871 Nomenat comandant de la plaça de París, n'organitzà la defensa contra les forces de Versalles, i morí en combat
pretori
Història
Espai central del campament romà reservat al pretor o comandant de la milícia.
Situat a l’encreuament de les vies principals i de la via praetoria , era també una mena de fòrum amb tribunal i lloc augural El nom de pretori designà així mateix, al llarg de la història romana, el lloc en què el pretor administrava justícia, les fortaleses situades en els confins de l’Imperi, la residència no urbana de l’emperador i el palau dels governadors de les diverses províncies, en tant que eren caps militars
‘Abd Allāh ibn Sa‘d
Història
Cap militar àrab, comandant a l’Àfrica del Nord i governador d’Egipte.
Efectuà diverses ràtzies a Tunísia el 647 derrotà i executà l’exarca de Cartago i es retirà després d’obtenir dels bizantins una forta compensació monetària
Jorge Rafael Videla

Jorge Rafael Videla
Militar
Militar argentí.
Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’…
general Dugommier
General Dugommier
© Fototeca.cat
Història
Militar
Nom amb què és conegut el militar francès Jacques-François.
Militar retirat el 1763, es reincorporà a l’exèrcit el 1791 i fou cap dels guàrdies nacionals a la Martinica El 1792 passà a França, i fou diputat a la Convenció Ascendit a general el 1793 a les campanyes d’Itàlia, el mateix any reprengué Toló —ajudat per Napoleó Bonaparte, aleshores comandant— Pel gener del 1794 fou nomenat pel Comitè de Salvació Pública comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793 Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina