Resultats de la cerca

Aquest, que havia estat fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya, secretari de Lluís Companys, diputat a Corts 1933 i militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la Guerra Civil, formà part de la fraguista Reforma Democrática de Cataluña , però el mateix 1977 en sortí i creà la UDPS com a etiqueta personal amb la qual confluí, a les eleccions legislatives d’aquell any, dins la coalició Alianza Popular -Convivencia Catalana

Fou un dels components del grup d’atletes del GEiEG de Girona que començà a destacar just abans de l’esclat de la Guerra Civil El 1936 fou campió de Catalunya de 100 m, i juntament amb els seus companys del GEiEG, guanyà els relleus de 4 ×100 i 4 × 400 m En els Campionats d’Espanya del 1936 fou tercer en 100 m i cinquè en 200 m

Gran impulsor del corfbol a Catalunya, des del 1982 presidí l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal, primera associació d’aquest esport a Catalunya Posteriorment fou el primer president de la Federació Catalana de Corfbol 2004-07 i n’aconseguí l’ingrés com a membre de ple dret a la Federació Internacional de Corfbol 2005 L’any 2006 li fou concedida la insígnia Premi President Companys

Fou un dels pioners en la pràctica del bàsquet i jugà a la UE de Sants de Barcelona En acabar els estudis tornà a Valls, on organitzà, juntament amb alguns companys, la Penya Els Ben Forjats, primer club de bàsquet de la població Hi jugà fins el 1936, en les competicions locals i comarcals que s’organitzaven a Tarragona L’any 1996 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Cada jugador, quan ho creu convenient surt de la filera i penetra al camp Quan s’hi troben dos adversaris, el qui ha entrat darrer fa presoner l’altre agafant-lo o només tocant-lo El presoner ha de restar immòbil allà on ha estat tocat, fins que un dels seus companys aconsegueix de tocar-lo sense ésser atrapat per cap adversari, i aleshores el presoner resta rescatat

Prevere 1827, el 1833 fundà amb cinc companys de sacerdoci el monestir de Solesmes , d’on fou abat 1837 Influí en el neobenedictinisme, sobretot en la congregació de Beuron El seu esforç, no mancat d’un cert Romanticisme, per restaurar i fer reviure la litúrgia romana, el fan l’iniciador del moviment litúrgic De les seves obres cal esmentar Institutions liturgiques 1840-51 i L’Année liturgique 1841-66

Exclaustrat del convent franciscà de Szászvár, d’on havia estat superior, viatjà per Europa amb el comte Potocki A París tractà Priestley i Condorcet, i s’adherí a les idees democràtiques de Rousseau Membre de la lògia dels illuminats, publicà pamflets revolucionaris i, fent-li costat el govern jacobí francès, organitzà una conjuració per enderrocar l’absolutisme a Hongria Detingut a Viena 1794, fou decapitat amb sis companys més

S'enrolà en el cos de voluntaris de Catalunya que formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia Amb uns quants companys s’internà cap al nord i contribuí a fundar les missions de San Carlos, San Luis Obispo, etc S'establí en aquella zona i es dedicà a la ramaderia Es casà amb una indígena El seu nom ha donat origen al topònim Yorba Linda, localitat californiana

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC

Deixeble de Benet Mercadé Participà tímidament de la inquietud dels seus companys de la generació postmodernista, conreant un paisatgisme líric influït per l’impressionisme que anà repetint sense gaires variacions al llarg de la seva vida Exposà periòdicament a Barcelona des del 1903 Sala Parés, sovint amb temes del Gironès Concorregué a collectives a Barcelona, Madrid, París, Brusselles, Viena i Buenos Aires Conreà també l’escenografia i la pintura decorativa