Resultats de la cerca
Es mostren 1564 resultats
Venècia Júlia
Geografia històrica
Nom donat després de la Primera Guerra Mundial a la regió de la Itàlia septentrional corresponent a les actuals províncies italianes de Gorízia i Trieste (dins la regió de Friül-Venècia Júlia) i les províncies de Pula i Fiume, pertanyents fins el 1920 a la Carniola i tornades a Croàcia el 1947.
Constituïa una de les Tres Venècies La denominació de Venècia Júlia havia estat proposada per GIAscoli, en substitució de l’austríaca Küstenland ‘Litoral’, i comprenia també la part de Gorízia passada a Iugoslàvia, territoris corresponents a les antigues Ístria i Libúrnia, conegudes antigament com a Regio Iulia
prefectura de Barcelona
Demarcació prevista per la divisió administrativa d’Espanya decretada per Josep I el 17 d’abril de 1810, quan Napoleó ja havia sostret Catalunya de la seva administració.
Comprenia el territori del Barcelonès, el Vallès, el Maresme, Garraf, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Solsonès i un sector del de la Segarra, de la Noguera i de l’Alt Urgell comprès entre el Sió, el Segre i el riu de Perles
Fonteta
Poble
Poble del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), situat a la dreta de la riera de la Fonteta, a 1,5 km a l’E de la Bisbal.
És esmentat ja el 844 La parròquia Santa Maria fou sufragània de la de la Bisbal des del 904 Formà municipi independent fins el 1976 L’antic terme comprenia el poble de Fitor, el veïnat d’ Abellars i l’antic poble de Torroella de Mont-ras
les Illes
Església
Poble del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), a la vora dreta del riu de les Illes, al voltant de l’església parroquial.
Al segle XIX es feu famós com a base de l’actuació de trabucaires banda de les Illes Formava municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia també el llogaret de la Selva i l’antic terme de l'Arbregròs i la urbanització residencial dita Superlesilles
Riunoguers
Poble
Poble (320 m alt) del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir).
Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial Sant Miquel, dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes segle X Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos Mas Llong i Mas Miró
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Oriola Comprenia la totalitat de les comarques del Baix Segura i de les Valls del Vinalopó, Crevillent Baix Vinalopó, Asp Vinalopó Mitjà i Elda i les Salines d’Elda Alt Vinalopó fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial
el Montalt
Muntanya
Contrafort (595 m) de la Serralada Litoral, termenal dels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt, que s’uneix a la serra del Corredor a través del coll de la creu de Rupit.
Hom troba esmentat l’antic castell de Montalt el 1016 hi ha restes d’una construcció antiga i primitiva al cim, amb un extens terme que comprenia el sector del Maresme entre les rieres de Caldes d’Estrac i la capçalera de la d’Argentona fins a la mar
Adons
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), aturonat a 1.353 m d’altitud i a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de l’Avedoga d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
El 1960 només hi restava una casa habitada 5 h Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata , que comprenia, igual que la seva parròquia Sant Vicenç, Abella d’Adons i la Beguda d’Adons El castell d’Adons és citat ja el 961
les Faldes de Tarragona
Ciutat
Nom que tenia el terme general de la ciutat de Tarragona.
Al segle XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, els Montgons, els Masos d’En Goda, Font de l’Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny
mitgera
Física
Nom de diferents mesures antigues de líquids, de grans i de calç.
Com a mesura de grans era equivalent a 2 quarteres i comprenia 8 o 12 quarterons A Banyoles era emprada la mitgera vendable , que equivalia a 40,51 l També existia la mitgera censal Com a mesura de vi equival a 6 o 8 porrons, segons els llocs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina