Resultats de la cerca
Es mostren 3035 resultats
anunci
Avís mitjançant el qual és posada alguna cosa en coneixement del públic.
intuïcionisme
Filosofia
Doctrina segons la qual la intuïció és la forma primordial del coneixement.
L’intuïcionisme postula una aprehensió irracional de realitats extraempíriques i de l’absolut
intel·lecte
Filosofia
Facultat superior del coneixement, oposada a la sensació i a la intuïció.
L’escolàstica acollí aquest terme segons la definició d’Aristòtil, que, a més, distingia l' intellecte actiu o agent , que fa intelligibles les formes potencialment presents en les imatges sensibles, i l' intellecte passiu o potencial , receptor dels intelligibles Modernament, Descartes en féu la seu de les idees innates, i Kant el reservà com a facultat de les categories Verstand
metodologia
Filosofia
Estudi dels mètodes de coneixement, investigació i interpretació considerats en ells mateixos.
Segons el diferent objecte a considerar hom pot parlar de metodologia científica ciència, filosòfica, històrica història, pedagògica, etc
Crítica de la raó pura
Obra cabdal d’Immanuel Kant, publicada el 1781 i corregida per l’autor mateix en la segona edició del 1787.
De les tres parts en què és dividida, les dues primeres l' estètica transcendental i l' analítica transcendental són fonamentalment positives fonamentació del coneixement empíric, mentre que la tercera la dialèctica transcendental és radicalment negativa desemmascarament de la illusió metafísica, bé que el nou objecte fou rehabilitat, en el pla del coneixement pràctic, en la segona crítica , la Crítica de la raó pràctica
antropologia cognitiva
Antropologia
Branca de l’antropologia cultural que estudia la cognició.
El seu camp d’estudi és la relació entre cognició i cultura, és a dir, com el coneixement és après, guardat i transmès entre els humans El problemes centrals són l’anàlisi dels elements innats i universals del coneixement i els elements dependents de la cultura, la formació dels conceptes en la interacció social i la importància de l’analogia en la cultura i la cognició
International Information Centre for Terminology
Centre fundat per la UNESCO l’any 1971 amb l’objectiu de donar suport i cooperar internacionalment en el camp de la terminologia.
Els seus membres són institucions de tots els àmbits internacionals, regionals, etc relacionades amb la terminologia, i també organitzacions sense ànim de lucre compromeses amb l’activitat terminològica INFOTERM fomenta l’establiment de nous centres i xarxes sobre terminologia amb l’objectiu general de millorar la comunicació especialitzada, la transferència de coneixement i la participació dels diferents organismes en una societat del coneixement multilingüe
jo
Filosofia
Categoria epistemològica bàsica, ja des de Descartes, que en féu el punt de partença del seu pensament.
Per a Kant, el jo és la unitat que acompanya tota representació, implicat per la síntesi de la diversitat que la institució proporciona En Fichte, el jo, transformat en jo pur , és l’acte primordial del coneixement posant-se a si mateix posa el subjecte i l’objecte del coneixement Aquest tipus d’especualció ha sofert, però, posteriorment, la crítica de diversos corrents de pensament Nietzche Marx i Freud
Carl Stumpf
Filosofia
Música
Psicologia
Filòsof, psicòleg i musicòleg alemany.
Professor a Würzburg, Praga, Halle, Munic i des del 1894 Berlín, s’especialitzà en psicologia de la música escriví nombroses obres sobre aquest tema i cercà de sintetitzar una teoria del coneixement amb una psicologia i una fenomenologia Entre altres obres, cal esmentar Erscheinungen und psychische Funktionen ‘Fenòmens i funcions psíquiques’, 1907, Die Anfänge der Musik ‘Els inicis de la música’, 1911 i Erkenntnislehre ‘Teoria del coneixement’, 2 volums, 1939-40
constructivisme
Pedagogia
Psicologia
Corrent psicopedagògic que es caracteritza pel fet d’entendre el procés d’aprenentatge humà com una articulació de construccions mentals elaborades activament per cada individu.
Aquest corrent s’emmarca dins de la família dels enfocaments cognoscitivistes, l’origen dels quals es troba en les teories del psicòleg suís Jean Piaget L’ésser humà no és entès com a receptor de coneixements passiu sinó com a creador d’estructures mentals actives que integren i desenvolupen coneixements El constructivisme beu en les fonts filosòfiques de l’innatisme i de l’empirisme Segons aquest corrent, l’infant construeix mentalment els seus coneixements gràcies a la interacció que es produeix entre les seves capacitats —íntimament relacionades amb la competència cognoscitiva pròpia de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina