Resultats de la cerca

Ingressà al monestir el 1975 i féu la professió solemne el 1980 El 1984 anà a Roma, on el 1987 obtingué la llicenciatura en Teologia Patrística a l'Institut Patrístic Augustinianum De nou a Montserrat, en 1987-89 hi impartí teologia, patrologia, introducció a les litúrgies orientals i grec a l'Escola Teològica Tornà a Roma 1989 i, un cop doctorat per l’institut Augustinianum 1992, fou professor de litúrgies orientals i de patrologia al Pontifici Institut Litúrgic i a l'Institut Monàstic També impartí la docència a la Universitat de la Santa Croce, al Pontifici Institut Oriental i…

Probablement, aquesta congregació nasqué arran de la difusió dels Germans de la Mort camil

Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre L’esprit de l’homme Étude sur l’anthropologie religieuse d’Origine Publicà Jésus-Christ à la rencontre des religions 1989, Introduction to Christology 1993,  Towards a Christian Theology of Religious Pluralism 1997 i Christianity and the Religions 2002 Les seves obres reflecteixen la preocupació per a ressituar el cristianisme en el context interreligiós del final del segle XX, arran del seu treball com a jesuïta ordenat el 1941 a l’Índia, on residí entre el 1948 i el 1984 Fou requerit en diverses ocasions per la…

Hi ingressà el 1825 La desamortització del 1835 el sorprengué al collegi benedictí de San Pedro de Eslonza, i durant cinc anys tingué cura d’una parròquia que en depenia Exercí després a Capellades, i el 1844 retornà a Montserrat, restaurat per l’abat Blanch Aviat intervingué en la direcció del monestir —com a president i més tard com a abat— i aconseguí d’aplegar-hi nous monjos El 1862 uní Montserrat a la congregació de Subiaco, davant la impossibilitat de renovar la congregació de Valladolid Aconseguí un gran desplegament de la vida religiosa a Montserrat —fins a aconseguir, el 1884, permís…

Collaborador immediat del papa, és també prefecte de la congregació per als afers públics de l’Església

Nomenat per la congregació de la Propaganda Fide, té facultats de prefecte apostòlic i és ordinari de lloc

Els seus membres no pronuncien vots ni viuen en comunitat, però tenen uns estatuts, un títol i una forma particular d’hàbit o distintiu Són documentades a França ja al s VIII, i als Països Catalans des del s XIII, com la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat Algunes deriven del moviment místic dels flagellants i de l’expansió dels ordes mendicants al s XIII D’altres deriven del moviment concepcionista, com la Confraria de la Casa del Senyor Rei de Barcelona 1397 A partir del s XV prengueren un increment extraordinari les confraries del Roser i del Santíssim Sagrament o de la Minerva, i,…