Resultats de la cerca

Collaborà a La Veu del Montserrat 1886-91 i molt especialment, amb llegendes, tradicions i narracions costumistes, a La Renaixença 1883-84 i 1889-97 Publicà també novelletes històriques Judit de Welp , 1892 i sobretot de costums, reflex d’una visió social conservadora Catalina , 1892 i 1896 El senyor Lluch ,1893 Cartes que no lliguen , 1895, Lo gorg de les ànimes , 1898  La tertúlia de la senyora Pepa ,1899 Una dona com no n’hi ha gaires , 1900, entre d’altres Publicà en castellà teatre històric La cuadra de Malvehí, o El…

Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer…

Sergent d’artilleria i company de joventut del tsar Pere I el Gran, malgrat el seu obscur origen l’acompanyà per Europa en 1697-98, i des del 1699 en fou el conseller principal Governador de les províncies occidentals 1703, fou nomenat príncep el 1707, i assessorà eficaçment el tsar durant la guerra contra Suècia En morir aquest, féu pujar al tron la seva vídua, Caterina I 1725 Malgrat el seu poder dictatorial i el suport del partit reformista, l’aristocràcia imposà un Consell Suprem que aconsellés l’emperadriu 1726 Tractà de casar la seva filla amb el príncep hereu Pere Alekseevič però, en…

A partir del 1726 feu les seves primeres aparicions en públic a Venècia Entre el 1728 i el 1730 cantà òpera italiana a Breslau, on escriví àries per al pastitx Merope 1728 Tornà a Venècia el 1732, residí a Bolonya l’any 1735, i el 1739 estigué al servei del duc de Mòdena, presumiblement com a mestre de capella A partir del 1743 s’establí a Alemanya, concretament a Hamburg, i no hi ha constància que tornés a Itàlia La seva última aparició a escena coneguda data de l’any 1746, representant la seva pròpia obra Temistocle Moltes de les seves òperes s’han perdut Les cantates mostren trets…

Les seves dades biogràfiques són molt escasses Possiblement es formà a Salamanca Fou capellà de l’església de la Visitación, a Burgos En aquesta ciutat castellana desenvolupà gairebé tota la seva activitat professional Publicà dos llibres de teoria musical que foren molt influents en el seu temps Arte de canto llano y contrapunto y canto de órgano Saragossa, 1508 i Intonationes segun el uso de los modernos Burgos, 1515 Fins el 1550 es feren múltiples reedicions de la primera obra a Saragossa i a Burgos, mentre que de la segona en circulà una edició anterior a aquesta data i de la qual no es…

Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista que fou contestada internament pel sector…

També emprà el nom de Partit Democràtic Liberal Català Es declarà regionalista, defensor de la propietat privada i partidari de la integració europea Inicialment es constituí com a delegació regional de la Federación de Partidos Demócratas y Liberales, fundada el 1974 i presidida per Joaquín Garrigues Walker Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partido Social Regionalista, per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Frustrada l’entesa, s’apropà a…

Diputat 1886, ministre de governació 1903-04 i de foment 1907-09 amb Maura, i novament de governació 1913-15, 1917 amb Dato Afiliat al partit conservador, formà part de l’ala datista Com a cap de govern 1922, destituí Martínez Anido en un intent de resoldre el problema del pistolerisme a Barcelona Dirigí l’oposició conservadora a la Dictadura de Primo de Rivera i participà activament en la conspiració de València 1929 Com a dirigent del grup constitucional format per liberals, conservadors i reformistes es negà a abonar la monarquia 1930 El 1931, per encàrrec d’Alfons XIII,…

En esclatar la revolució del 1848 fou elegit membre de l’assemblea constituent i, més tard, ministre de justícia perseguit per la nova insurrecció del 6 d’octubre, es presentà a l’emperador a Olmütz Olomouc i formà part del govern de resistència del príncep Schwarzenberg com a ministre de justícia i com a ministre de l’interior La seva política esdevingué cada cop més conservadora i partidària de la centralització i germanització de l’imperi sistema de Bach , acompanyada d’algunes reformes socials Malgrat la confiança de l’emperador i de l’avantatjós concordat amb la Santa Seu…

Pot esdevenir-se durant la seva minoritat, per absència seva del territori o per incapacitat jurídica seva En alguns estats, aquests governs marquen períodes específics de la pròpia història Així, a França, la Regència designa, per antonomàsia, el període de govern del duc Felip d’Orleans 1715-23, durant la minoritat de Lluís XV A l’Estat espanyol hi ha diversos períodes de regència, entre els quals la regència de Marianna d’Àustria 1665-75, la de Maria Cristina de les Dues Sicílies 1833-40, la d' Espartero Joaquín Fernández Álvarez Espartero 1840-43 i la de Maria Cristina d’Àustria 1885-1902…