Resultats de la cerca

Té la presa dins el terme de la Pobla de Mafumet, rega el de Constantí i desguassa dins el de Tarragona

Recollit en el dret romà des de Constantí I, fou, però, precisat que el creditor només es podia apropiar el que representés un valor just

Era una de les tres divisions en què fou repartida l’Àsia Menor i comprenia les províncies de l’Hellespont, Lídia, Frígia, Cària, Licaònia, Pisídia i Pamfília

Ocupà el càrrec de lector a l’església de Santa Sofia de Constantinoble i és autor d’una Història eclesiàstica , actualment perduda, que anava des de Constantí el Gran fins a l’any 518

Creació de les prefectures d’Àfrica, Gàllia, Itàlia, Illíria i Orient Constantí es preocupa per establir la pau de l’Església amb la finalitat de posar fi als conflictes sorgits entre catòlics i arians 326-350

Fou establert el 1348 com a principal centre de la política dels grecs després de Constantinoble i donat a Manuel I Cantacuzè mort el 1379/80, un dels més famosos soldats i administradors bizantins del segle XIV, fill de l’emperador Joan VI El succeí 1379/80-83 el seu germà Mateu I Cantacuzè mort el 1383, associat al tron imperial 1357-58 pel seu pare, ambdós en molt bones relacions amb els catalans, car una neboda o potser neta de Joan VI — Helena Cantacuzè — s’havia casat amb Lluís Frederic d’Aragó, vicari dels ducats d’Atenes i de Neopàtria Demetri I Cantacuzè mort el 1384, fill de Mateu I…

Important nucli industrial i centre comercial indústries tèxtils, alimentàries, electrotècniques, de mobles etc, és coneguda també pels seus tapissos Correspon a l’antiga Naissus romana, on nasqué Constantí I Destruïda pels huns i els àvars, fou reconstruïda per Justinià I

Succeí el seu pare Constantí V Favorable al culte de les imatges, esdevingué després iconoclasta Intentà d’intervenir a Itàlia contra els francs, en unió amb el fill de l’últim monarca longobard El 778 derrotà els àrabs a Germanicea de la Commagena

De família noble, la seva amistat amb Constantí IX Monòmac li valgué el patriarcat Consumà la ruptura amb Roma 1054, que es congriava des de feia dos segles Cisma d'Orient La seva formació neoplatònica l’inclinà a combinar la política amb el misticisme