Resultats de la cerca
Es mostren 1305 resultats
Alessandro Stradella
Música
Compositor italià.
Noi cantor en diferents esglésies romanes 1653-56, actuà en festes aristocràtiques, primer en el cercle de Cristina de Suècia 1664, després en el dels Colonna 1665 Autor d’oratoris, d’òperes, de cantates profanes i religioses, de madrigals, sonates i simfonies, molt apreciades pels seus contemporanis, és un dels representants més importants de l’escola napolitana La seva orquestració segueix la del concerto grosso , car divideix l’orquestra en dos grups diferents Les seves aventures amoroses l’obligaren a fugir a diverses ciutats Florència, Bolonya, Torí, Roma i Gènova, on morí…
verbeta
Música
Tipus particular de trop característic dels responsoris de l’ofici de matines, sobretot del darrer de cada nocturn.
El mot, que apareix en els manuscrits catalans dels segles XII al XVI, correspon a la prosula , prosella , prosellus o prosel dels manuscrits contemporanis italians, francesos i alemanys Com els altres trops, inicialment s’aplicava a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita prosa o seqüència La música és sempre sillàbica Se’n coneixen prop de 200, bona part de les quals són de Catalunya Bibliografia Complement bibliogràfic Bonastre i Bertran, Francesc Estudis sobre la verbeta la verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI , Diputació de Tarragona, Tarragona 1982
Elmyr de Hory
Pintura
Pintor d’origen hongarès que feu servir diversos pseudònims.
És famós per la seva facilitat a fer pintures a l’estil d’altres grans pintors contemporanis com ara Picasso, Matisse, Modigliani, Dérain, etc, molts dels quals havia conegut personalment a París Ha estat considerat per això com un dels més hàbils falsificadors actuals per bé que ell negà sempre que ho fos Residí a Eivissa d’ençà del 1960 Perseguit per la justícia francesa, se suïcidà quan era a punt d’ésser lliurat a les autoritats franceses Fou protagonista de diverses novelles i d’una pellícula d’Orson Welles Fake/Question Mark, 1973
Guo Moruo
Historiografia
Literatura xinesa
Teatre
Nom amb que és conegut el poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen.
Visqué al Japó, d’on tornà el 1937 per tal de lluitar contra la invasió japonesa Posteriorment, s’afilià al Partit Comunista Xinès i, a la fundació de la República Popular de la Xina, fou nomenat viceprimer ministre 1949-54 De contingut social i revolucionari, la seva poesia evolucionà d’unes formes experimentals a un llenguatge molt més clàssic i planer Entre els seus reculls destaquen Deesses 1922 i Avantguarda 1928 És també considerat un dels assagistes contemporanis xinesos més destacats, i fou el primer a fer una anàlisi marxista de la història xinesa
Anton Bellsolell
Literatura catalana
Memorialista.
Vida i obra Membre de la família de la pagesia benestant Bellsolell, la qual redactà, al llarg de cinc generacions, del 1666 al 1838, un llibre amb les funcions de diari, llibre de memòries i copiador de textos diversos La part d’Anton del 1771 al 1820 inclou referències als esdeveniments històrics contemporanis els Rebomboris del Pa, de Vic i Barcelona, els trasbalsos de la Guerra Gran i la guerra del Francès, entre d’altres i algunes composicions poètiques en castellà Bibliografia Simon i Tarrés, A 1993 Vegeu bibliografia
Jean-Antoine Nollet
Física
Físic francès, conegut també com a abbé Nollet
.
Descobrí el fenomen de l’osmosi dels líquids 1748 i fou el primer a demostrar amb una experiència personal immersió al riu Sena que el so també es propaga dins l’aigua Inventà el primer electroscopi 1747, format per dos fils de lli dels quals penjaven dues boles de suro, i, tres anys més tard, l’electroscopi de làmines d’or Féu molts experiments amb l’ampolla de Leiden i amb altres aparells productors d’electricitat, no solament per divertir els seus contemporanis, sinó també amb finalitats terapèutiques Per això hom el considera el fundador de l’electroteràpia empírica
Robert Musil

Robert Musil
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor austríac.
Fill d’una família de l’alta burgesia, es dedicà de primer a la carrera militar 1914-18 i més tard al periodisme A la seva primera novella, Die Verwirrungen des Zöglings Törless ‘Les tribulacions de l’estudiant Törless’, 1906 utilitzà records de la seva adolescència També és autor de Die Vereinigungen ‘Les associacions’, 1911, Drei Frauen ‘Tres dones’, 1924 i Der Mann ohne Eigenschaften ‘L’home sense qualitats’, 1930, la seva obra més important, on fa una anàlisi aguda i crítica de la societat austrohongaresa del començament de segle És considerat un dels millors prosistes europeus …
Marcel Landowski
Música
Compositor, crític i director d’orquestra francès.
Si bé utilitzà eclècticament els avenços tècnics contemporanis, manifestà sempre una estètica humanitzadora i espiritual En la línia de Honegger escriví l’oratori Rythmes du monde , el poema simfònic Edina i la somfonia Jean de la Peur 1951 Féu també teatre musical Le rire de Nils Halérius Le fou , òpera de l’era atòmica a la memòria d’AEinstein Le ventriloque En totes aquestes obres la mescla de gèneres i procediments —dansa, cant, estereofonia— es conjuguen amb la idea d’un teatre total Fou director de música a la Comédie Française 1962-65 i al ministeri d’afers culturals 1966
Enrique Lafuente Ferrari
Art
Historiografia
Historiador i crític d’art.
Dotat d’una notable capacitat de síntesi, enriquí els seus treballs amb reflexions que palesen una fina sensibilitat envers el fet artístic Fomentà l’interès per alguns dels corrents artístics contemporanis D’entre les seves publicacions sobresurten Breve historia de la pintura española 1934 Velázquez 1944 Antecedentes, coincidencias e influencias del arte de Goya 1946 Zuloaga 1950 La fundamentación y los problemas de la Historia del Arte 1951 així com diverses edicions dels gravats de Goya Dirigí la Calcografía Nacional i el Museo de Arte Moderno, a Madrid Exercí la crítica a “Ya” i a “ABC”
Kathleen Battle
Música
Soprano nord-americana.
Abandonà els estudis de matemàtiques per iniciar els de música a la Universitat de Cincinnati El 1972 debutà al Festival de Spoleto amb el Rèquiem alemany de Brahms Aviat es destacà en recitals a diverses ciutats dels Estats Units Després del seu debut 1978 a la Metropolitan Opera House de Nova York intervenint en el Tannhäuser wagnerià actuà a Salzburg 1981 amb la Despina del Così fan tutte de Mozart A partir d’aleshores inicià una important carrera El seu repertori, aplaudit arreu d’Europa i dels Estats Units, va de Händel als contemporanis i també inclou peces de jazz i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina