Resultats de la cerca
Es mostren 590 resultats
Singlot
Patologia humana
Definició Hom anomena singlot un trastorn molt habitual que consisteix en una contracció involuntària i espasmòdica del diafragma que provoca una inspiració brusca seguida per un tancament sobtat de la glotis que obstrueix el pas de l’aire i origina un so gutural que n’és característic Se sol tractar d’un trastorn banal que es repeteix amb una freqüència variable durant alguns minuts, per bé que de vegades pot tenir causes més greus, i també pot repetir-se durant períodes prolongats Causes L’origen del singlot és variat, per bé que el mecanisme de producció és semblant en tots els casos…
Édouard Roche
Astronomia
Astrònom llenguadocià.
Fou professor d’astronomia a Montpeller 1849-82 Treballà, sobretot, en problemes de mecànica celeste, i considerà particularment els mecanismes de formació dels cossos sòlids celestes per contracció d’una nebulosa gasosa Estudià també les pertorbacions que una gran massa sòlida ja constituïda podia produir sobre la formació d’altres cossos sòlids a partir d’un núvol de gas, i arribà a la conclusió que existia una distància mínima al cos principal anomenada límit de Roche , a partir de la qual les pertorbacions produïdes per les marees permeten la condensació de nous cossos Estudià també les…
El que cal saber del vaginisme
El vaginisme és una disfunció sexual femenina poc freqüent, caracteritzada per l’aparició recurrent d’una forta contracció involuntària dels músculs que envolten l’entrada de la vagina en el moment en què s’inicia qualsevol intent de penetració, de manera que el coit resulta molt molest o fins i tot impracticable El vaginisme és provocat per un reflex condicionat, que és activat davant la imminent penetració vaginal sense que la dona pugui fer res per a evitar-ho La teràpia sexual, que en aquest cas es basa en la pràctica de manipulacions i la utilització de dispositius adequats per a la…
Els grups musculars
L’aparell locomotor funciona, esquemàticament, com un sistema de palanques, en el qual els ossos són les palanques pròpiament dites, les articulacions corresponen als punts de suport, i els músculs esquelètics proporcionen la força en actuar com a motor El cos humà té aproximadament uns 400 músculs esquelètics En general, els músculs més voluminosos compleixen diferents funcions o donen lloc a moviments grollers, mentre que els més petits tenen funcions més específiques o més fines Així, per exemple, el pectoral major, que es troba en la cara anterior del tòrax i que s’insereix en les…
guerxar
Deformar (un pla, un cos pla), torcent-lo, especialment per contracció.
plasmòlisi
Patologia humana
Contracció del citoplasma deguda a la pèrdua d’aigua per exosmosi.
bategar
Biologia
Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i dilatació.
bal·listocardiografia
Medicina
Estudi de la impulsió que la contracció cardíaca comunica al cos.
Hom empra el ballistocardiògraf, aparell que capta aquesta impulsió i la registra en forma d’un gràfic anomenat ballistocardiograma Aquesta tècnica, encara que pot aportar dades interessants sobre l’estat del cor, ha estat superada per altres proves més modernes
complement
Biologia
Sistema compost per quinze enzims o més diferents del plasma, relacionats entre ells de manera que entren en activitat seqüencialment, determinant la formació de substàncies de notable importància en el procés de la inflamació.
L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia hemolítica…
Cèsar Pi-Sunyer i Bayo
Bioquímica
Bioquímic; fill d’August Pi i Sunyer.
Doctorat el 1931, fou professor de bioquímica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 i secretari de la Societat Catalana de Biologia 1933-34 Exiliat a Mèxic el 1939, fou president de l’Institut Català de Cultura i de l’Orfeó Català de Mèxic, i collaborà en les revistes catalanes de l’exili Quaderns de l’Exili , Nova Revista , Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller Entre els seus treballs científics cal esmentar Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono 1932, El complex vitamínic B 1933, Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular 1934,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina