L’aparell locomotor funciona, esquemàticament, com un sistema de palanques, en el qual els ossos són les palanques pròpiament dites, les articulacions corresponen als punts de suport, i els músculs esquelètics proporcionen la força en actuar com a motor.
El cos humà té aproximadament uns 400 músculs esquelètics. En general, els músculs més voluminosos compleixen diferents funcions o donen lloc a moviments grollers, mentre que els més petits tenen funcions més específiques o més fines. Així, per exemple, el pectoral major, que es troba en la cara anterior del tòrax i que s’insereix en les clavícules, costelles i cap de l’húmer —l’os del braç—, compleix la funció d’apropar els braços al tronc i de rodar les espatlles cap endins; o el quàdriceps femoral, que es localitza en la cara anterior de la cuixa i que s’insereix en els ossos del maluc i de la cama, compleix la funció d’estendre la cama en diferents posicions. En canvi, l’extensor comú dels dits, un múscul prim que circula al llarg de la cama, només intervé en l’extensió dels dits dels peus; o l’extensor de l’índex, que té com a missió estendre aquest dit.
Però si bé cada múscul té una o diverses funcions més o menys específiques, els músculs no actuen de manera aïllada, ja que, per tal de realitzar un moviment determinat, cal que tots els músculs de la regió corporal implicada participin d’una o d’altra manera. Precisament, segons quina sigui la funció que compleixen en l’execució d’un determinat moviment, es distingeixen diferents tipus de músculs, bàsicament: els agonistes, els antagonistes i els sinergètics.
Els músculs agonistes són els que, en contreure’s, produeixen un mateix tipus de moviment, com ara l’extensió o la flexió d’un segment esquelètic, per bé que amb diversos matisos, per exemple provocant una hiperextensió o extensió màxima, o una flexió i rotació juntes. Els músculs agonistes integren grups musculars, és a dir, grups de músculs que, a més de localitzar-se en una mateixa regió anatòmica i d’efectuar trajectes parcialment paral·lels, col·laboren en la realització de moviments del mateix tipus.
Un exemple clar de músculs agonistes que integren un mateix grup muscular són el bíceps braquial i el braquial anterior. Ambdós circulen per la cara anterior del braç i, quan es contreuen, provoquen la flexió de l’avantbraç. Tanmateix, el braquial anterior només intervé en la flexió de l’avantbraç, mentre que el bíceps braquial participa, a més, en la supinació d’aquest segment esquelètic, és a dir, quan es giren els palmells de les mans cap endavant o cap amunt. Un altre exemple semblant és el del grup muscular de la cara anterior de l’abdomen, integrat bàsicament pel recte major, que circula per la part central i que en contreure’s produeix la flexió del tronc, i els oblics, que transcorren per les regions laterals i que quan es contreuen, a més de la flexió del tronc, produeixen moviments de rotació.
Contràriament als agonistes, els músculs antagonistes són els que, quan es contreuen, provoquen un efecte oposat. Durant la realització de qualsevol tipus de moviment, és imprescindible que els músculs antagonistes es relaxin i s’estirin, ja que si no el segment esquelètic implicat no podria ésser mobilitzat en el sentit cap al qual és arrossegat per la contracció dels músculs agonistes. Així, per exemple, per tal que es produeixi la flexió de l’avantbraç, en la qual els músculs agonistes són el bíceps braquial i el braquial anterior, és imprescindible que els músculs antagonistes, com en aquest cas és el tríceps braquial, que circula per la cara posterior del braç, i la contracció del qual produeix l’extensió de l’avantbraç, es relaxin; si no és així, l’avantbraç no es podria flectir, ja que al mateix temps estaria subjecte a una força de sentit oposat. El mateix succeeix amb la flexió del tronc, per a la qual el recte major i els oblics de l’abdomen són agonistes, i que requereix la relaxació dels antagonistes, com en aquest cas és el quadrat lumbar, que circula per la part central i baixa de l’esquena i la contracció del qual provoca l’extensió del tronc.
A part dels agonistes i dels antagonistes, en realitzar determinats moviments és necessària la participació dels músculs sinergètics, que es localitzen en la proximitat de les articulacions implicades i la contracció dels quals en garanteix l’estabilitat en els moments de màxima extensió o flexió. Aquest és el cas, per exemple, de l’anconal del colze, que durant els moments de màxima flexió de l’avantbraç s’ha de contreure per tal d’evitar que es desencaixin els extrems ossis de l’articulació del colze.