Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
Plataforma per Catalunya Solidària-Ciutadans Demòcrates
Partit polític
Partit inscrit el desembre de 1998 i constituït per José M. García i Santiago Jiménez Puig com a resultat d’una escissió del Partit dels Socialistes de Catalunya.
Concorregué a les eleccions municipals de 1999 a Premià de Mar, Castelló d’Empúries i nou poblacions del Baix Empor-dà Begur, Castell-Platja d’Aro, Forallac, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Regencós, Sant Feliu de Guíxols i Ullà Obtingué 1460 vots 0,4% i 7 regidors
Albert Gironès Stierle
Golf
Jugador de pitch-and-putt.
Format al Golf Centre Solius, el 2005 s’incorporà al Pitch & Putt Platja d’Aro L’any 2009 fou campió de Catalunya per equips També guanyà el Campionat de Catalunya de joc per forats 2010 i el Campionat de Catalunya per parelles 2004, juntament amb Joan Perich
Albert Riudebàs Coquard

Albert Riudebàs Coquard
ARXIU A. RIUDEBÀS
Bàdminton
Jugador i tècnic de bàdminton.
S’inicià al Centre Esportiu Municipal Claror de Barcelona i posteriorment passà pel Club Natació Poble Nou 2003 i pel Club de Bàdminton Platja d’Aro 2007 Fou campió de Catalunya en dobles masculí júnior 2006 i en dobles masculí absolut 2008 Exercí de monitor de bàdminton al CEM Claror
Joan Anglada
Golf
Golfista.
Participà durant dotze temporades en el circuit europeu, disputà diversos British Open i arribà a ser número 27 del rànquing europeu Guanyà el Campionat de Catalunya 1984, el campionat de professionals de club APG 2004, 2006 i el Campionat d’Espanya 2007 És entrenador de golf i director del Club Golf d’Aro
vall dels Molins
Vall dels municipis de Calonge i Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà).
vil·la romana de Pla de Palol
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època romana, a Platja d’Aro (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Baix Empordà), situat molt a la vora de la platja.
La villa romana, només excavada parcialment 1998-99, posa de manifest les activitats agràries dels seus pobladors, dedicats a la producció vinícola En les dues o més terrasses en què està organitzat el terreny, s’hi han detectat les infraestructures de fabricació i emmagatzematge del vi L’altra ocupació de la villa era l’extracció d’argila per a la producció de ceràmica La seva ocupació està datada entre el segle I aC i el VII dC
pessebrisme

Diorama del germà Gilbert Galceran del monestir de Santa Maria de Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà)
© Monestir de Santa Maria de Solius / Generalitat de Catalunya
Folklore
Art
Afecció i art de construir pessebres.
Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina de figures, la…
Josep Casals i Remisa
Economia
Banquer.
Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera
Rita Barberà, reelegida com a presidenta de la FEMP
L’alcaldessa de València, Rita Barberà PP, és reelegida com a presidenta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, en el congrés d’aquest organisme organitzat a Madrid durant el cap de setmana D’altra banda, a Barcelona se celebra l’assemblea de l’Associació Catalana de Municipis, que elegeix com a presidenta l’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Pilar Blasco CiU, la qual substitueix en el càrrec Josep Grau, alcalde de Mollerussa i president de la Diputació de Lleida
Sant Lionç de Tossa (Tossa de Mar)
Art romànic
Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina