Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot 1927, fou professor al seminari de Malines i vicerector de la Universitat de Lovaina 1940 durant l’ocupació nazi Bisbe auxiliar de Malines 1945, n'esdevingué arquebisbe 1961 i fou creat cardenal 1962 Teòleg i membre de la comissió central preconciliar, fou moderador al concili II del Vaticà 1962-65 Protector de la Legió de Maria , és autor de diverses obres d’espiritualitat i de teologia, entre les quals cal destacar La corresponsabilité dans l’Église d’aujourd’hui 1968 El 1979 renuncià la seu de Malines, en la qual fou substituït per Godfried Danneels

Exercí de mestra a la Catalunya del Nord i des del 1978 es dedicà especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya del Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres Participà en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon 1972 i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, escriví  Quand on avait tant de racines 1977, llibre testimoni de gran difusió L’any 2011 publicà Voyage autour de mon jardin  Prix Vendémiaire 2012 Collaborà a L’Indépendant  i a Truc

Llicenciat en filosofia, estudià arquitectura a l’Escola de belles Arts de París De 1956 a 1964 visqué al Brasil, on treballà com a caricaturista i illustrador De tornada a França s’establí a París i començà a publicar illustracions sèries còmiques en diversos diaris revistes, especialment a Pilote , que obtingueren molt d’èxit pel seu humor corrosiu, entre les quals Zizi et Peter Panpan 1974, Tranches de vie des del 1974, sobre algunes de les quals la companyia catalana Dagoll Dagom muntà els espectacles Glups 1983 i Cacao 2000 La Tête dans le sac 1980, etc Des dels anys noranta…

Fou també poeta en llengua francesa i un activista cultural de la Catalunya del Nord Fundà i dirigí la revista bilingüe Tramontane  1917-71, des d’on es defensà i difongué la cultura catalana al Rosselló, i al voltant de la qual s’aplegaren els exiliats catalans republicans Fundà la “Collection Catalane” a París, en què traduí al francès l’obra de Joan Oller i Rabassa, On tuait dans les rues 1934 És autor de diversos llibres de poesia en francès — Fleurs de route 1917, Reflets du miroir 1918, La bonne ville de Paris 1922— i d’un llibre sobre costums i folklore del Rosselló,…

Director de l’École des Chartes 1930-54 i membre de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres 1937 Estudià amb P Meyer i M Prou i fou deixeble d’A Thomas orientat de primer vers la història de Picardia, es decantà a la filologia provençal després d’una estada a Mende 1908-13 com a arxiver departamental Hom deu a aquest editor Les premiers exemples de l’emploi du provençal dans les chartes 1922, Le plus ancien acte original en langue provençale 1922, el recull de Les plus anciennes chartes en langue provençale 1926-52 i una Bibliographie des manuscrits littéraires en ancien…

El 1774 es traslladà a París, ciutat on ben aviat assolí fama com a compositor d’estil italià, intèrpret de clavicèmbal i piano i professor d’aquests instruments Seguidor del moviment jacobí durant la Revolució Francesa, el 1789 ocupà càrrecs administratius a Estrasburg, i per disputes i intrigues entre faccions acabà essent guillotinat En el seu catàleg destaca, per extensa, l’obra instrumental -sonates per a clavicèmbal, quartets, concerts i simfonies- Algunes indicacions de fraseig en les sonates suggereixen que foren concebudes per a l’incipient pianoforte També compongué algunes obres…

S'especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 París 1896-97, en tres volums Cal esmentar també, entre les seves obres, L’annexion du Roussillon a la France La vacance du siège d’Elne 1643-1669 1888, La diffusion du français après l’annexion 1660-1700 sd, L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution 1888, Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française 1890 i l’estudi de les…

El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”,…

Deixeble de Rousseau, fou prevere i professor de matemàtiques De primer fou conservador i borbònic L’Essai sur l’indifférence en matière de religion 1823 i La religion considérée dans ses rapports avec l’ordre politique et social 1825 palesen una modificació d’opinions, accentuada a la revista “L’Avenir” 1830-31 i a l’Agència General per a la Defensa de la Llibertat Religiosa —que havia fundat amb Lacordaire i Montalembert—, mitjançant les quals propugnava un acostament entre l’Església i la societat moderna Fou condemnat pel papa 1834 i empresonat Durant la revolució del 1848…

Es desconeix el lloc del seu naixement, encara que diverses versions el situen a Alemanya, Eslavònia o Itàlia Els fonaments de la música i el coneixement de l’arpa foren les beceroles musicals de la seva formació A París perfeccionà l’educació musical i estudià composició La seva primera opéra comique fou Julie 1772, de la qual Mozart utilizà l' air "Lison dormait dans un bocage" com a base temàtica de la variació K264 Aquest no fou l’únic cas en què un air de Dezède s’utilitzà com a base d’una variació La seva producció musical està constituïda majoritàriament per òperes, tot i…