Resultats de la cerca
Es mostren 1370 resultats
xàquera
Dansa i ball
Dansa valenciana, probablement del segle XVI, de tipus solemne, amb acompanyament de dolçaina i de tamborí.
Es dansa a la nit, cerimoniosament, al voltant d’una foguera A l’acabament les parelles desfilen davant l’instrumentista de dolçaina
masurca
Música
Dansa popular polonesa en compàs ternari, caracteritzada per la marcada i irregular accentuació del segon o tercer temps.
Originària de la regió de Mazowsze, prop de Varsòvia, comprèn tres variants regionals mazur , o mazurek , obertas , o oberek , i kujawiak En general l' oberek presenta un tempo força més ràpid que la resta, essent la kujawiak la més lenta Totes tres tenen en comú, a més de les característiques rítmiques ja esmentades, l’estructuració en dues, tres o quatre seccions de sis a vuit compassos, amb repetició AABB, AABC, AAAB, ABBB Les seves melodies són modals, i es caracteritzen per l’ús del quart grau augmentat A l’origen s’utilitzava la duda una mena de sac de gemecs com a bordó…
polca
Música
Dansa bohèmia de metre binari i tempo viu.
Usualment és de forma ternària, amb seccions de vuit compassos, i de vegades té una breu introducció i una coda Apareguda durant la tercera dècada del segle XIX, s’estengué ràpidament pels salons de ball de totes les capitals europees i dels Estats Units amb un èxit extraordinari El nom, que segons l’historiador A Waldau deriva del mot txec que designa la ’meitat’ —amb relació al seu pas característic—, podria provenir també del terme txec polska , que significa ’noia polonesa' Diverses danses populars de Bohèmia del final del segle XVIII i principi del XIX presentaven trets similars a la…
morisca
Dansa i ball
Dansa pantomímica dels s. XV-XVII, molt freqüent a la península Ibèrica i a França.
N'hi havia de dos tipus una dansa per a solista i una altra per a dos grups que representaven els moriscs i els cristians Se'n conserven restes en el folklore a Anglaterra fou anomenada morris dance Fou incorporada en obres clàssiques renaixentistes
cancan
Música
Dansa francesa de tempo ràpid i compàs binari sorgida del galop final de la quadrilla.
Es desenvolupà a partir del segon terç del segle XIX i esdevingué popular durant un temps pel seu esperit desenfadat i picaresc Aviat, però, a causa de la seva vulgaritat, l’execució d’aquesta dansa fou exclusiva dels espectacles de varietés i del music-hall El compositor J Offenbach n’escriví algun dels exemples més antològics
Nats Nus
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona l’any 1987 pel ballarí i coreògraf Toni Mira.
Ha presentat les coreografies Lunx 1988, Strangers in the night 1989, Newton 1990, Pengim-penjam 1991, Somcinc 1992, Bolero 1994, Que dius que què 1995, Pòpulus 1997, 1999 Impressions sobre un final del millenni 1999, Ful 2001, Loft 2003 i Límits 2005, entre altres muntatges Han fet diverses incursions en el món del vídeo dansa, com Graons 1993 i Concert 1994
muiñeira
Música
Dansa i cançó popular de Galícia, de metre binari compost (gairebé sempre 6/8) i de tempo moderadament ràpid.
Estesa també per Astúries, es dansa tant en parelles com collectivament, i la seva música s’interpreta amb gaita, pandero, pandereta i, menys sovint, flauta Tot i que no sempre, freqüentment és cantada
cotilló
Dansa i ball
Dansa que hom executava generalment a la fi d’un ball de societat, amb acompanyament de valsos i masurques.
Originàriament era una varietat de la quadrilla després esdevingué una dansa amb figures
farandola

Dansaires ballant la farandola a l’església de Moià (2013)
© CIC-Moià
Dansa i ball
Dansa popular que hom practica actualment encara a Provença, però que també havia estat ballada a Catalunya.
Els balladors formen llargues rengleres, agafats per la mà, i serpentegen o ballen en cercle La dansa és d’un ritme viu generalment, de 6/8 N'hi ha exemples a L’Arlésienne de Bizet i a l’òpera Mireille de Gounod
saltarello
Música
A partir del segle XIV, terme genèric que designà una dansa -d’origen italià- de metre ternari i tempo moderadament ràpid.
El primer esment es troba en un manuscrit del segle XIV, on apareixen quatre danses amb aquest nom dins un conjunt de quinze amb el títol genèric d' istampitta , exhibint una estructura similar a l' estampida una d’elles, en compàs de 4/4, és una quaternaria , coneguda a Itàlia com a saltarello tedesco Amb tot, no existeix cap evidència de la relació entre aquestes danses i els saltarelli posteriors Al segle XV, el saltarello evolucionà fins a convertir-se en una postdansa que seguia una basse danse , reelaborant el seu material musical en metre ternari i tempo més ràpid entre el tempo de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina