Resultats de la cerca

Especialitzat en proves de resistència, també destacà en altres modalitats de motociclisme L’any 1996 s’inicià en la competició de curses del Mundial de superbike i supersport El 1998 fou quart classificat en el Campionat d’Europa de supersport i l’any 2000 s’incorporà, durant tres temporades, al Mundial de motociclisme en la categoria de 250 cc El 2003 començà a participar en proves de resistència S’ha proclamat vencedor de les 24 Hores d’Oschersleben 2003, 2015, 2016, 2017, les 24 Hores de Le Mans 2005, 2017, el Bol d’Or 2007, les 12 Hores de Portimão 2016 i les 8 Hores d’…

Deixeble de FCBaur i de Schleiermacher, després de dos anys de docència de teologia a Tübingen fou obligat a abandonar aquesta tasca, que mai més no pogué reprendre, com a conseqüència de l’aparició de Das Leben Jesu kritisch bearbeitet ‘La vida de Jesús, estudiada críticament’, 1835, obra que suscità la més viva polèmica entorn d’ella girà la major part de la futura producció literària de l’autor i en què era exposada la interpretació de l’esquerra hegeliana sobre l’origen del cristianisme, entès com a invenció humana i encarnació de l’esperit de la humanitat en la figura de Jesús

Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el desembarcament aliat al nord d’Àfrica 1942, la campanya de Tunísia i els desembarcaments de Sicília i Itàlia 1943, el desembarcament de Normandia 1944 i les operacions que portaren a la fi de la guerra Fou cap d’estat major de l’exèrcit 1945 i comandant suprem de les forces de l’OTAN 1950-52 Candidat pel partit republicà, el 1952 assolí la presidència dels EUA, i fou reelegit el 1956, però sense majoria al Congrés Encarregà la seva política exterior a John Foster Dulles , i el 1957 exposà la doctrina Eisenhower , que preveia la…

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del COI, la medalla…

Bachelor of Arts 1978 per la Universitat de Queen Kingston i doctorat en economia 1983 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Chicago 1983-97 i Princeton 2000-01 i professor visitant a les universitats de Columbia i Harvard Des del 2001 és catedràtic d’economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És director del Programa d’Estudis Laborals del National Bureau of Economic Research Especialitzat en l’estudi del mercat laboral i els efectes que hi tenen el salari mínim, l’educació i la immigració, una de les seves investigacions més conegudes és Do Minimum…

Amb llicència federativa des del 2001, ha estat soci de diversos clubs, com el Cambrils Golf Par 3, el P&P la Figuerola, el Centre de Golf el Vendrell, el Club de Golf Reus Aigüesverds, el Teyco l’Ampolla Cambrils o el Golf Cambrils P&P El 2005 fou subcampió de Catalunya de joc per cops i l’any següent debutà amb la selecció catalana Es proclamà campió del món 2006 i subcampió d’Europa 2007 També participà en altres competicions internacionals com l’encontre Catalunya-Andorra 2006, el Campionat del Món individual 2009 o l’Obert d’Irlanda 2009

Competí pel Centre Gimnàstic Barcelonès i pel FC Barcelona Fou campió 1991, 1993 i subcampió 1990, 1992 de Catalunya de triple salt a l’aire lliure, i campió 1993 i segon classificat 1992 en la mateixa prova en pista coberta El 1993 fou medalla de bronze en categoria absoluta en els Campionats d’Espanya de pista coberta

S’inicià a la Penya Ciclista Morenito, passà pel Bicisprint i, entre les categories juvenil i sub-23, compaginà el ciclocròs modalitat en la qual fou quatre vegades campió de Catalunya i d’Espanya i guanyà la Copa Catalana i l’Obert d’Espanya i la bicicleta tot terreny Competí pels equips Morenito-K2 2006, Morenito Specialized 2007, MSC 2008-10 i Bicis Esteve 2010-12 En bicicleta tot terreny es proclamà campió d’Espanya de camp a través 2006, 2007, 2009, 2010, guanyà el Tour de França promeses 2007, fou campió de Catalunya de camp a través 2008, 2010 i marató 2012, guanyà la Copa Catalana…

S’inicià a la Penya Ciclista Mont-roig i competí com a amateur amb el PC Baix Ebre 1997, Mozia 1998, AC Alcanar 1999 i UC L’Hospitalet 2000 A partir del 2001 s’especialitzà en la modalitat paralímpica de ciclisme en tàndem, exercint de guia del discapacitat visual Cristian Venge Amb ell guanyà la prova de contrarellotge en carretera dels Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i Londres 2012, tres Campionats del Món persecució en pista, 2006 contrarellotge en carretera, 2007 i 2008, tres Campionats d’Europa persecució en pista, 2003 contrarellotge en carretera, 2003 i 2005, i divuit Campionats d’…

Jugà a l’equip de l’INEFC de Lleida 1985-2005, del qual fou capità, i aconseguí tres vegades el Campionat de Catalunya Jugà amb la selecció catalana 1989-99, amb la qual guanyà quatre Campionats d’Espanya Jugà amb la selecció espanyola Com a entrenador dirigí l’equip femení de l’INEFC de Lleida 1990-95, les seleccions catalana i espanyola juvenils 1994-95, la selecció catalana absoluta 1995-96, l’equip masculí de l’INEFC Lleida i l’equip Catalunya Almogàvers 2009-10 a la lliga Superibèrica Com a seleccionador català fou campió d’Espanya territorial 1996 Fou responsable de la International…