Resultats de la cerca
Es mostren 1043 resultats
Artur Quintana i Font
Literatura catalana
Filòleg i traductor.
Ha estudiat romanística i germanística a les universitats de Barcelona i de Colònia, i ha estat professor a la universitat de Heildelberg Ha publicat nombroses obres, estudis i treballs amb una dedicació preferencial a la llengua i la cultura catalanes de la Franja de Ponent, entre els quals es poden destacar La nostra llengua Gramàtica de llengua catalana 1984, El català a l’Aragó 1989, Lo Molinar Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa 1 Narrativa i teatre 1995, Bllat Colrat Literatura popular catalana del Baix Cinca, la Llitera i la…
enquesta
Electrònica i informàtica
Tècnica de gestió de transferències entre un ordinador i un perifèric.
En aquest tipus de transferència, el procés és començat i controlat per la CPU, que està sempre treballant per atendre el procés d’enquesta, tant enviant dades com tractant les ordres de protocol que estableix amb el perifèric Aquesta tècnica no presenta dificultat, però requereix dedicació única per part de la CPU El millor exemple d’aquest tipus de gestió és la interfície en parallel per a impressora de la casa Centronics El circuit necessari porta un registre latch registre que guarda la informació indefinidament sempre que no s’hi torni a escriure, que s’encarrega de guardar…
Paul Antonin Vidal
Música
Compositor, director d’orquestra i professor francès.
Inicià els estudis musicals al Conservatori de Tolosa, i posteriorent es traslladà a París, on aconseguí el primer premi d’harmonia 1879, contrapunt i fuga 1880 del conservatori i el Premi de Roma, amb la seva cantata Le Gladiateur 1883 A partir del 1889 fou director assistent del cor de l’Òpera de París i el 1906 n’esdevingué el director principal Juntament amb Georges Marty fundà els Concerts de l’Opéra Del 1914 al 1919 fou director de l’orquestra de l’Òpera Còmica Entre les seves composicions més famoses hi ha el ballet La maladetta 1893 i l’òpera Guernica 1895 Des del 1894 fou professor…
Thomas Moser
Música
Tenor nord-americà.
Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i després amplià la seva formació a Filadèlfia i Califòrnia Debutà a Graz el 1975 i dos anys més tard ho feu a la Staatsoper de Viena El 1979 cantà La clemenza di Tito a la New York City Opera Posteriorment es presentà amb èxit a Viena, Munic, Frankfurt, Salzburg, Roma, París i la Scala de Milà Destacat intèrpret de papers mozartians, enregistrà diverses obres de joventut de WA Mozart sota la direcció de L Hager El 1984 participà en l’estrena d' Un re in ascolto , de L Berio, a Salzburg El 1988 rebé la distinció de Kammersänger de Viena, on és…
Georges Pludermacher
Música
Pianista francès.
La dedicació a la música contemporània ha marcat en gran part la seva trajectòria Fou deixeble de Lucette Descaves i Jacques Féurier al Conservatori de París i assistí als cursos d’estiu de Géza Anda a Zuric Després de ser premiat en un concurs a Lisboa 1968 i en el Concurs Internacional de Piano de Leeds 1969, el 1979 guanyà el Concurs Internacional Géza Anda de Zuric Ha actuat, com a solista, amb directors tan prestigiosos com G Solti, Ch von Dohnányi i P Boulez, i amb conjunts com Domaine Musical i Musique Vivante, amb els quals ha interpretat músics d’altres èpoques -com ara…
Jaume Comerma Pons

Jaume Comerma Pons
Museu Colet
Hoquei sobre herba
Jugador i entrenador d’hoquei sobre herba.
Jugà al CD Terrassa 1942-45, AE Rimas 1945-48 i Club Egara 1948-60, equip amb el qual guanyà la Lliga espanyola de segona divisió 1948 i la Copa del Generalísimo 1952 Disputà dos partits amb la selecció espanyola l’any 1950 Com a entrenador, dirigí el primer equip de l’Egara en la dècada de 1960 i fou seleccionador català i espanyol en diferents categories inferiors durant els anys setanta i vuitanta Posteriorment, formà part de la junta directiva del Club Egara i de la Federació Espanyola d’Hoquei FEH Presideix l’Orde del Drac de Sant Llorenç, institució vinculada al Club Egara que té com a…
Foment Martinenc
Esport general
Entitat cultural del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona.
Fou fundada l’any 1877 com a ateneu popular per a fomentar l’educació entre els obrers Té seccions esportives d’excursionisme, escacs, tennis de taula i billar La secció excursionista es creà el 1909, fou refundada els anys 1919 i 1930, i actualment promou activitats de senderisme, bicicleta tot terreny, esquí de muntanya, escalada, espeleologia, raquetes de neu, vies ferrades i alpinisme Organitzà la Marxa de Regularitat de Catalunya 1955, 1980 La secció d’escacs fou una de les fundadores de la federació catalana 1925, i actualment competeix a divisió d’honor La secció de tennis de taula té…
Lluís Esteva i Cruañas
Educació
Prehistoriador i mestre.
Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58, Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’història…
,
Antoni Marí i Ribas
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte i pintor decorador d’ofici, des del 1940 es dedicà exclusivament a l’art Començà a pintar dins l’impressionisme, i evolucionà cap al dibuix expressionista, a la tinta, en què juguen la taca i la línia amb gran llibertat En aquesta última dedicació, que acabà essent l’única, és on es manifesta la personalitat del creador La seva obra, amb canvis lents, és molt característica hi predomina el grup humà, espès i popular, sobre el paisatge i la figura aïllada Els vaixells i les construccions principalment urbanes, algun cop tema principal, solen ésser el fons d’escenes de…
Santa Maria de Martorell
Art romànic
A l’església de Santa Maria l’any 1032 se celebrà un judici sobre uns béns situats a Santa Oliva, al qual assistí Bonfill, senyor de Castellví de Rosanes Es diu que l’església és situada sota el castell de Rosanes, prop del mercat de Martorell El 1063 s’hi jurà el testament de Guitart Bernat, un dels feudataris dels Castellví Udalard Ramon de Rosanes feu un llegat a l’església el 1123 “ pro anima sua in sacrificiis ” Guillem Ramon I, al seu testament del 1110, deixà a l’església 5 mancusos per a la seva dedicació, per la qual cosa sabem que l’edifici devia estar quasi acabat, i 5…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina