Resultats de la cerca

Establert als EUA durant la guerra civil que seguí la Revolució Russa, fou professor del Carnegie Institute of Technology, i després fundà la Graduate School of Management de la Universitat Vanderbilt Nashville, de la qual fou el primer degà Són conegudes les seves aportacions en el camp de la gestió estratègica i de la planificació corporativa, de les quals va ser pioner Entre els seus llibres més destacats es troben Corporate Strategy 1965, From Strategic Planning to Strategic Management 1976 i Behaviour of US Manufacturing Firms 1946-65 1971

Format per set auditors presidits pel degà, actua en segona, tercera i ulterior instància dels tribunals metropolitans i en primera instància tots els afers que els bisbes o el nunci li confien Fou creat en temps de Carles V i la concessió definitiva fou de Climent XIV 1771 Suprimit durant la Segona República 1932, fou restablert per Pius XII 1947 i figurava en el concordat del 1953 L’acord entre l’Església catòlica i l’Estat espanyol que el substituí 1979 establí la continuïtat del tribunal en la jurisdicció eclesiàstica

Llicenciat a Barcelona el 1946 i doctorat a Madrid el 1952, catedràtic de fisiologia de les universitats de Granada 1957 i Saragossa 1958, de la qual fou degà 1977-80 i on es retirà el 1991, treballà a Houston sobre temes de biofísica i pedagogia de la fisiologia És autor, entre altres, de Lecciones de Bioquímica, Lecciones de Fisiología i d’un text de química física Fou també el primer director del Collegi Universitari d'Osca 1973 i membre 1983 de la Reial Acadèmia de Medecina de Saragossa

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Fill del general de sanitat Laureà de Peray i Tintorer Degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1926 i creador de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, en el seu estat modern 1900-28 Publicà una breu guia historicodescriptiva de les principals biblioteques del món 1911-17, una Bibliografía jurídica hispánica 1912-19 i una sèrie d’estudis monogràfics, d’entre els quals destaca el dedicat al monestir de Sant Cugat del Vallès, treball premiat i publicat el 1910 i reeditat el 1931 sota el títol San Cugat del Vallés su descripción y su historia

Fou professor i degà de la Universitat de Praga 1483 i assessor jurídic del registre del regne La seva obra principal, O práviech, o súdiech i o dskách země české knihy devatery ‘Nou llibres sobre les lleis, sobre els tribunals i sobre els registres del regne de Bohèmia’, 1495-99, coneguda també per Constitutiones regni Bohemiae , és un quadre clar i exhaustiu de l’organització jurídica txeca, amb clares connotacions antigermàniques i democràtiques Per la puresa d’estil i de la llengua, és considerada com una de les obres més insignes de la literatura txeca

Advocat, collaborà a València Ilustrada i a Las Provincias Participant dels jocs florals de València des del primer any, hom li premià diversos estudis, com Orígens i vicissituds del Tribunal de les Aigües de València, Armes del segle XIII —fet en collaboració amb Josep Martínez i Aloy—, i una Biografia de Martí de Viciana El seu pare, Ferran Reig i Garcia Cocentaina, Comtat 1832 — València 1897, advocat, fou degà del collegi d’advocats de València 1882-83, president de l’Ateneu Casino Obrer i de Lo Rat Penat 1883-84

Era clergue, però es casà Se'l troba actuant a la cancelleria com a escrivà reial del 1179 al 1188 D’aquest període es conserva d’ell la còpia del tractat de Cazola del 1179, que és el document en paper més antic conegut a Catalunya Després es dedicà a copiar, per ordre del degà de Barcelona, Ramon de Caldes, el Liber feudorum maior o cartulari reial dels comtes reis de Catalunya, transcripció que enllestí el 1192 Sembla que morí abans del 1214, en què les seves tres filles reberen una deixa testamentària

Realitzà els seus estudis eclesiàstics al Seminari Metropolità de València, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, a l’Acadèmia Alfonsiana de Roma i a la Universitat Lateranense de Roma Fou ordenat presbíter a València el 1971 El 1996 fou elegit bisbe de Sogorb-Castelló És president de la Subcomissió Episcopal de Pastoral Familiar i Defensa de la Vida, vicepresident de la Comissió Episcopal d’Apostolat Seglar i vicepresident degà del Pontifici Institut Joan Pau II per a Estudis sobre el Matrimoni i la Família, amb seu a València, depenent de la Pontifícia Universitat…

Estudià a la Universitat de València Fou rector d’Alcanalí, canonge i rector del seminari de Terol, on es guanyà el respecte del mariscal Suchet Membre de la junta suprema de govern de Terol contra els francesos, fou confirmat degà per Ferran VII el 1815 Bisbe de Còria 1824, arquebisbe de Burgos 1830 i de València 1832-35 Acceptà l’abolició de la llei sàlica i reconegué els drets hereditaris de la filla del rei, fet pel qual fou criticat pels carlins malgrat això, manà als rectors l’obediència a Isabel II