Resultats de la cerca
Es mostren 2481 resultats
comissió parlamentària
Dret
Òrgan de treball de les cambres legislatives integrat per un nombre reduït de membres que representen els diferents grups parlamentaris en proporció a llur importància en la respectiva cambra.
Sol haver-hi quatre tipus de comissió les permanents legislatives i no legislatives, les d’investigació i les extraordinàries Normalment tenen una funció d’instrucció al ple, malgrat que excepcionalment, per delegació d’aquest, poden aprovar amb caràcter definitiu determinades lleis comissions en seu legislativa plena
volum molar
Física
Volum ocupat per la molècula gram d’un gas.
Segons la llei d’Avogadro, per a unes determinades condicions de pressió i temperatura, el valor del volum molar és independent de la naturalesa del gas per a una pressió de 760 mm de mercuri i 0°C de temperatura el volum molar val 22,415 l
bartonel·làcies
Biologia
Família de rickèttsies paràsites endocel·lulars de vertebrats, als quals són transmeses per artròpodes.
Tenen l’aspecte de petits bacteris gramnegatius fan menys de tres microns, bacillars, coccoides o filamentosos, a vegades amb un flagel Són sensibles als antibiòtics i sembla que també a determinades substàncies que secreta la melsa Han estat cultivades en medis sòlids ronyó, fetge i líquids
velocitat de sedimentació
Medicina
Velocitat de caiguda dels eritròcits d’una columna de sang citratada, dins un tub capil·lar.
Les xifres normals de velocitat de sedimentació globular representada abreujadament per VSG són fins a 10 mm de columna a la primera hora i fins a 24 mm a la segona hora L’augment d’aquesta xifra, llevat de determinades situacions fisiològiques, com l’embaràs, etc, és sempre patològic
comissió bancària
Economia
Dret cobrat per a remunerar els serveis prestats per una entitat financera.
La seva aplicació a operacions creditícies equival a una prima sobre el risc En altres casos hom en cobra per efectes, per valors, per canvi de divises, per domiciliació de rebuts, etc Les comissions són determinades en llur quantia màxima per l’òrgan competent, però són de lliure aplicació
sinestèsia
Psicologia
Experiència sensorial de certs individus consistent en l’associació de diversos sentits mitjançant la qual la percepció en un sector sensorial és acompanyada, per correspondència o ressonància, de percepcions en un altre o uns altres sectors.
N'és un exemple típic l’audició acolorida o sinòpsia, associació entre un color i un so o àdhuc una lletra o una síllaba determinades Pròpia de la infància, la sinestèsia pot perdurar en l’adult, sense ésser necessàriament patològica Sovint és una font d’inspiració poètica i artística
cursor
Dret
Escrivà o altre oficial de diligències de determinats tribunals.
Aquests poden ser de justícia com el tribunal de la cort d’Andorra, on el mateix oficial jurat exerceix també la funció de porter, nunci i bastoner o de determinades autoritats eclesiàstiques com el cursor apostòlic , encarregat d’avisar els qui han d’assistir als consistoris o capelles papals
telomerasa
Biologia
Enzim que afegeix seqüències telomèriques d’ADN a l’extrem dels cromosomes eucariotes.
És formada per una proteïna catalítica i una cadena d’ARN, motlle que en dirigeix la síntesi És activa només en les cèllules gametogèniques, a les quals confereix immortalitat replicativa També pot ésser una mica activa en determinades cèllules canceroses, però no és l’origen de la seva capacitat tumoral
competència
Geologia
Aptitud relativa d’una roca per a ésser deformada més fràgilment respecte a una altra roca relativament incompetent que es deforma més dúctilment.
Per a roques deformades en l’estat sòlid i amb comportament viscós es considera equivalent a la viscositat, és a dir, la resistència d’aquestes a fluir sota determinades condicions de pressió, temperatura i esforços tectònics La competència implica una interrelació de la diferència d’esforços i la taxa de deformació
difusió
Lingüística i sociolingüística
Penetració d’elements lingüístics d’una llengua en una altra dins una mateixa àrea cultural.
Les semblances produïdes per difusió entre llengües genèticament no emparentades justifiquen la classificació geogràfica de les llengües en australianes, balcàniques, etc No sempre hom pot saber si les semblances que hi ha entre unes llengües determinades han estat produïdes per difusió o si són d’origen genètic associació de llengües
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina