Resultats de la cerca

Els mots accentògens en la terminologia clàssica són els anomenats mots tònics

La central és anomenada principal , i les altres tres, auxiliars cadascuna radia en una freqüència distinta, mentre que la principal radia totes les freqüències alhora sincronitzades amb les emissores auxiliars En un punt, la diferència entre les fases dels senyals rebuts de cadascuna de les tres emissores auxiliars i de la principal defineix la diferència de distàncies entre el receptor i l’emissora principal i entre el receptor i l’emissora auxiliar considerada La posició del receptor és determinada per la intersecció de les hipèrboles que representen, en una carta de navegació especial,…

Bé que hom el confon sovint amb el judici collectiu i àdhuc amb l' universal , una tal identificació és incorrecta En efecte, a diferència del primer —que totalitza una sèrie de judicis particulars—, el judici general no procedeix per totalització, sinó per generalització de judicis particulars i, a diferència del que hom pot dir en relació amb els judicis generals n'hi ha de més generals o de menys, hom no pot dir d’un judici universal que sigui més universal o menys universal En aquest sentit alguns autors recomanen d’excloure la qualificació de general i parlen només de judicis o bé…

Éosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol El 1787 comprovà, juntament amb Cassini i Legendre, la diferència de longituds dels observatoris de París i de Greenwich Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró Però trobà una diferència de 3’ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Balears, però morí mentre feia…

És constituïda, essencialment, per dos elèctrodes, sotmesos a una diferència de potencial contínua d’unes centenes de volts, que són disposats l’un parallel a l’altre, o bé, si l’ànode és filiforme i el càtode cilíndric, hom els disposa concèntricament El conjunt és immers en el si d’un gas generalment aire o un gas rar El pas d’una partícula carregada ionitza el gas i, com a conseqüència, s’estableix un corrent elèctric La diferència de potencial entre els elèctrodes és insuficient perquè es produeixi una allau electrònica, de manera que el corrent produït és proporcional a la tensió…

És el mètode d’anivellació més precís que hi ha, i també el més emprat Hom opera amb l’ajut del nivell