Resultats de la cerca
Es mostren 1809 resultats
Narcís Vilà i Prats
Història
Política
Polític.
Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal
Kálmán Tisza
Història
Polític hongarès.
Cap de la facció de centreesquerra al parlament 1865, s’uní 1875 amb el partit governamental de Deák, d’on nasqué el partit liberal, del qual esdevingué el màxim dirigent Cap de govern 1875-90, millorà les condicions econòmiques del país i consolidà el dualisme monàrquic austrohongarès
Col·lectiu Comunista Català
Partit polític
Grup marxista, revolucionari i independentista fundat al maig de 1976 i proper al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans.
Assistí com a observador a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans al novembre de 1977 i el mateix any signà diversos documents amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional, el Moviment Revolucionari Català i Comunistes Catalans Independents Dirigent August Gil Matamala Edità KO
Dalmacio Vélez Sarsfield
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític argentí.
Dirigent del partit unitari, s’oposà a la dictadura de Rosas i hagué d’exiliar-se De tornada a Buenos Aires 1852, fou senador i ministre de finances, de l’interior i de justícia És autor del codi civil argentí 1869 i coautor del codi de comerç 1869
Barthélemy-Théodore Theux de Meylandt
Història
Polític belga.
Comte de Theux de Meylandt Dirigent del partit catòlic conservador, fou diputat 1830, partidari de Leopold I, ministre i cap de govern 1834-40 Defensà una àmplia autonomia regional i municipal Perdé popularitat en acceptar el tractat de Londres 1839 i cedir una part del Limburg als Països Baixos
Friedrich Wolfgang Adler
Friedrich Adler
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític austríac, fill de Viktor Adler.
Fou secretari del partit socialdemòcrata i dirigent de la minoria antibellicista durant la Primera Guerra Mundial Condemnat a l’última pena per haver matat 1916 el primer ministre, el comte Stürgkh, fou amnistiat dos anys més tard, en caure la monarquia Arribà a secretari de la Internacional Socialista 1923
Joaquim Cil i Borés
Educació
Medicina
Metge, catedràtic de cirurgia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona des del 1838 i, després, a la facultat de medicina (1843-80), de la qual fou degà.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana
Francí Guerau
Literatura catalana
Poeta.
S’en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany morta el 1454 És influït per Ausiàs Marc Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau
,
Carles Malagarriga i Munner
Periodisme
Història del dret
Advocat i periodista.
Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires
John Edward Redmond
Història
Política
Polític irlandès.
Membre del partit nacionalista irlandès, el 1891 féu costat a Parnell L’any 1900 esdevingué dirigent del partit, càrrec des del qual maldà per assolir la Home Rule Tanmateix, mantingué una política moderada, que fracassà en produir-se l’alçament de Pasqua del 1916 Aquest esdeveniment l’eclipsà com a polític
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina