Resultats de la cerca

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’agençament 1976…

Féu estudis tècnics, que no acabà, a Porto, on visqué des del 1948 Fou un notori activista cultural i polític abans de la “Revolta dels Clavells” 1973 i es distingí, sobretot, pel seu treball a favor de la poesia Dirigí i creà diferents revistes literàries A Serpente 1951, Arvore 1952-54, Notícias do Bloqueio 1957-61 i Plano 1965-68 Dirigí la collecció de poesia “Os Olhos e a Memória” de l’editorial Limiar Publicà una vintena de llibres de poesia, entre els quals cal esmentar Um homem na neblina 1950, O vagabundo descepado 1959, Memória de setembro 1960, O fósforo na palha 1970, Os limites da…

Es formà al Reial Conservatori de Toronto, on el 1945 obtingué el primer premi de composició Poc després fou contractat com a assistent de direcció al departament d’òpera del mateix centre Entre el 1947 i el 1955 dirigí i impartí classes de direcció al Conservatori de Peabody Baltimore i entre el 1950 i el 1955 dirigí l’Orquestra Simfònica de York Pennsilvània El 1953 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Liverpool, càrrec que ocupà fins el 1957 Aquest darrer any es traslladà a Manchester, on romangué deu anys en qualitat de director de l’orquestra de la ciutat, amb la qual es…

Estudià composició i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia, on fou deixeble d’E Pabst i Ph Jarnach A vint-i-dos anys debutà com a director amb l’orquestra de l’Òpera de Colònia Director musical a Krefeld Rin del Nord-Westfàlia el 1946, el 1950 assumí la direcció musical de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica de Wiesbaden, on s’estigué fins el 1953 Entre el 1956 i el 1964 dirigí la Simfònica de Bochum, i el 1962 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, càrrec que detingué fins el 1968 El 1966 substituí  Zubin Mehta  al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Mont-real,…

Jugà a cesta punta en el Club Vascònia, que presidí 1956-60, i amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya de l’especialitat També dirigí la Federació Catalana de Patinatge 1956-60 Fou vicepresident de la Federació Catalana de Pilota 1963-67 El 1968 fou nomenat seleccionador espanyol de cesta punta i, posteriorment, dirigí la federació espanyola 1970-76

Començà collaborant en publicacions com Mata Ratos , En Patufet , Oriflama i La Prensa Dirigí la revista El Papus i treballà a Barrabás , en què es feia humor del món de l’esport El 1982 fou un dels creadors d’ El Jueves , revista que dirigí posteriorment Substituí el caricaturista Cesc en el diari Avui Ha rebut el premi Ivà al millor dibuixant humorístic 1996

Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar, 1907 i dirigí “Bella Terra” 1923-27 Publicà poesies Aires de Llevant, 1915, i narracions Dietari d’un nedador , 1924 Claror d’Assís , 1962 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 Utilitzà els pseudònims Blai i Kronorrim

Es destacà com a director dels concerts de la Wagnerverein de Viena i com a director d’escena del primer festival de Bayreuth 1876 Dirigí l’Òpera de Karlsruhe 1881-1903, on fou cèlebre pel fet d’escollir un repertori modern Actuà per tot Europa i dirigí 1905-11 l’Òpera de Munic És autor d’òperes Agnes Bernauer , 1880, lieder , etc

Estudià a Hamburg i a Berlín Gràcies a Mahler, fou nomenat director de l’òpera alemanya de Praga 1907-10 posteriorment passà a altres teatres alemanys Abandonà l’Alemanya nazi i anà als EUA, on dirigí Los Angeles Philharmonic Orchestra 1933-39 Tornà a Europa, on dirigí l’Òpera de Budapest 1947-50 i enregistrà un gran nombre de discos