Resultats de la cerca
Es mostren 3113 resultats
Jordi Cervera Martínez

Jordi Cervera Martínez
Arxiu J. Cervera
Natació
Nedador especialitzat en proves de llarga distància.
Conegut com el Tragamilles de Reus i membre del Club Natació Reus Ploms, establí el rècord del món de resistència nedant 88712 m durant 24 hores consecutives a la piscina del club 1982 Creuà el canal de la Mànega 1984 També creuà l’estret de Gibraltar 1985, participà en raids al Nil i el Canal de Suez i en la travessia Sóller-Tarragona per relleus, que suposà una nova plusmarca mundial 1994 Fou vicepresident del CN Reus Ploms Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Reus i fou designat millor esportista de la província de Tarragona
diastimòmetre
Geografia
Aparell que permet de mesurar distàncies curtes sense necessitat de desplaçar-se.
Consta essencialment d’un prisma, amb l’angle de desviació poc accentuat, darrere el qual hi ha una ullera Per tal de mesurar la distància fins a un lloc determinat, hom hi enfoca un regle graduat, del qual únicament hom pot observar, amb l’aparell, la imatge de dos punts l’alineat amb la ullera i el que és observat a causa de la refracció produïda pel prisma A partir de la distància entre aquests dos punts, coneguda gràcies al regle graduat, hom pot deduir la distància real del punt observat a l’aparell
corda de nusos
Corda proveïda de nusos de distància en distància per tal de poder-s’hi enfilar tot al llarg.
llei de Bragg

Llei de Bragg
© fototeca.cat
Física
Llei que afirma que la interferència de les ones (raigs X o γ, o ones associades a electrons o neutrons, la longitud d’ona de les quals sigui comparable amb les distàncies atòmiques en qüestió) reflectides pels plans d’un cristall és constructiva i forma, per tant, un patró de difracció, si se satisfà l’expressió sin φ = n λ / 2d, essent φ l’angle format per la direcció de propagació del feix incident i els plans del cristall, λ la longitud d’ona incident, d la distància entre els plans del cristall, i n un enter que dóna el nombre d’ordre de la reflexió.
Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X
augment

augments d’un sistema òptic
© Fototeca.cat
Física
En els instruments òptics que donen imatge
real, com p ex els aparells fotogràfics o de projecció, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.
Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús Per als aparells d’observació pròxima lupa, microscopi, l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a la mínima…
Club Triatló Granollers

Santi Ribot, del Club Triatló Granollers, a la Titan Desert 2009
Club Triatló Granollers
Triatló
Club de triatló de Granollers.
Fundat l’any 2001, la primera cursa en què participà fou el triatló Sprint de Mataró Practica duatló de muntanya i de carretera, triatló, triatló de llarga distància, proves d’ultradistància i altres especialitats com ciclisme de carretera, BTT, esquí de muntanya, maratons de muntanya i travesses de natació Ha participat en proves d’àmbit internacional, especialment en curses ironman i en Campionats d’Europa de llarga distància Santi Ribot i Núria Lauco destaquen en duatló de muntanya En triatlons de llarga distància destaquen Rafa Espinar, Jordi Castany…
txalaparta

Músics tocant la txalaparta
Amazur Txalaparta Taldea
Música
Instrument de percussió, típic del poble basc, consistent en uns quants taulons de fustes especials (vern, cirerer, pomera, etc.) col·locats horitzontalment sobre uns cistells i que hom percudeix amb uns pals.
El toquen dos txalapartariak mentre l’un marca el ritme binari, l’altre improvisa Antigament fou utilitzat per a transmetre notícies a distància el so arriba a una distància de 8 km
basta
Oficis manuals
Cadascun dels punts que hom fa de distància en distància en els matalassos perquè la llana no s’apiloti.
segona
Música
Interval musical comprès entre dos graus contigus de l’escala diatònica.
Si la distància és d’un to, és una segona major si només és d’un semitò, és una segona menor si la distància és d’un to i un semitò, és una segona augmentada La segona disminuïda seria un enharmònic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina