Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
Tercer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat a Montserrat del 25 al 29 de juny de 1990, convocat per l’episcopat català i l’abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el setanta-cinquè aniversari del primer Congrés i el vint-i-cinquè del segon.
Estigué centrat en els temes “La litúrgia al cor de la vida cristiana” i “Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya” Hi assistiren uns sis-cents congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi doctrinal, història, art, pastoral, religiositat popular,…
Pedro de Soto
Cristianisme
Teòleg castellà.
Dominicà a San Esteban de Salamanca 1519, fou prior a Talavera i a Ocaña 1503-1538 i vicari general de l’orde a la Germània inferior Confessor de Carles V 1542-48, intervingué en les gestions prèvies a la celebració del concili de Trento, la redacció de l’Ínterim d’Augsburg i el tractat de Crépy Introduí a Dillingen Alemanya el tomisme renovat de Salamanca Destacat controversista, intervingué en la tercera etapa tridentina com a teòleg papal i hi defensà el dret diví de l’episcopat Defensà Bartolomé Carranza i ajudà Ignasi de Loiola Entre les seves obres cal destacar…
molinisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina proposada per Luis de Molina per tal d’harmonitzar l’omnipotència divina i la llibertat humana i que centrà els grans debats del segle XVII entorn de les qüestions de la gràcia, la predestinació i el lliure albir.
El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les…
possible
Filosofia
Allò que té possibilitat, que resta en possibilitat, sia simplement lògica o sia real i física.
El problema central dels possibles, equivalent i intrínsecament vinculat al de l’essència, ha estat tradicionalment el de llur existència, fonament o consistència, de què hom pot veure ja un indici en el fet que el possible hagi estat denominat àdhuc com a ens Pel que fa a la relació entre el possible i el real, relació tradicionalment formulada amb referència al diví i a la subsistència de les essències en Déu, cal destacar dues posicions típicament diferenciades la intellectualista, que fa —com és ara en el tomisme— que els possibles no siguin entesos ni com a simplement…
xíl·luk
Etnologia
Individu d’un poble nilòtic que habita a la banda esquerra del Nil Blanc i, en part, a la dreta, prop de la confluència amb el Subat, a la província del Nil Superior (República del Sudan).
Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la presència d’un…
Farīd al-Dīn ‘Aṭṭar
Literatura
Islamisme
Escriptor i místic persa.
El seu sobrenom ‘Aṭṭār, que significa adroguer , sembla indicar que era metge o farmacòleg de professió A través de nombrosos viatges conegué Síria, Egipte, l’Índia i el Turquestan ‘Aṭṭār és considerat un dels místics més importants de l’islam La seva fama és deguda a un llarg poema místic, Manṭiq al-ṭayr ‘El llenguatge dels ocells’, on explica allegòricament el viatge de trenta ocells que representen altres tantes ànimes cercant l’ocell místic Sīmurġ Allà després de passar set valls els set estats de la mística veuen que en realitat era a ells mateixos que cercaven Escriví, a més, una obra…
nona
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
res
Ofici diví que els clergues i religiosos estan obligats a recitar diàriament.
tèrcia
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
sexta
Cristianisme
Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina