Resultats de la cerca

La temporada 2000-01 jugà al Club Esportiu Mediterrani, a Barcelona La temporada següent jugà a Itàlia en el Gifa Citta, de Palerm, club amb el qual es proclamà subcampiona de la Lliga italiana i guanyà la Copa Len Trophy Al final del 2002 tornà al CE Mediterrani El 2007 esdevingué entrenadora del Club Natació Rubí, i el 2009 fitxà com a jugadora del Club Natació Sabadell i l’any següent passà a formar part de l’equip d’entrenadors d’aquest club, on encara ocupa la plaça de segon tècnic Com a jugadora guanyà una Lliga 2003 i dues Copes de la Reina 2003, 2009 Participà tres…

S’inicià al Reial Club de Polo de Barcelona, on feu d’aplegapilotes i d’ajudant dels entrenadors El 1952 passà a ser entrenador del Club Esportiu Hispano Francès L’any 1956 entrà a l’equip d’alta competició del Club Tennis Barcino, primer com a ajudant de direcció i posteriorment com a professor El 1962 tornà a entrenar el RCPB fins que el 1965 retornà al Barcino Fou director de la seva escola de tennis entre el 1979 i el 1997 exceptuant uns anys a la dècada de 1980 que ho fou Lluís Bruguera La seva condició d’entrenador professional el limità a competir en tornejos no amateurs…

Germà dels també nedadors David i Julia, representà el Club Natació Barcelona 1987-90 i el Club Natació Sabadell fins que es retirà en els Campionats d’Espanya, en els quals assolí trenta títols dinou en piscina de 50 m i onze en piscina curta en diferents proves Als Estats Units, competí per a la Bolles School, la Universitat de Florida amb Randy Reese i Skip Foster com a entrenadors i el Florida Aquatic Swim Team sota les ordres de Ron Ballatore, passada l’època universitària En el seu palmarès destaquen els títols olímpic 1992, mundial 1991 i europeu 1991 de 200 m esquena i…

Fou fundat el 1974 per un grup d’amics, entre els quals hi havia l’exjugador de tennis Andrés Gimeno, guanyador d’un títol de Roland Garros, que donà nom a l’entitat Amb 17 pistes de tennis que aviat s’ampliaren a 25, el club passà a ser un dels més ben dotats en nombre de pistes, només per darrere del Reial Club de Polo de Barcelona El 1989 fou pioner en la construcció d’una pista de pàdel, a la qual posteriorment se’n sumaren quatre més Les seves installacions han acollit esdeveniments importants, com la Copa de la Reina de tennis competició antecessora de la Copa Federació, el 1986, la Nec…

Cinturó vermell novè dan de judo, es proclamà dues vegades campió d’Espanya per equips representant la federació catalana 1958, 1959 El 1964 fundà i dirigí el Club de Judo Blanes, i el 1967 fundà el Gimnàs Condal de Barcelona Fou professor d’arbitratge de les federacions catalana i espanyola, i professor de l’escola d’entrenadors Fou cap del departament de judo, seleccionador català 1960-68 i membre de la comissió tècnica de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA 1970-72, vicepresident de la FCJiDA 1972-82 i president del collegi d’àrbitres de la Federació…

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya…

Fundat a mitjan dècada de 1960, nasqué gràcies a l’aparició del piragüisme d’aigües braves al Pallars Sobirà Ha organitzat diferents campionats de piragüisme i ràfting d’Espanya i de Catalunya El 2010 fou copartícip en l’organització del Campionat del Món de descens d’aigües braves de Sort Per altra banda, des de la seva fundació organitza el Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, que el 2010 celebrà la 47a edició Participa en la Lliga espanyola i catalana d’aigües braves en estil lliure, eslàlom i descens i el Campionat d’Espanya de ràfting També destaca la participació en el Campionat…

Més conegut com Sito Rivera, fou jugador i entrenador de la UE Mataró 1977-82, amb el qual arribà a la màxima categoria estatal Posteriorment jugà al FS Vilassar de Mar 1983-84 i en fou entrenador 1986-97, el primer equip del qual pujà a la divisió de plata Al mateix temps guanyà el Campionat d’Espanya juvenil amb la selecció catalana 1993 Després d’entrenar el Gavà FS a la divisió de plata 1997-99, debutà a la divisió d’honor amb el FS Martorell 2000, amb el qual guanyà la Copa Catalunya 2000 Retornà al Gavà FS 2001, fou coordinador tècnic del FS Martorell 2002-03, entrenador del Manresa FS…

S’inicià als Maristes de Lleó i completà la seva formació a la Residència Blume A les files del FC Barcelona aconseguí diversos títols de campió de Catalunya tres en 200 m 1968, 1971, 1972 i dos en 400 m 1968, 1971 en campionats a l’aire lliure, i un en 800 m 1968 i dos més en 400 m 1970, 1972 en pista coberta També fou campió estatal en 400 m a l’aire lliure 1971, 1972 i en pista coberta 1972 Establí diversos rècords catalans en 200 m, 400 m i relleus 4 × 200 m, 4 × 400 m i 4 × 800 m En l’àmbit estatal, millorà quatre vegades la plusmarca en 400 m en pista coberta Fou atleta internacional…

Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món del Brasil…