Resultats de la cerca

Fou promoguda l’any 1960 per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes i entrà en funcionament el gener del 1961 amb la incorporació dels primers becaris —amb una oferta de vint-i-quatre places— i entrenadors El primer director fou Ricardo Sánchez, que es mantingué en el càrrec fins el 1990 Poc després s’inauguraren el centre mèdic i les installacions esportives, que inicialment constaven d’una piscina i un gimnàs El 1968 s’iniciaren les obres d’un nou edifici amb més capacitat, el qual s’inaugurà el setembre del 1970, amb motiu del Campionat d’Europa de natació A…

Especialitzat en proves de mig fons, de fons i d’estils, nedà al Club Natació Palma 1968-81 i al Club Natació Montjuïc des del 1981 El seu entrenador fou Joan Fortuny fins l’any 1979, quan marxà als Estats Units, sota les ordres de Mark Schubert, considerat un dels millors entrenadors del món Disputà els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, un Campionat del Món 1982 i dos Campionats d’Europa 1981, 1983, en el primer dels quals guanyà el bronze en els 1500 m lliures Es retirà de la competició el 1984 En total fou 34 vegades campió d’Espanya i baté 48 rècords estatals…

Fou fundat el 1974 per un grup d’amics, entre els quals hi havia l’exjugador de tennis Andrés Gimeno, guanyador d’un títol de Roland Garros, que donà nom a l’entitat Amb 17 pistes de tennis que aviat s’ampliaren a 25, el club passà a ser un dels més ben dotats en nombre de pistes, només per darrere del Reial Club de Polo de Barcelona El 1989 fou pioner en la construcció d’una pista de pàdel, a la qual posteriorment se’n sumaren quatre més Les seves installacions han acollit esdeveniments importants, com la Copa de la Reina de tennis competició antecessora de la Copa Federació, el 1986, la Nec…

Fundat a mitjan dècada de 1960, nasqué gràcies a l’aparició del piragüisme d’aigües braves al Pallars Sobirà Ha organitzat diferents campionats de piragüisme i ràfting d’Espanya i de Catalunya El 2010 fou copartícip en l’organització del Campionat del Món de descens d’aigües braves de Sort Per altra banda, des de la seva fundació organitza el Ralli Internacional de la Noguera Pallaresa, que el 2010 celebrà la 47a edició Participa en la Lliga espanyola i catalana d’aigües braves en estil lliure, eslàlom i descens i el Campionat d’Espanya de ràfting També destaca la participació en el Campionat…

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya…

Cinturó vermell novè dan de judo, es proclamà dues vegades campió d’Espanya per equips representant la federació catalana 1958, 1959 El 1964 fundà i dirigí el Club de Judo Blanes, i el 1967 fundà el Gimnàs Condal de Barcelona Fou professor d’arbitratge de les federacions catalana i espanyola, i professor de l’escola d’entrenadors Fou cap del departament de judo, seleccionador català 1960-68 i membre de la comissió tècnica de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades FCJiDA 1970-72, vicepresident de la FCJiDA 1972-82 i president del collegi d’àrbitres de la Federació…

Germà dels també nedadors David i Julia, representà el Club Natació Barcelona 1987-90 i el Club Natació Sabadell fins que es retirà en els Campionats d’Espanya, en els quals assolí trenta títols dinou en piscina de 50 m i onze en piscina curta en diferents proves Als Estats Units, competí per a la Bolles School, la Universitat de Florida amb Randy Reese i Skip Foster com a entrenadors i el Florida Aquatic Swim Team sota les ordres de Ron Ballatore, passada l’època universitària En el seu palmarès destaquen els títols olímpic 1992, mundial 1991 i europeu 1991 de 200 m esquena i…

Més conegut com Sito Rivera, fou jugador i entrenador de la UE Mataró 1977-82, amb el qual arribà a la màxima categoria estatal Posteriorment jugà al FS Vilassar de Mar 1983-84 i en fou entrenador 1986-97, el primer equip del qual pujà a la divisió de plata Al mateix temps guanyà el Campionat d’Espanya juvenil amb la selecció catalana 1993 Després d’entrenar el Gavà FS a la divisió de plata 1997-99, debutà a la divisió d’honor amb el FS Martorell 2000, amb el qual guanyà la Copa Catalunya 2000 Retornà al Gavà FS 2001, fou coordinador tècnic del FS Martorell 2002-03, entrenador del Manresa FS…

Dirigí equips en la Dosa Badalona i en el CP Sant Josep de la mateixa població abans de formar part del quadre tècnic del Club Joventut de Badalona, com a entrenador ajudant del primer equip 1984-86 Dirigí la Penya en dues etapes 1986-89, 1996-2000 i guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1987, 1989 i la Copa del Rei 1997 Posteriorment fou l’entrenador dels clubs CB Sant Josep de Girona 1989-93, CB Saragossa 1994-96, 2003-06, amb el qual aconseguí la Copa LEB 2004, i CB Càceres 2000-01 La temporada 2009-10 fitxà pel River Andorra de la LEB Plata També fou entrenador de la selecció espanyola B…

Començà al Mollet i amb motiu del servei militar jugà al Ceuta 1941-43 De retorn a Catalunya jugà una temporada 1943-44 amb el Sabadell a primera divisió En la temporada 1944-45 ingressà al FC Barcelona i s’hi estigué fins a l’edició 1949-50 Jugava de mig volant i també de lateral esquerre Amb el Barça disputà 198 partits i marcà 5 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949, una de la Copa Llatina 1949, una de la Copa d’Or 1945 i una altra de la Copa Eva Duarte 1948 Posteriorment, jugà al Saragossa 1950-54 Fou vuit vegades internacional i participà en la Copa del Món del Brasil…