Resultats de la cerca
Es mostren 1063 resultats
bàlsam

Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
transgressió
Geologia
Terme paleogeogràfic, contrari al de regressió, que fa referència a l’expansió de la mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és provocat per un enfonsament de les àrees continentals emergides —moviment epirogènic negatiu epirogènesi—, per un ascens generalitzat del nivell de la mar —moviment eustàtic positiu eustatisme— o per tots dos moviments alhora També es pot produir una transgressió a causa d’una erosió costanera molt activa Estratigràficament, una transgressió roman registrada dins la sèrie sedimentària per un canvi vertical de fàcies continentals a fàcies marines que recobreixen l’anterior
cascada

Cascades Montmorency, al Canadà
© Corel
Geomorfologia
Hidrografia
Caiguda d’un corrent d’aigua per un precipici.
L’origen del desnivell que provoca el salt d’aigua pot ésser divers ruptura de pendent provocada per una falla pas del curs d’aigua d’una àrea de roques dures a una de roques toves, més fàcilment erosionables acció erosiva d’una glacera que, en desaparèixer, deixa una vall marcada per desnivells sobtats L’erosió regressiva de les aigües fa que el salt de les cascades tingui, en general, tendència a recular ràpidament
fluvioglacial
Hidrografia
Dit del dipòsit que té l’origen en els corrents d’aigua de fusió que es formaren prop del límit de fusió del glaç i que constituïren veritables rius, molt carregats de materials d’arrossegament derivats de les morenes.
La sedimentació d’aquests materials a la zona de clima periglacial, fred i sec, donà lloc a l’acumulació de la grava d’origen morènic L’erosió d’aquests dipòsits i llurs acumulacions successives formaren les terrasses d’origen fluvioglacial, les quals són molt importants per a determinar la cronologia del Plistocè Uns altres dipòsits d’origen fluvioglacial són les varves , les quals s’inicien en els sediments lacustres formats per les aportacions dels torrents d’origen glacial
màquina desfibradora
Tecnologia
Màquina que té per objecte de separar les fibres unitàries d’un material fibrós.
El seu principi és l’erosió del material per fricció contra elements rotatoris més durs o bé tallants En són tipus característics les moles de sauló de quars per a la desfibració de la fusta en la fabricacició de paper, el tambor amb fulles tallants emprat en les piles holandeses, i els cilindres rotatius de pues d’acer o de dents de serra, que giren inversament l’un de l’altre a diferents velocitats, per a separar fibres tèxtils
mur de revestiment
Construcció i obres públiques
Mur que cobreix un espadat o protegeix contra l’erosió un talús de terra.
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa
Galloway
Regió
Regió del SW d’Escòcia, Gran Bretanya, a l’W del riu Nith.
El terreny és format per esquists i gresos del Silurià-Ordovicià, afectats per l’erosió glacial quaternària Sota la influència dels vents atlàntics, els hiverns són temperats i els estius frescs les precipitacions són molt abundants més de 1 500 mm anuals La vegetació és de landa La ramaderia d’ovins és l’activitat econòmica més destacada Els principals nuclis urbans són Wigtown, Kirkcudbright, Drumfis i Stranraer Durant l’alta edat mitjana constituí un regne, que s’uní a Escòcia el 1160
Despeñaperros
Port natural de Sierra Morena, l’únic que comunica la Meseta amb la depressió del Guadalquivir, a la ratlla entre Castella-la Manxa i Andalusia.
És un coll estret tallat en els esquists i les quarsites paleozoics per l’erosió regressiva del riu Despeñaperros, que capturà les aigües del sector sud de la Manxa constitueix també un límit biogeogràfic és l’inici de la vegetació bètica Aprofitat ja des de temps prehistòrics, la seva important funció per a les comunicacions s’accelerà amb la colonització de Sierra Morena al s XVIII, que fou construïda la carretera, i amb l’arribada del ferrocarril, l’any 1866
serra Llarga
Serra
Alineació de la baixa Noguera, inici dels Aspres, que constitueixen la transició a l’alta Noguera.
Al N de la Depressió Central els estrats oligocènics, afectats per les onades del plegament pirinenc que dreçaren les Serres Exteriors meridionals, es tombaren en direcció E-W entre l’Éssera, la Noguera Ribagorçana serra de Tamarit, el riu de Farfanya serra Llarga i enllà del Segre serra de Bellmunt Té uns 15 km de llarg i 360-450 m alt Constitueix un eix anticlinal els gresos i les margues del qual, esventrats per l’erosió, deixen al descobert el seu caràcter de diapir gipsós
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina