Resultats de la cerca

Són importants la seva traducció de l' Ase d’or , d’Apuleu, i especialment Prima veste dei discorsi degli animali 1540, traducció lliure d’una adaptació castellana del Pañcatantra Els Regionamenti d’amore foren concebuts, quant a l’estructura, a imitació del Decameron trenta-sis contes distribuïts en sis dies però només n'escriví la introducció, el primer dia i dos contes del segon

Cònsol a Cadis, propagà les idees de Schlegel i sostingué una polèmica amb Alcalá Galiano i Joaquín de Mora a favor del Romanticisme A Alemanya publicà Floresta de rimas antiguas castellanas 1821-25 i Teatro español anterior a Lope de Vega 1832

Establí un observatori astronòmic a Albano Fou secretari del comitè per a la reforma del calendari 1705 sota Climent XI féu estudis sobre les taques de Venus i publicà diversos treballs sobre astronomia Entre els seus escrits, que abasten els més diversos camps, destaca la Istoria universale provata con monumenti e figurata con simboli degli antichi 1697

Exercí de professor de filosofia grega i llatina al Collège de France És autor de Traité des Beaux Arts réduits à un seul principe 1746

Fou l’iniciador, al seu país, del mètode històric d’investigació de la literatura És autor de les obres I primi due secoli della letteratura italiana 1870-79 i de Storia della letteratura italiana 1878-89

Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua

Destacà com a autor de L’arte de rimare —publicat el 1790 amb el títol Dell’origine della poesia rimata —, que deixà inacabat, on estudia els orígens de la poesia provençal i italiana

Es formà com a romanista a Zuric i a París, i una estada a Barcelona el féu interessar per les literatures hispàniques Fou professor de la Universitat d’Innsbruck i catedràtic de literatura alemanya de la de Torí 1907 El 1929 fou nomenat membre de l’Accademia d’Italia Entre les seves obres de crítica i erudició, escrites en italià, castellà, alemany, francès i portuguès, es destaquen Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur ‘Les relacions entre Espanya i Alemanya en la literatura’, 1892 Guillaume de Humboldt et l’Espagne 1898 segona edició, juntament amb Goethe et l’…

Fill d’un missioner, estudià filologia clàssica a Aberdeen, i més endavant s’especialitzà en filologia romànica, sobretot hispànica Des del 1932 fou titular de la càtedra Alfons XIII d’Oxford El 1945 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Coïmbra, i el 1947, membre corresponent de l’IEC Les seves obres més importants són The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, The Spanish Language 1936, amb un apartat sobre el català, i, especialment, European Balladry 1939, indispensable per a l’estudi de la cançó tradicional europea

Estudià dret a Múrcia, Oriola i València Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions 1785 i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91 i la traducció del diccionari de física de Brisson 1796-1802, que difongueren les idees de la Illustració A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del XVI 1794 aportà documentació inèdita Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca 1792 i el títol de cronista de Palma 1807 Es conserven els seus Apuntes para formar una…