Resultats de la cerca
Es mostren 699 resultats
Josep Maria Vila d’Abadal, elegit president de Demòcrates de Catalunya
Un any després del Congrés Constituent celebrat a Cornellà 7 de novembre de 2015, Demòcrates de Catalunya, l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya, celebra a Barcelona un consell nacional extraordinari en el qual s’escull president del partit Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic per UDC i expresident de l’Associació de Municipis per la Independència AMI, juntament amb altres càrrecs de la direcció L’anterior president, Joan Rigol, va dimitir el càrrec després de ser criticat per haver participat en un acte de campanya de CDC actual PDeCAT a les eleccions espanyoles del…
Unió Colomenca d’Atletisme
Atletisme
Club d’atletisme de Santa Coloma de Gramenet.
Fou fundat el 1995 per la fusió dels dos clubs d’atletisme que hi havia a la ciutat, l’Atlétiko Santa Coloma, creat el 1965, i el Corredors de Fons, creat el 1985 d’una escissió del primer Prengué el relleu de les dues entitats en l’organització del cros Antoni Amorós i la cursa de les Dues Pedres També organitza la Mitja Marató de Santa Coloma i la Milla Urbana Gestiona l’Escola Colomenca d’Atletisme Promou la construcció d’unes pistes reglamentàries de material sintètic i 400 m de corda a la zona esportiva municipal de Can Zam
Francisco Ramón de Eguía
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política
Josep de Selva i Mergelina
Història
Política
Polític.
Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…
Giuseppe Saragat
Història
Polític italià.
Militant socialista des del 1922, s’exilià durant el feixisme Havent tornat a Itàlia 1943, collaborà amb PNenni en la reorganització socialista i presidí l’assemblea constituent de la República 1946, però el seu anticomunisme el portà a promoure una escissió 1947 i fundà el Partito Socialista dei Lavoratori Italiani PSLI, que l’any 1951 es convertí en Partito Socialdemocratico Italiano PSDI, del qual fou secretari general 1957 Partidari de la collaboració amb la Democrazia Cristiana, fou ministre en diversos governs i president de la República 1964-71 És senador vitalici i, des…
Indian National Congress
Història
Moviment, després partit polític indi, fundat el 1885.
D’orientació socialitzant, democràtica, secularista, fou partidari del no-alineament, i entre els seus primers líders es destacaren el mahatma Gandhi 1920-33 i Nehru 1951-54 Protagonitzà el moviment per la independència de l’Índia 1947 i detingué el poder sense interrupció fins el 1977, bé que el 1969 se n’escindí l’Indian National Congress Organization, esdevingut el primer partit de l’oposició i que el mateix any cofundà el partit Bharatiya Janata BJ, el qual derrotà el Partit del Congrés El 1978, Indira Gandhi protagonitzà una escissió, l’Indian National Congress I, que es…
Partito Socialista Italiano
Política
Agrupació política italiana fundada el 1892, amb el nom de Partito dei Lavoratori Italiani (que canvià l’any següent per l’actual) per Filippo Turatti, Andrea Costa i Gregorio Agnini.
Dominà el sector sindicalista els anys 1904-08 Posteriorment se n'escindiren els sectors reformistes i, amb la discussió sobre la neutralitat i no-belligerància durant la Primera Guerra Mundial, també els grups capitanejats per Mussolini Però la crisi forta es produí amb la qüestió de l’adhesió a la Tercera Internacional al congrés de Liorna 1921, on es produí l’escissió principal, la dels leninistes, que fundaren el Partito Comunista Italiano Amb el feixisme vingué la persecució el secretari del PSI, Giacomo Matteotti , fou assassinat 1924 i els socialistes es reagruparen a l’exili i…
sotsvegueria d’Igualada
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (5.148 h [1718]).
El 1233 consta com a sotsvegueria de la vegueria de Vilafranca Al segle XIV desaparegué momentàniament, i reaparegué després del 1381, data en què Igualada passà a formar part de la vegueria de Barcelona El 1467 la integraven Capellades, Castellolí, Claramunt, Espoia, Espelt, Òdena, Orpí, la Torre de Claramunt, Tous i Vilanova del Camí El 1508 el duc de Cardona en féu desmembrar els termes dels castells d’Òdena, Montbui i Claramunt, que foren inclosos a la vegueria de Manresa, però l’escissió fou transitòria, així com la unió de Rubió, Jorba i Copons, a la sotsvegueria d’Igualada…
Club Handbol Pardinyes

Partit del Club Handbol Pardinyes de la fase d’ascens a primera divisió
Club Handbol Pardinyes / Oscar Cardenas
Handbol
Club d’handbol de Lleida.
Fundat l’any 1992, nasqué com a escissió d’un grup de jugadors i directius del Club Handbol Lleida Alguns dels seus impulsors foren Toni Bustos, Xavier Sáez i Ramon Salat Després de jugar a primera catalana ascendí a primera espanyola, on competí durant dues temporades Habitualment juga a primera catalana Organitza les 24 Hores d’Handbol de Lleida, el Torneig de Nadal-Memorial Joan Carles Bartra, el clínic d’handbol Ciutat de Lleida i el Campus de Tecnificació Disposa d’escola d’handbol Juga al pavelló poliesportiu municipal de Pardinyes El 2010 tenia uns 250 socis Destacaren…
Club de Rem Barcelona
Rem
Club de rem de Barcelona.
Fundat l’any 1931, nasqué com a escissió del Club de Mar del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria Un dels seus màxims impulsors fou Josep Durban Guanyà diverses regates internacionals, la primera de les quals fou a Lucerna l’any 1931 Participà en competicions d’àmbit estatal, organitzà Campionats de Catalunya i alguna edició del Trofeu President Macià Acabada la Guerra Civil fou refundat per Lluís Omedes al final dels anys quaranta Seguí competint en proves estatals i internacionals amb èxit, i el 1951 guanyà el Campionat d’Espanya de rem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina