Resultats de la cerca
Es mostren 505 resultats
el Gall Dindi
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Telescopi i de l’Octant.
Introduïda per JBayer, conté 79 estels visibles a ull nu i alguns cúmuls L’estel principal, α-Pavonis, és a 230 anys llum i té una magnitud visual de 2,12
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…
Charles Wolf
Astronomia
Astrònom francès.
Treballà a l’observatori de París i féu experiències sobre la influència personal en l’observació Amb GRayet, el 1867 descobrí els anomenats estels de Wolf-Rayet , pròxims a la constellació del Cigne
Otto Wilhelm von Struve
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista estonià, fill de Friedrich Georg Wilhelm von Struve.
L’any 1842 determinà les coordenades de l’àpex, amb més exactitud de l’obtinguda anteriorment Fou director de l’observatori de Pulkovo, i elaborà un catàleg amb les posicions de 336 estels
el Sextant
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Lleó, la Copa i l’Hidra femella.
Conté 34 estels visibles a ull nu, el principal dels quals, α Sextantis , té una magnitud visual de 4,5, pertany al tipus espectral A0 i és situat a una distància de 270 anys llum
disc protoplanetari
Astronomia
Disc d’acreció format al voltant d’un protoestel que dóna lloc a la formació de planetes.
A causa de la baixa temperatura, els discs protoplanetaris només són observables en longituds d’ona corresponents a l’infraroig Hom n'ha observat al voltant de diversos estels, com ara beta Pictoris, Vega o Fomalhaut
estel de neutrons
Astronomia
Tipus d’estel format únicament per neutrons que correspon a un dels darrers estadis d’evolució estel·lar.
Els estels de neutrons tenen una massa de milers de milions de tones concentrada en un espai reduïdíssim Poden correspondre a púlsars o a fonts de raigs X L’estadi posterior seria el de forat negre
la Girafa
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Dragó, l’Ossa Major, el Linx, el Cotxer, Perseu, Cassiopea i l’Ossa Menor.
Hi ha molt pocs estels visibles a ull nu, i el principal, α -Camelopardalis , és de magnitud aparent 4,38, pertany a la classe espectral O9 i és a una distància de 3300 anys llum de la Terra
el Microscopi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les de Sagitari, Capricorn, el Peix Austral, la Grua i l’Indi.
Conté 146 estels visibles a ull nu, però tots són poc brillants L’astre principal, α Microscopii , és d’una magnitud aparent 5, pertany al tipus espectral G6 i és situat a una distància de 365 anys llum
meteor
Estel fugaç dels Perseids
Astronomia
Meteorologia
Fenomen lluminós que hom observa en el firmament i és originat quan un meteoroide entra en l’atmosfera terrestre; popularment, hom l’anomena estel fugaç.
Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o…