Resultats de la cerca

És un petit nucli portuari situat al pla, de 3 350 m 2 de superfície interna, delimitat per una muralla de forma lleugerament trapezoidal, proveïda de torres i precedida per un fossat L’interior està mal conservat, però s’hi ha pogut reconèixer un traçat viari molt regular, amb carrers rectilinis, i la utilització d’un sistema mètric grec L’ocupació del lloc s’estengué aproximadament del 430 aC al final del s IV aC

Aquesta secta nasqué arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094, quan el seu fill petit, al-Musta'lī, féu executar el seu germà gran Nizār de qui deriva la secta dels nizarites i el fill d’aquest El darrer imam visible dels mustalites, el califa al-Āmir, fou assassinat el 1129 La secta, ja des del s XII, s’estengué cap a l’Índia i trobà adeptes sobretot al Gujarat

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille

Bé que de primer el nom es referí a la Xina, l’Índia i el Japó, s’estengué a d’altres possessions europees al SE asiàtic i a Oceania, en particular a les colònies holandeses a Indonèsia El nom fou adoptat també per diverses companyies comercials que traficaven entre Europa, l’Àsia oriental i Oceania, com la Companyia de l’Índia Oriental 1599 i la Companyia Holandesa de les Índies Orientals 1602

Ha estat admesa progressivament en la pràctica escolar de tots els països Les resistències actuals obeeixen a la limitació tradicional de l’escola a l’element masculí de les classes dirigents o a concepcions religioses La primera aplicació pràctica fou duta a terme als EUA, d’on s’estengué a Europa A Catalunya l’aplicaren les Escoles Modernes de Ferrer i Guàrdia 1901 i l’Escola Horaciana 1905 de Pau Vila, entre d’altres

Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823 Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera

Sotmeté els qarakànides de Coràsmia, així com Kaixgària i Transoxiana, i estengué el domini seljúcida a l’Himyar, el Iemen i els territoris del golf Pèrsic Tingué la valuosa collaboració de Niẓām al-Mulk, visir que portà a terme la reforma administrativa de l’imperi Ambdós protegiren el desenvolupament de tots els camps de la cultura islàmica i li donaren un gran impuls, sobretot amb l’establiment i la creació de nombroses madrasses

Els seus membres, que prenien noms pastorals i eren presidits per un custodi general, electiu, propugnaren un retorn, que fou lent i artificiós, a la natura i a la simplicitat i conrearen, durant el s XVIII, una poesia fàcil, elegant i optimista La societat, que s’estengué per Itàlia i nomenà àrcades escriptors estrangers, entre els quals alguns de catalans, sobrevisqué fins al s XIX, i el 1925 fou transformada en l’Accademia Letteraria Italiana

Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror

Protector dels navegants, fou adorat primerament a Tir, però el seu culte s’estengué i penetrà també a Israel tingué un temple a Samària, la qual cosa provocà la reacció del profeta Elies Venerat a Cartago i a Tartessos, els romans l’identificaren amb Hèrcules Hercules Gaditanus i cregueren que, com a tal, havia posat les dues columnes als extrems que l’estret de Gibraltar separa i que constituïen el límit per als navegants