Resultats de la cerca
Es mostren 1171 resultats
Peres Trevot
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf jueu.
Afectat per l’expulsió dels jueus de França, el 1396, visqué algun temps a Catalunya Sembla que el primer diccionari hebreu-romànic que aparegué imprès en italià a Nàpols el 1488 amb el títol Maqre Dardeqe és una adaptació del que aquest autor compongué en català
col·legi de Sant Llorenç
Col·legi de segon ensenyament creat a Perpinyà (Rosselló) el 1614.
El 1661 Lluís XIV de França en confià el govern als jesuïtes per tal de propagar les idees franceses A causa de l’expulsió de la Companyia de Jesús el 1762, passà a càrrec de la clerecia secular fins al 1789 Desaparegué el 1794 i fou destruït
Luis de Aliaga
Cristianisme
Inquisidor general dels regnes hispànics.
De l’orde dels predicadors, fou confessor de Felip III i després inquisidor general Com a tal promulgà un edicte que obligava els moriscs a batejar-se, fet que activà llur expulsió 1609 Ha estat esmentat entre els possibles autors de la segona part apòcrifa del Quixot 1614
Manuel Ventura Figueroa
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític gallec.
Protegit del confessor de Ferran VI d’Espanya, Rávago, fou un dels negociadors del concordat del 1753 Membre del Consell de Castella, el 1766 defensà l’expulsió dels jesuïtes el 1773 substituí el comte d’Aranda en la presidència de l’esmentat consell Protegí la Sociedad Económica Matritense
Josep Jolís
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà a la Companyia de Jesús i fou destinat al Chaco meridional Argentina En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia, on publicà Saggio sulla storia naturale della provincia del Gran Chaco 1789 Fou collaborador de LHervás y Panduro com a especialista de la llengua lulé
Universitat de Gandia
Institució d’ensenyament superior creada a Gandia el 1547 per petició de Francesc de Borja i d’Aragó mitjançant una butlla de Pau III —que li concedia els mateixos privilegis que les universitats de París, València, Salamanca i Alcalá de Henares—, aprovada per Carles I de Catalunya-Aragó.
El 1548 se'n féu càrrec la Companyia de Jesús fou la primera Universitat de l’orde, i les seves constitucions 1549-50 —amb les del collegi de Messina— serviren de model a les seves universitats posteriors Posada en funcionament el 1549, tingué primer vuit càtedres, que foren després reduïdes a cinc i modificades de nou el 1557 L’expulsió dels moriscs comportà un greu cop per al seu desenvolupament, i no se'n recuperà fins a la fi del segle El s XVIII, malgrat les discussions amb la Universitat de València, fou de gran esplendor Felip V li confirmà els privilegis el 1720, encara…
El que cal saber del desenvolupament del part normal
El part és un procés fisiològic que se sol desenvolupar sense trastorns, però per a garantir el màxim de seguretat és molt convenient que s’hagi seguit un control mèdic adequat de l’embaràs, haver efectuat una preparació per al part i que aquest tingui lloc en un centre sanitari preparat per a solucionaries complicacions que eventualment es puguin presentar amb els procediments mèdics necessaris Quan l’embaràs arriba a la fi es produeix l’encaixament del fetus, que la dona pot notar perquè davalla la part més alta del ventre, pot respirar millor i es redueixen els moviments del fetus També és…
Artesa d’Onda
Poble
Poble del municipi d’Onda (Plana Baixa), situat a l’esquerra del riu de Sonella, a mig camí entre Tales i Onda; artesans
).
Era una antiga alqueria islàmica que després de la conquesta cristiana fou habitada pels musulmans procedents d’Onda, els quals s’hi mantingueren fins a l’expulsió del 1609 el 1602 era habitada per 38 famílies morisques La seva església parroquial de Santa Anna és annexa a la parròquia de Tales
Benialí
Poble
Poble i cap del municipi de la Vall de Gallinera (Marina Alta), vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera ( benialiners
; 220 m alt.).
Lloc de moriscs, el 1535 fou agregat a Patró, i el 1574 a Benissivà Era propietat del duc de Gandia, i restà deshabitat després de l’expulsió dels moriscs el 1609 el 1602 era habitat per 39 famílies posteriorment fou repoblat per mallorquins L’església és dedicada a sant Roc
l’Alcudieta del Comtat
Municipi
Poble del municipi de Cocentaina (Comtat), situat a l’esquerra del riu d’Alcoi, a mig camí de Cocentaina a Muro del Comtat, al peu de la serra de Mariola.
Pertanyia a la parròquia de Cocentaina, però al s XVI fou erigida parròquia independent amb els antics llocs de Benitaer, l’Alqueria de N'Aranda i l’Alqueria de Ferris com a annexos Era lloc de moriscs que el 1609, al temps de llur expulsió, era habitat per 60 famílies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina