- El part és un procés fisiològic que se sol desenvolupar sense trastorns, però per a garantir el màxim de seguretat és molt convenient que s’hagi seguit un control mèdic adequat de l’embaràs, haver efectuat una preparació per al part i que aquest tingui lloc en un centre sanitari preparat per a solucionaries complicacions que eventualment es puguin presentar amb els procediments mèdics necessaris.
- Quan l’embaràs arriba a la fi es produeix l’encaixament del fetus, que la dona pot notar perquè davalla la part més alta del ventre, pot respirar millor i es redueixen els moviments del fetus. També és probable que senti molèsties urinàries, especialment la sensació d’haver d’orinar molt sovint.
- En els dies previs al part se solen presentar sovint contraccions uterines que es diferencien de les contraccions del part perquè es presenten sobretot quan la dona se sent cansada, es manifesten a intervals irregulars i la seva intensitat no s’incrementa sinó que es manté sempre més o menys la mateixa.
- Quan s’acosta el moment del part es produeix el "senyal" o expulsió del tap mucós que obstruïa l’orifici uterí durant tot l’embaràs, que es pot percebre com l’expulsió d’una massa gelatinosa de color groguenc, de vegades tacada de sang. Quan es presenta no cal precipitar-se, perquè el part encara pot trigar unes hores o uns dies.
- Les contraccions uterines del part es reconeixen perquè són cada vegada més intenses i regulars que les del període prepart, i tant la freqüència com la intensitat que presenten van augmentant progressivament. En general, es considera que el part ja ha començat quan les contraccions duren més de 40 segons.
- Des que s’inicien les contraccions del part fins que comença la sortida de l’infant poden transcórrer entre 6 i 12 hores en les dones que han de tenir el primer fill i entre 4 i 6 hores les que ja n’han tingut algun, de manera que la dona disposa encara de prou temps per a fer els preparatius necessaris abans d’adreçar-se al centre sanitari on ha de parir.
- En qualsevol moment del procés del part es pot produir l’esquinçament de la bossa de les aigües, que la dona pot notar per la sortida d’un líquid transparent per la vagina, que pot sortir en gran quantitat o gotejant en petites quantitats. Si se n’adona, l’embarassada s’ha d’adreçar al centre sanitari corresponent, encara que les contraccions no siguin indicatives de l’inici del part, ja que el metge ha d’avaluar la situació i indicar les mesures que cal adoptar. En molts casos, les membranes no arriben a esquinçar-se espontàniament, i això ho haurà de fer l’especialista per tal de permetre la sortida del fetus.
- És convenient que la dona embarassada es traslladi al centre sanitari on ha de parir quan les contraccions es presentin cada cinc minuts o bé quan s’esquinci la bossa de les aigües, però probablement el part encara trigarà unes hores.
- El part s’inicia amb la fase de dilatació, que dura algunes hores i durant les quals es produeixen la dilatació del coll uterí i diverses modificacions en altres estructures, la qual cosa és imprescindible perquè el fetus pugui sortir a l’exterior.
- Per tal d’atenuar les molèsties degudes a les contraccions uterines durant la dilatació, la dona que va de part pot emprar les tècniques apreses en el curs d’educació materna i adoptar la posició que li resulti més còmoda i li faciliti millor la relaxació. Fins i tot es pot aixecar i passejar si el metge no hi té inconvenient.
- Després que s’ha completat la dilatació, s’inicia la fase d’expulsió del fetus, que se sol desenvolupar en la sala de parts i que culmina amb la seva sortida a l’exterior, al cap d’una hora aproximadament.
- Durant l’expulsió es presenten uns reflexos anomenats espoderaments que són similars als que es produeixen en defecar i que fan que quan la dona els nota contregui amb força els músculs abdominals i que es tanquin les vies respiratòries. Per a millorar-ne l’eficàcia i facilitar l’expulsió del fetus la dona pot fer una inspiració profunda i alçar el cap, com segurament ja li hauran explicat en els cursos de preparació maternal.
- Actualment, després que l’infant ja ha sortit, se’l sol col·locar sobre el ventre de la mare per tal que pugui rebre amb tots els seus sentits la presència del nen que s’ha desenvolupat al seu interior i per tal que l’infant se senti més protegit i pugui continuar sentint el batec del seu cor i l’escalfor del seu cos.
- Després de la sortida de l’infant, la dona s’haurà d’estar en la sala de parts una bona estona encara fins que la placenta surti del tot i el metge l’hagi examinat i hagi suturat les ferides que es podrien haver produït.