Resultats de la cerca
Es mostren 3029 resultats
pirenocarpals
Micologia
Ordre únic de la subclasse dels pirenolíquens.
Comprèn, entre altres, les famílies de les dermatocarpàcies i de les verrucariàcies
carnívor | carnívora
Planta carnívora (Drosera rotundifolia)
© Fototeca.cat
Botànica
Dit de la planta que pot viure d’una manera autòtrofa per tal com té dispositius amb els quals capta animalons, sobretot insectes, que digereix i empra per al seu nodriment.
En són exemples les famílies de les lentibulariàcies, droseràcies, nepentàcies, sarraceniàcies, etc
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…
l’Alqueria Nova
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Gandia (Safor), pròxim a Benirredrà.
Era habitat per 36 famílies morisques el 1609, l’any de llur expulsió
nematòcers
Entomologia
Subordre d’insectes holometàbols de l’ordre dels dípters que inclou espècies caracteritzades pel fet de tenir un cos prim i allargat, amb les antenes de sis o més artells, i perquè llurs larves són aquàtiques.
A aquest subordre pertanyen, entre altres, les famílies dels culícids i dels tipúlids
pandanals
Botànica
Ordre de monocotiledònies integrat per plantes llenyoses o herbàcies de fulles simples, estretes i paral·lelinèrvies, de flors unisexuals, agrupades en inflorescències, i de fruits de diversa mena.
Comprèn les famílies de les esparganiàcies, de les pandanàcies i de les tifàcies
primulals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales, integrat per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles alternes, sense estípules, de flors pentàmeres, actinomorfes, amb 5 estams opositipètals i amb l’ovari súper, i de fruits capsulars o carnosos.
Les principals famílies són la de les mirsinàcies i la de les primulàcies
umbel·liflores
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales constituït per plantes herbàcies o llenyoses, amb fulles simples o compostes, amb flors petites, radiades, tetràmeres o pentàmeres, bisexuals, de calze reduït o nul, d’androceu format per un sol verticil d’estams alternipètals, i de pistil en diaqueni, en baia o en drupa.
Comprèn les famílies de les araliàcies, de les cornàcies i de les umbellíferes
símbol
Història
Sociologia
Objecte trencat en dues parts, que dos hostes conservaven, cadascun una meitat, i que llegaven a llurs fills.
Aquests, aproximant ambdues meitats, reconeixien les relacions d’hospitalitat existents entre llurs famílies
liliïflores
Botànica
Ordre de monocotiledònies constituït per plantes generalment herbàcies amb flors actinomorfes típicament trímeres i amb llavors d’albumen ric en lípids i pròtids.
Les famílies principals són les amarillidàcies, les dioscoreàcies, les iridàcies i les liliàcies