Resultats de la cerca

Estudià a París i debutà a l’òpera de Berlín 1901 El 1906 anà al Metropolitan de Nova York, on actuà cada any —sovint amb Caruso—, i assolí fama mundial amb un repertori d’òpera verista Hi estrenà Suor Angelica, de Puccini 1918 Es retirà el 1922 Deixà llibres de memòries, com Such a Sweet Compulsion 1938

Fill d’un pintor alemany establert a Holanda, fou deixeble de P-N Guérin a París 1911 Malgrat les dures crítiques que el seu Romanticisme eclèctic rebé —entre elles les de Baudelaire—, tingué una gran fama com a protegit de Lluís Felip El seu germà Henri Scheffer la Haia 1798 — París 1862 fou mestre de Puvis de Chavannes

Anomenat també Simonides Escriví primerament en llatí i després en la llengua nacional Més que no pas a les obres dramàtiques, com Castus Ioseph 1587 i Penthesilea 1618, inspirades en el teatre grec, deu la fama als Sielanki ‘Idillis’, 1614, en els quals reflecteix els esdeveniments de la vida camperola, certs problemes socials, costums i cançons

El favor de Richelieu i les relacions amb la societat refinada li valgueren honors i fama desproporcionats a la mediocritat de les seves obres El seu tractat De la comparaison de la langue et de la poésie française avec la grecque et la latine 1670 assenyalà el principi de la querella dels antics i dels moderns

És un nucli industrial fabricació de cautxú i una ciutat residencial i turística Té un jardí botànic, de fama internacional, i l’antic palau —residència d’estiu— del governador general de les Índies Neerlandeses Centre d’ensenyament superior Universitat d’Agricultura de Bogor, fundada el 1963 És un nus de carreteres Fundada el 1754, fou anomenada Buitenzorg fins a la independència d’Indonèsia

Adquirí fama a partir de la seva collaboració amb The Chieftains Recuperador de la tradició celta gallega, en les seves composicions pròpies s’apropa al pop i puntualment a altres músiques d’arrel com el flamenc i el folk irlandès La seva discografia consta de tres títols A irmadade das estrelas 1996, Os amores libres 1999 i Mayo longo 2000

El 1894 fou premi de Roma amb la cantata Daphné Dirigí l’orquestra de l’òpera de París 1908-18 i el conservatori de París 1920-41 Autor de poemes simfònics, com La procession nocturne 1897, de l’oratori Job 1898, de música de cambra, etc, assolí fama sobretot amb l’òpera Mârouf, savetier du Caire 1914 a Barcelona, 1922

Estudià a la Gran Bretanya i és professor a la Universitat de Toronto Es donà a conèixer com a poeta, però la fama literària li arribà arran de la versió cinematogràfica de la novella The English Patient 1992, premi Booker És autor, també, de les novelles Coming Througt Slaughter 1976, In the Skin of a Lion 1987 i Anil’s Ghost 2000

Un dels bateries més importants de la seva generació, es feu musicalment a Nova Orleans Saltà a la fama acompanyant Joshua Redman i Kenny Garret El seu estil és obertament polirítmic, molt innovador i ple de color Té un disc amb el seu nom, Brian Blade Fellowship , i ha collaborat en una producció de Bob Dylan, Time Out Of Mind

Posseí una gran tècnica de composició Aconseguí una gran fama perquè estigué sota la protecció del shōgun Toyotomi Hideyoshi, que li féu molts encàrrecs, com la decoració del palau Mamoyama 1592 A la caiguda d’aquesta família 1615 desaparegueren moltes de les seves obres Actualment hom només li coneix del cert els murals de Dainak'Kuji a Kyoto, pintats el 1620