Resultats de la cerca

Fou inaugurada el 1978 Disposa de 14 pistes de bowling de deu i té una capacitat per a 240 persones Hi entrenen regularment els equips federats dels clubs de Barcelona Es dedica al bowling comercial i collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling en l’organització de competicions d’àmbit estatal i internacional Des del 1978 s’hi organitza anualment el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, i també n’ha impulsat d’altres, com la Copa d’Europa d’equips femenins 1988, la Copa del Mediterrani 1988, 2002, l’European Women Master’s 2004-08 o la Copa Federacions 2008-10

Des del 1958 fou jugador del Club Beisbol Siemens, de Cornellà de Llobregat, amb el qual jugà regularment el Campionat d’Espanya Fou delegat i posteriorment president del club El 1968 rebé el premi de la Federació Catalana de Beisbol al millor directiu de beisbol Es dedicà també a l’arbitratge de partits de la Lliga espanyola D’altra banda, fou vocal 1973 i president de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol 1997-2002 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 2003 i la insígnia d’or de la federació catalana 2007

Fou fundador i jugador del Club Ariel de Barcelona i també jugà al Tívoli Aconseguí deu títols de campió d’Espanya, tres per equips 1943, 1946, 1952 i set de dobles 1943-52 i fou tres vegades finalista en individuals També guanyà nou títols de campió de Catalunya, dos d’individuals 1943, 1945, cinc de dobles i dos per equips Un cop retirat fou seleccionador espanyol en el Mundial del 1959 i l’europeu del 1962 Rebé les insígnies de plata i la medalla d’or de les federacions espanyola i catalana i fou soci d’honor i president del Club Ariel

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al comitè català el 1978, a l’estatal el 1980 i fou reconegut per les federacions internacionals el 1986 En el seu extens currículum destaquen actuacions a la Copa del Món masculina 1999, la final de la Lliga mundial masculina 2002, el Campionat d’Europa júnior 2004, els Jocs Mundials universitaris 2005 i la superfinal de la Lliga mundial femenina 2008, fins a assolir la categoria olímpica als Jocs de Pequín 2008 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1993, d’argent 1998 i d’or 2005

Membre de la federació de Barcelona, des del final dels anys setanta, formà part de la comissió que reinstaurà la Federació Catalana de Tennis de Taula 1982, de la qual fou secretari general 1982-85, director tècnic 1985-92 i president 1992-98 Fou el director del torneig de tennis de taula dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 i del Congrés de l’Esport Català del 1993 El 1998 fou nomenat director executiu d’operacions de la federació internacional, càrrec que ocupà fins al desembre del 2012 Fou distingit amb les insígnies d’or de les federacions catalana i…

S’inicià al Club Natació Barcelona en paleta de cuir Davanter, guanyà la Copa del Món 2007 amb la selecció espanyola juntament amb Emiliano Skufca, Ricard Gonzàlez i David Caballero Amb E Skufca, assolí el Campionat d’Europa 2007, 2010 i d’Espanya 2007-10 de clubs, el Torneig Federacions 2007, la Copa del Rei 2008, 2010, el Torneig San Fermín Chiquito 2007, 2008, 2009, el Torneig Capitán San Luis de l’Havana 2005, 2006, 2007 i la Semana Grande de Gijón 2005-08 En pala curta també es proclamà campió d’Europa de clubs 2011, 2013, 2014 amb E Skufca

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona RCNT Començà a competí des del 1988 en la modalitat d’embarcacions semirígides en la categoria PR-550 cc Sempre ha tingut com a copilot Nicolás Martín, tots dos integrats en l’equip Fórmula Tarragona del RCNT Fou campió del món 1993 i d’Europa 2004, subcampió mundial 2008 i continental 1995, cinc cops campió d’Espanya 1993, 1996, 2000, 2003, 2005 i diverses vegades campió de Catalunya Guanyà el Campionat Internacional de Resistència R-550 2006 Rebé la medalla d’or al mèrit motonàutic de les federacions catalana i espanyola

Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives…

S’inicià en la pràctica esportiva al Club ADAS de Valdeorras i posteriorment fou membre del Club València Terra i Mar Guanyà en 1500 m la medalla de plata en pista coberta i la de bronze a l’aire lliure al Campionat d’Espanya 2005 i la medalla de plata a l’aire lliure 2006 El 2007 aconseguí la tercera posició del Campionat d’Espanya a l’aire lliure, del Torneig de Federacions i de la Copa de la Reina en 3000 m obstacles També fou en dues ocasions campiona de Catalunya de 3000 m obstacles 2008, 2009

Primer dan de judo i de defensa personal, guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Europa sènior per equips 2006 i aconseguí la cinquena posició en el Mundial universitari 2005 Es proclamà en quatre ocasions campiona d’Espanya en la categoria de més de 78 kg 2006, 2008, 2009, 2010, i fou subcampiona en dues ocasions 2005, 2007 També guanyà cinc Campionats de Catalunya 1997, 1999, 2000, 2002, 2003 Rebé el premi de la Unió de Federacions Esportives Catalanes a la millor esportista catalana durant tres anys consecutius 2008-10 També és entrenadora i àrbitra regional