Resultats de la cerca

Després de participar al concili de Florència, ensenyà grec a Ferrara i filosofia a Roma estigué a la cort de Nàpols i obtingué, per mitjà de Bessarió, la comenda de l’abadia de Sant Giovanni a Piro És autor de la primera gramàtica grega a Occident Traduí al llatí obres d’Aristòtil, així com d’altres autors grecs

Fill d’Alfons III, estigué immergit en les rivalitats hispanofranceses i, pel fet d’haver refusat l’aliança francesa, l’any 1635 obtingué de Felip IV el ducat de Correggio, però no aconseguí de recuperar el de Ferrara, ocupat pel papa Passà la resta del seu regnat aliant-se successivament amb un o altre d’ambdós contendents

Arran de l’expulsió de l’orde residí a Ferrara, i després a Roma Protegit pel cardenal Stefano Borgia, estudià la història mexicana antiga i collaborà, amb Lorenzo Hervás, en els volums lingüístics de la Idea dell’universo 1778-99 deixà preparada una Esposizione del codice borgiano Mèxic, 1891, obra capdavantera en els estudis de la cultura nàhuatl

Es formà amb FSquarcione a Pàdua i collaborà amb ell D’ençà del 1455 s’establí a Venècia, i sojornà sovint a Bolonya La seva obra cabdal és el Políptic del Collegi d’Espanya Bolonya, on sintetitzà la força expressiva i la tècnica nerviosa de les escoles de Pàdua i Ferrara amb la diafanitat cromàtica dels venecians

Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, fill de l’emperador Ferran I Fou casada —per procuració 1598 a Ferrara, davant el papa Climent VIII, i en persona 1599 a València— amb el rei Felip III de Castella Es dedicà a obres religioses i fundà nous convents i el collegi de jesuïtes de Salamanca

Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista

Treballà a la catedral de Ferrara ~1135 i al pòrtic de San Zeno de Verona 1140, on executà relleus que representen escenes de la Bíblia i de la llegenda de Teodoric El seu estil, influït per l’art bizantí, el llenguadocià i el de Viligelmo, és de formes pesades i alhora allargades i subratlla les línies verticals i el moviment

Mestre de capella a Ferrara, Bèrgam i Bolonya, tornà a Màntua en qualitat de mestre de capella de la duquessa Anna Isabella Gonzaga Fou un dels creadors de l’escola instrumental de Bolonya, i fou mestre de Vitali Entre les seves obres religioses sobresurten nombrosos oratoris i, en el camp instrumental, els reculls de sonates d’una a cinc parts instrumentals 1648-70

Des del 1900 viatjà a París, on prengué coneixement de la pintura francesa Amic de Picasso i d’Apollinaire, s’interessà en el moviment cubista i hi participà Participà també en el Manifest Futurista i el signà 1910 Vers el 1916, a Ferrara, collaborà amb el seu amic De Chirico més tard retornà a un art naturalista i esdevingué animador del moviment Novecento

Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates