Resultats de la cerca
Es mostren 1653 resultats
Emeteri Martí
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prevere i rector de Sant Andreu de Gurb Osona Publicà un Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l’església 1818, en català i en la forma típica de diàleg entre pare i fill, que fou prohibit el 1819 pel bisbe de Vic, Ramon Strauch L’exposició dels continguts es feia resseguint cronològicament les festes religioses de tot l’any, amb la qual cosa la funció adoctrinadora i pedagògica del catecisme estava assegurada, i s’hi feien propostes reformadores gens habituals en els catecismes que s’havien anat repetint de forma tradicional Intentava fer…
Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya
Festes de la coronació de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya
Els jocs i els esports tradicionals
Cursa de sacs en una edició del segle XX de les Festes de Sant Roc Barcelona / TORNAVEU
misteri
Cristianisme
Cadascun dels passos de la vida, passió i mort de Jesucrist.
Són l’objecte de diverses festes del culte litúrgic i, alhora, constitueixen les parts en què es divideix el rosari
correfoc
Correfoc
Mikhail Zahranichny - Fotolia.com
Folklore
Mitologia
Joc de carrer en què la multitud corre per a esquivar els focs d’artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics de la mitologia popular.
Sol fer-se de nits, i constitueix un episodi essencial en nombroses festes majors i diades assenyalades arreu de Catalunya
Pitó
Mitologia
En la mitologia grega, serpent —filla de la Terra, engendrada després del diluvi de Deucalió—que occia homes i bèsties a la plana de Crisa, a la Fòcida, i emetia oracles prop d’una font situada als peus del Parnàs, no lluny de Delfos.
Apollo l’occí després d’un combat dur que, en època històrica, seria recordat en les festes o jocs pítics
València commemora el cinquè centenari de la conquesta de la ciutat per Jaume I
València commemora amb festes de carrer i representacions teatrals el cinquè centenari de la conquesta de la ciutat per Jaume I
amonestació
Dret canònic
Publicació a les esglésies, de paraula o per escrit, del nom i d’altres circumstàncies dels qui volen contreure matrimoni per aquell temps, amb el fi de requerir dels fidels la manifestació dels impediments que puguin ésser oposats a aquest matrimoni.
Hom acostuma de fer l’anunci durant tres diumenges o festes consecutius a la parròquia o a les parròquies dels contraents
Sant Blai
Barri
Barri obrer d’Alacant (Alacantí), que sorgí vora l’antic cementiri de Sant Blai, desaparegut, a ponent de la ciutat, entre el que fou barranc de Sant Blai i l’estació del ferrocarril de Madrid.
El 1952 fou erigida la parròquia de Sant Blai Des de fa alguns anys s’hi celebren unes festes de moros i cristians
correbou
Correbous a Peníscola
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les…