Resultats de la cerca
Es mostren 576 resultats
Josep Maria Puig i Salellas

Josep Maria Puig i Salellas
© Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans
Dret
Notari.
Exercí a Ponts Noguera 1953-58, Tarragona 1958-70 i Barcelona des del 1970 Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres 1983, i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el…
James Tobin
Economia
Economista nord-americà.
Graduat en economia per la Universitat de Harvard 1947, fou professor a la Universitat de Yale des del 1955 Fou un dels autors que contribuïren, en la línia de Paul Samuelson , a la síntesi entre l’ economia keynesiana i l’ anàlisi neoclàssica La seva aportació fonamental es produí en el camp de l’anàlisi de la inversió financera Fou membre del consell assessor del president John Kennedy 1961-62 i, més tard, de la Reserva Federal i la Fundació Ford L’any 1971 fou elegit president de l’ American Economic Association , i un any després suggerí l’impost a les transaccions financeres…
transformació de les liquiditats
Economia
Operació pròpia de les entitats financeres de convertir un estalvi líquid rebut en un crèdit a mitjà o a llarg termini.
Aquesta aplicació de diner, amb modificació de terminis d’exigibilitat la del dipositant, a curt termini i la de l’entitat, a terminis superiors, en funció de l’oferta líquida i la demanda de fons per a inversions existents en el mercat, significa una modificació de la natura dels recursos en llurs terminis i l’aparició d’un risc de transformació, que la tècnica bancària permet d’assumir
Enrico Misley
Història
Política
Aventurer i polític italià d’origen anglès.
Estudià a Pavia i el 1821 ingressà en un grup carbonari En contacte amb revolucionaris de Ginebra i de París, intentà d’induir el duc Francesc IV de Mòdena a apoderar-se del Piemont Una conspiració avortada el féu fugir a París 1831 —on publicà L’Italie sous la domination autrichienne 1832—, i hi féu amistat amb Espoz y Mina Passà a Barcelona, on creà una indústria d’espelmes esteàriques i s’esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito , i el 1841 projectà la…
Institut Català de Finances
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar pública i privada, creat el 1985.
Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984 Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2000 milions de les antigues pessetes uns 12 milions d’…
John Atta Mills
Política
Polític ghanès.
Es graduà el 1967 en dret a la Universitat de Ghana i posteriorment amplià estudis a la School of Oriental and African Studies de la Universitat de Londres Després de doctorar-se, l’any 1971 fou professor de dret fiscal a la Universitat de Ghana durant més de vint anys i fou també professor invitat a les universitats de Temple EUA i Leiden Països Baixos S'introduí en el món de la política arran de la seva participació en institucions financeres del seu país des de mitjan anys vuitanta, sota la presidència de Jerry John Rawlings L’enfrontament d’aquest amb el seu vicepresident…
Adrien-Maurice de Noailles
Història
Militar
Militar.
Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter 1694 i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest 1697 El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà el 1709 s’apoderà d’Olot i avançà…
Jesús de Polanco Gutiérrez

Jesús de Polanco Gutiérrez
© Grupo Prisa
Economia
Periodisme
Empresari castellà.
Estudià ciències polítiques i lleis a la Universidad Complutense, on es llicencià en dret l’any 1953 El 1958 fundà l’editorial Santillana, llavor d’un grup editorial que acollia els segells editorials Taurus, Alfaguara, Altea, Mangold i Aguilar, entre d’altres, amb presència a diversos països de l’àrea llatinoamericana El 1973 s’incorporà al grup fundacional del diari El Pais com a conseller delegat i passà a ocupar-ne la presidència el 1984 Aquest mateix any creà el grup periodístic i editor d’aquest diari Promotora de Informaciones, SA, que també presidí El 1985 entrà en el món de la ràdio…
Darius Rumeu i Freixa
Economia
Història
Polític i financer.
Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat,…
Scandinavian Airlines System
Aeronàutica
Companyia escandinava d’aviació fundada l’any 1946 a partir de les companyies d’aviació Det Danske Luftfartselskab (danesa), Det Norske Luftfartselskap (noruega) i A.B.
Aerotransport sueca, que havien iniciat, juntament amb els EUA, les negociacions per a llur fusió el 1939 Des de la seva fundació fins al 1951, que per dificultats financeres s’hagueren de fusionar, funcionaren dues branques independents de la SAS, l' European Section of SAS , que cobria els vols europeus, i l' Overseas Section of SAS , que cobria els vols dels països escandinaus a Amèrica La SAS és controlada pels governs danès, noruec i suec, malgrat que l’aportació de capital suec és un cinquanta per cent superior a la de capital danès i noruec Per a l’establiment de la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina