Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
llorer-cirer
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les rosàcies, de fins a 8 m d’alçària, de fulles el·líptiques, coriàcies i lluents, de flors blanques, en raïms, i de fruits drupacis negrosos.
Natural de les terres pròximes a la mar Negra, és plantat sovint en parcs i jardins De les fulles és destillada una aigua de virtuts antiespasmòdiques, indicada contra el catarro
plumbaginàcia
Roseta de fulles i aspecte de la inflorescència d’una plumbaginàcia (Limonium catalaunicum
© Fototeca.cat
cigarrer
Fitopatologia
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes curculiònids fitoparàsits, les femelles dels quals enrotllen les fulles de diverses plantes, de tal manera que semblen cigars, i hi dipositen els ous a l’interior.
Un dels més freqüents és Byctiscus betulae , molt perjudicial a la vinya S'aplica també a l’eruga de diversos microlepidòpters que enrotllen fulles, com els tortrícids
carandaí
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les palmes, de grans fulles palmades, amb aspecte de margalló alt i esvelt, originari del nord del Brasil i d’altres zones tropicals de Sud-amèrica.
Les fulles són recobertes d’una capa de cera pulverulenta i grisa, que és emprada per a fer llustre per al calçat, etc
camforer
Botànica
Arbre de la família de les lauràcies, de 20 a 40 m d’alçària, de fulles persistents, ovades, llargament peciolades i amb flors grogues.
Originari de la Xina, el Japó i Taiwan, ara és àmpliament conreat en terrenys rics i humits, a l’Àfrica, a la costa mediterrània, a Florida, etc Totes les parts del vegetal tenen abundants cèllules secretores, un producte de les quals és la càmfora, que s’acumula principalment a les fulles i a les branques joves, d’on hom l’extreu per destillació Pel seu bell aspecte, és també un arbre molt conreat en jardineria
boga
boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca profunditat Hom…
estragó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 70 cm d’alçada, de fulles lanceolades enteres o lleugerament dentades i de capítols globulars d’un verd blanquinós, reunits en panícula.
De procedència asiàtica, és conreat en una gran part d’Europa per les fulles, aromàtiques i picants, molt apreciades com a condiment
arbre del viatger
Arbre del viatger
Wicki (CC0)
Botànica
Arbe de la família de les musàcies, d’uns 10 m d’alçada, de fulles sempre verdes, semblants a les del bananer, però agrupades en sun sol pla, en forma de ventall.
Rep el seu nom a causa de l’aigua de la pluja que recull a la base de les fulles apta per a ésser beguda És originari de Madagascar
alquena
Cosmètica
Fulles seques en pols, de diverses plantes del gènere Lawsonia
( L.inermis, L.alba
, etc) que es fan a l’Àfrica del N i a l’Índia.
Conté aproximadament un 1% de lawsona i en suspensió aquosa o en pasta és emprada des de l’antigor per a tenyir els cabells, les celles i les ungles d’un color bru vermellós acidificant lleugerament pH pels volts de 5,5, la tintura és relativament sòlida A l’Orient és utilitzada barrejada amb pólvores de fulles d’anyil per a obtenir tonalitats blavoses L’alquena és un ingredient de moltes tintures de cabell comercials
orenga
Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids