Resultats de la cerca

Vida Nasqué en el si d’una família pobra, fill de Teresa i Antonio, que era músic afeccionat S’inicià en la música a cinc anys tocant la mandolina, i quan en tenia set començà a tocar el violí sota la despòtica atenció del seu pare, el qual l’obligava a practicar durant tot el dia Des de molt jove demostrà talent per a la composició El 1792 estudià amb Giovanni Cervetto violí i Francesco Gnecco harmonia, i a partir del 1794 ho feu amb els violinistes Giacomo Costa i August Duranowski El mateix 1794 es presentà per primera vegada en públic com a violinista, i l’any següent es traslladà a Parma…

Feu oposicions a diverses càtedres d’aquesta universitat, i interessat en la història, sembla que treballà durant molts anys uns Anales de Ungría que quedaren manuscrits Completà les Tablas chronológicas compuestas por el MRP Claudio Clemente, natural de Ornans, en el condado de Borgoña, religioso jesuita, catedrático de erudición en los Estudios Reales de Madrid ilustradas y añadidas desde el año 1642 hasta 1689, con un apéndice en que se ventilan algunas questiones historiales 1689, on afegí la part entre el 1642 i el 1689 i l’apèndix

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Saragossa A causa de les seves idees liberals visqué exiliat a França entre el 1826 i el 1832 Durant els darrers anys de l’exili inicià estudis de geografia i estadística L’any 1833, en tornar, s’installà a Barcelona, on s’encarregà de la publicació del Diccionario geográfico universal , que Antoni Bergnes de las Casas havia començat a editar l’any 1829 i que Madoz continuà a partir de la lletra R Fou aleshores que establí estrets vincles amb la burgesia industrial catalana, de la qual fou, durant una bona part de la seva vida, portaveu i defensor…

Inicià els seus estudis musicals a Nàpols amb el violinista S Del Giudice i a partir del 1925 els prosseguí al conservatori d’aquesta ciutat amb M Costa i V Bellini i, més tard, amb G Furno, N Zingarelli contrapunt i composició i F Ruggi A tan sols setze anys debutà com a compositor amb Il diavolo color di rosa , òpera representada amb força èxit al Teatro La Fenice de Nàpols Continuà component altres òperes per al Teatro Nuovo de Nàpols Il giorno delle nozze , La Cimodocea fins que el 1839 concentrà la seva activitat en la docència i l’estudi El 1851 retornà amb èxit amb Le precauzioni , i…

Jurista, es distingí per les seves idees nacionalistes Formà part dels Irlandesos Units, societat revolucionària, però es negà a participar en la revolució irlandesa del 1798 Quan fou aprovada l' Act of Union , que abolia el parlament irlandès 1800, treballà per la defensa dels interessos catòlics i creà 1823, amb Richard Lalor Sheil, la Catholic Association, reorganitzada més tard per ell mateix Derrotà a les urnes uns quants representants dels grans propietaris irlandesos protestants o d’origen britànic, i, obtinguda l’emancipació dels catòlics Catholic Relief Bill , 1829, ingressà a la…

Fou l’iniciador, al seu país, del mètode històric d’investigació de la literatura És autor de les obres I primi due secoli della letteratura italiana 1870-79 i de Storia della letteratura italiana 1878-89

El 1752 ingressà a la Companyia de Jesús Essent estudiant de teologia a Barcelona escriví 1760 una interessant epístola sobre temes hebraics i féu, en hebreu, una dedicatòria al bisbe Ascensi de Sales que figura entre els preliminars de l’episcopologi de Barcelona de Mateu Aimeric Professor de filosofia, amb el seu germà Francesc, al collegi de Monti-sion de Mallorca, escriví uns Rudimenta linguae graecae el 1767, any que hagué d’exiliar-se a causa del decret d’expulsió dels jesuïtes Establert a Ferrara es dedicà principalment a l’apostolat directe entre els nombrosos jueus de la ciutat El…

Començà dedicant-se a la pintura, però fou en el camp del dibuix i la litografia on trobà, finalment, la seva forma d’expressió Bé que no fou un testimoni ocular de les campanyes napoleòniques, en donà composicions molt exactes També féu nombroses litografies en els seus molts viatges

Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815

Militant polític de l’ala liberal ja des dels anys 1820-23 Des del 1835 exercí d’advocat a Barcelona, i es lligà als interessos industrials catalans Diputat a corts per Lleida, defensà el projecte de construcció del canal d’Urgell Situat a l’oposició durant el decenni moderat de 1844-54, fou empresonat durant uns quants mesos El 1854, amb el triomf de les forces progressistes, fou nomenat governador civil de Barcelona afavorí el diàleg entre les associacions obreres i els patrons, i endegà els primers contractes collectius del bienni Diputat a les corts constituents, president de les mateixes…