Resultats de la cerca

Vida Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb l’organista de la catedral Ramon Bonet, entre d’altres El 1888 una composició seva obtingué un guardó a l’Exposició Universal de Barcelona Fins l’any 1907 exercí d’organista de la catedral de Tarragona, càrrec que deixà per ocupar la plaça de director de la banda municipal de Sigüenza i la de mestre de capella de la catedral de la mateixa ciutat El 1918 fou nomenat mestre de capella de l’església dels jesuïtes d De nou a Tarragona, exercí de professor a l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i a La Salle Entre les seves…

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés Lletget,  Casa…

Format al Conservatori de Leningrad, el 1965 debutà com a director a l’Òpera d’aquesta ciutat i tres anys després guanyà el primer premi del concurs nacional de directors de l’URSS Gràcies a aquest guardó, el 1966 esdevingué director del Teatre Maly de Leningrad, i en 1968-76 fou titular de l’Orquestra Simfònica Del 1977 al 1988 dirigí el Teatre Kirov avui Mariinskij en qualitat de director artístic i director principal, i aquest darrer any succeí a J Mravinskij al capdavant de la prestigiosa Orquestra Filharmònica El 1981 començà a exercir de principal director convidat de la Royal…

Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…

Començà com a entrenador als equips de base del BM Gavà i de l’escola d’handbol També fou entrenador, entre d’altres, de l’equip femení del BM Rancho –amb el qual aconseguí un subcampionat de la divisió d’honor femenina–, del Gavà, del Sant Cugat i de l’Handbol Catalunya femení També fou seleccionador català juvenil, cadet i absolut femení 1984-85 Ha estat un dels principals docents en les escoles d’entrenadors de Catalunya El 1991 fou el director del Curs Nacional d’Entrenadors d’Handbol a Barcelona Ha estat president de la federació catalana 1993-2005 i vicepresident de l’espanyola, en el…

Especialista en fons i en cros, i una de les pioneres en els 3000 m obstacles, s’inicià a Navarcles Posteriorment entrenà a les ordres de Josep Molins a la Joventut Atlètica Sabadell 1995-2002, de Domingo López al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i d’Octavi Garcia 2004 Competí amb el Futbol Club Barcelona 2002-06, abans de fitxar pel València Terra i Mar Assolí vuit títols de campiona de Catalunya de 1500 m 1999-02, 2006, 2007, 2008, 2010 i cinc de cros 2005, 2006, 2007, 2009, 2010 Establí diversos rècords catalans de 3000 m i de 10000 m, i també d’estatals de 2000 m obstacles, de 3000 m…

Començà treballant a l’empresa constructora familiar, però gradualment es decantà per la interpretació S'inicià en el teatre de cabaret i posteriorment formà la companyia Bande du Carré Blanc, que obtingué un notable èxit i, a partir del 1997, aparegué en produccions televisives En 1999-2003 coprotagonitzà amb la seva esposa, Alexandra Lamy, Un gars, une fille , telesèrie de gran èxit Debutà el 2002 en el cinema amb un curt i en Ah Si j'étais riche , de G Bitton i M Munz Ja com a protagonista seguiren Bienvenue chez les Rozes 2003, de Francis Pallau, Brice de Nice 2005, de James Huth, el guió…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…

Fill del governador general del Canadà, fou educat a Anglaterra i al Canadà El 1950 abandonà una prometedora carrera a la marina canadenca arran del seu interès per l’espiritualitat Estudià i ensenyà filosofia i feu estades en santuaris amb la intenció d’iniciar una carrera eclesiàstica S’interessà pel món dels discapacitats, als quals, a partir de mitjan dècada de 1960, dedicà la vida El 1964 fundà a Trosly-Breuil Oise, França l’Arca, una comunitat dedicada a persones amb discapacitats mentals que comparteixen la vida amb persones sense afectacions d’aquesta mena El 2019 hi havia 154…

Estudià piano i composició a la Guildhall School of Music, i després amplià els seus coneixements al King’s College de Cambridge Començà a destacar com a compositor el 1990 amb Chamber Symphony , però fou amb l’estrena d’una altra obra orquestral, Still Sorrowing , que, el 1993, cridà l’atenció de la premsa especialitzada anglesa Ben aviat arribaren els encàrrecs i els primers reconeixements al seu país d’origen, i fou acollit durant dos anys com a compositor resident de l’Orquestra Hallé de Manchester Del 1995 data una de les seves obres recents més ambicioses, l’òpera Powder her Face ,…